"Les grans fortunes s'adapten ràpid als canvis de normativa fiscal. Saben com eludir impostos"

El principal argument per recuperar aquest impost és que els rics han de fer una contribució proporcionalment superior a la hisenda pública que la que fan els pobres. Aquest argument, conegut com a principi de progressivitat dels impostos, és raonable en general. És molt menys raonable, però, suposar que la recuperació de l'impost sobre el patrimoni sigui la solució als problemes de la hisenda pública. Malgrat que a hores d'ara ni els mateixos membres del Govern central tenen clar com s'implementarà aquest impost, amb tota seguretat la recaptació que se'n derivarà serà una xifra irrisòria. En el període 2002-2008, la recaptació anual per aquest impost a Girona va estar al voltant d'1,5 milions d'euros. Això significa al voltant del 0,10% de la recaptació total per tots els conceptes!

I quina és la millor manera de gravar els més rics?

Aquella que afecti menys el seu comportament. Si el patrimoni que es grava és difícil de deslocalitzar, aleshores la base imposable no es veurà afectada per la introducció de l'impost i la recaptació augmentarà. En aquest sentit, el patrimoni immobiliari és difícil de deslocalitzar. Per contra, és molt senzill deslocalitzar els actius financers. La reintroducció de l'impost sobre el patrimoni pot fer canviar la composició dels patrimonis gravats i no necessàriament ha d'acabar augmentant els ingressos fiscals.

Artur Mas ha proposat aquesta setmana nou impost temporal per a les grans fortunes...

És difícil que tingui un efecte positiu important sobre la recaptació. Les grans fortunes són poques i no és possible aconseguir grans ingressos d'una base imposable que és, en comparació a la total, petita. El gruix de la recaptació d'impostos prové de les classes mitjanes, que formen la part més important de la població. A més, les grans fortunes saben com eludir impostos.

Les grans fortunes solen vehicular inversions a través de les SICAV, amb una fiscalitat molt reduïda. Gravar més aquest tipus de societat és viable o provocaria una deslocalització d'aquests patrimonis?

Al món no hi ha gaires barreres a la mobilitat de capitals. És molt probable que hi hagués mésevasió fiscal. Les grans fortunes solen tenir la capacitat d'adaptar-se als canvis en la normativa fiscal per minimitzar-ne els efectes sobre el seu patrimoni.

Paguem pocs impostos?

No creiem que es pugui dir que paguem pocs impostos. Les dades recents de l'OCDE diuen que l'any 2008 Espanya es trobava en el lloc 21è de 33 països de l'OCDE pel que fa a ingressos per impostos sobre el PIB, amb un 33,3%. Espanya es trobava per sota de països com Dinamarca (48,2%), Itàlia (43,3%), França (43,2%), Alemanya (37,0%) o el Regne Unit (35,7%), però per sobre de Grècia (32,6%), Canadà (32,3%), Suïssa (29,1%), Irlanda (28,8%), el Japó (28,1%) o els Estats Units (26,1%).

I el que paguem està ben recaptat?

Aquests darrers anys de creixement econòmic no han servit per fer que el sistema fiscal sigui més progressiu. Les diferències de renda disponible a Catalunya i Espanya han augmentat.

Amb la caixa de les adminstracions públiques força buïdes, apujar impostos serà inevitable?

Cal tenir present que els impostos no són una finalitat en ells mateixos, sinó un mitjà per poder fer determinades despeses. El debat sobre la càrrega impositiva desvia l'atenció del fet que és molt necessari reduir la despesa pública improductiva i que hi ha molt de camí a recórrer en l'eliminació de la burocràcia i les traves administratives a les empreses. Aprofundir en aquestes vies tindria un efecte doble. D'una banda, reduir la despesa pública i, de l'altra, incentivar l'activitat econòmica productiva. D'altra banda, una ràpida recuperació de l'activitat productiva incrementaria els ingressos fiscals i permetria reduir el dèficit públic.

Molt em temo que el recurs de tocar la fiscalitat és massa temptador

Augmentar els impostos i discutir sobre impostos tornats a la vida com el de patrimoni és molt més senzill -i proporciona més rèdits electorals- que no pas augmentar l'eficiència del sistema fiscal i abordar els problemes reals que actuen de llast de la nostra economia. Però en un moment de crisi econòmica, convé apujar els impostos? O cal afavorir, per sobre de tot, la generació d'activitat econòmica, augmentar la productivitat i treballar més i millor. En aquest sentit, convé tenir present un estudi recent de dos reputats economistes nord-americans (Christina Romer i David Romer), que troben que els increments en els impostos són altament contractius: un augment en els impostos de l'1% del PIB disminueix el PIB real en gairebé el 3%. A més la inversió cau molt en resposta a l'augment en els impostos.

Un informe d'Ernst&Young destaca que la major part de la pressió fiscal a Espanya ve de l'IRPF i de l'Impost de Societats i que això és una anomalia respecte a la línia de la majoria de països.

L'existència de l'impost de societats és difícil de justificar, ja que no grava les persones receptores finals de la renda i és un import més eludible. Un increment de l'IVA perjudicaria tant la progressivitat del sistema impositiu (ja que és un impost que té el mateix tipus per tots els nivells de renda) com el consum de les llars, que en l'actualitat està a nivells molt baixos i ha d'augmentar i no pas disminuir. L'IVA és un impost regressiu i inflacionari. No podem oblidar que una política fiscal només es pot valorar conjuntament analitzant els impostos i la distribució de la despesa pública. De manera que, com menys progressiva sigui la fiscalitat, més redistributiva ha de ser la despesa.