Em compra la rosa?». Silenci. El vailet insisteix: «Si me la compra, li dic un poema». La clienta, desarmada, cedeix. «Entén el castellà?». La clienta, més desarmada encara, respon afirmativament. I el xaval, que s'hi juga el viatge de final de curs, dispara i improvisa un rap sobre Sant Jordi, la rosa vermella i el drac. «Són tres euros i mig», etziba en acabat l'aprenent de Valtonyc. Missió acomplerta: rosa venuda. Port Aventura o Peníscola o Mallorca, on sigui el viatge, és més a prop.
En la Diada de Sant Jordi el passeig Ciutat de Girona de Salt vindria a ser l'equivalent de la Rambla de la Llibertat (ahir, també dels «presos polítics»). Hi ha moltes distàncies a salvar: a la perifèria la gent va menys mudada, les parades són més d'estar per casa, els badocs són de tots colors (de pell) i els, ehem, de Plataforma per Catalunya hi tenen carpa muntada (aquest any l'Ajuntament els ha enviat a un extrem del passeig, gairebé a Santa Eugènia; ehem). També hi volta -i això a Girona tampoc no ho tenen, ehem- un noi disfressat de Sant Jordi, amb una cuirassa de pega, una capa de pega i una llança i un escut de pega. No es veu el drac per enlloc. Ni cap princesa.
«Un sobre l'u d'octubre»
A mig matí a Salt s'hi veuen poques roses grogues -se les devien quedar totes a la capital?- i moltes pancartes a favor de la llibertat dels Jordis presos et alii i en contra del racisme. No hi falten, però, els llibres del moment, els del «procés», un filó de vots per a Puigdemont i de vendes per a les editorials : On eres l'1-O?, de Quico Sallés (Rosa dels vents); Operació urnes, de Xavier Tedó i Laia Vicens (Columna); Cómo ganamos el proceso y perdimos la república, de Josep Maria Martí (ED Libros); D'herois i traïdors, de Santi Vila (Pòrtic), o Los entresijos del 'procés', Oriol March (Catarata) ocupen posicions preeminents als taulells.
- En vull un sobre l'u d'octubre, però que no sigui com un telediari, que expliqui coses diferents... -ara ja som a la Rambla de la Llibertat de debò, l'única, la incomparable, la de Girona. Són quarts de cinc de la tarda, encara s'hi pot mig passar i hi fa una calor terrible. Els llibres sobre política es venen a granel.
La llibretera Maria Carme Ferrer, presidenta del gremi a Catalunya i mestressa de l'Empúries de Girona, n'hi mostra dos: el de Quicó Sallés i Nou homenatge a Catalunya, del periodista valencià Vicent Partal.
- Quin em recomana, però?
- Aquest - Ferrer no titubeja i assenyala el de Partal (Sallés, un altre dia serà). Tracte fet. Un exemplar més que engreixarà l'estadística d'un Sant Jordi en què, com mai, la delicada línia que separa la ficció de la no ficció (altrament dita «dura realitat») era molt difusa. Uns metres més enllà, al carreró sense sortida Germans Busquets, estret i perpendicular a la Rambla, dos Mossos d'Esquadra vestits amb armilles antibales identifiquen un home que fa que no amb el cap. Els policies no se'l creuen.
Som set milions... de roses
Satisfacció generalitzada entre els llibreters, que ahir van fer tanta caixa com l'any passat o més, i entre els venedors de roses vermelles i grogues (a Catalunya se'n van comprar set milions, segons el gremi). Però Sant Jordi va més enllà de la literatura i les flors: si el temps acompanya, com ahir, les terrasses de bars i restaurants s'omplen a vessar. No hi ha rànquings oficials ni se'ls espera, però sobre el terreny feia tot l'efecte que la canya de cervesa de tota la vida era, de llarg, la més venuda. Els clàssics, ja se sap, no moren mai.
