Platja d'Aro i Girona, són els dos municipis gironins de més de 5.000 habitants amb el PIB per càpita més elevat de la demarcació. Segons les darreres dades fetes públiques per l'Idescat -corresponents a l'any 2008-, la riquesa per habitant en les dues poblacions fregava els 35.000 euros, un 20 per cent per sobre de la mitjana catalana (29.000 euros). Només hi ha quatre municipis de la demarcació que superen aquesta mitjana: Puigcerdà, Maçanet de la Selva, Ripoll i Arbúcies. El pes de la indústria en els tres últims explica la seva posició en el rànquing i també justifica la posició de lideratge a Catalunya de poblacions com Castellbisbal, Vandellós o Martorell, on tenen la seu importants indústries del sector de l'automoció i l'energia nuclear.

Per comarques, únicament deu generen un producte interior brut per habitant superior a aquesta mitjana, dues de les quals -Gironès i la Cerdanya- a Girona. La Ribera d'Ebre encapçala el rànquing del PIB per càpita a Catalunya (57.500 euros) mentre que el Priorat se situa a la cua (14.200 euros).

La sèrie històrica de l'Idescat permet comprovar com la meitat de les comarques gironines van tenir un creixement inferior a la mitjana catalana entre els anys 2006 i 2008, destacant el retrocés del 0,42 per cent a la Selva. Si ampliem l'anàlisi al període 2001-2008, la Selva també és la que experimenta menor creixent (16,65 per cent) mentre que el PIB per habitant del Ripollès va augmentar un 57,29 per cent, el tercer més elevat de Catalunya.

El sector serveis genera més de la meitat de l'activitat econòmica de les comarques catalanes, excepte a la Ribera d'Ebre, la Conca de Barberà, la Segarra, l'Alt Camp, el Pla de l'Estany, la Noguera i les Garrigues. El Barcelonès és on més pes té el sector serveis (81 per cent), fruit de l'efecte capital, seguit d'un grup de comarques que es caracteritzen per tenir activitats vinculades amb el turisme.

En l'àmbit industrial, i després de la Ribera d'Ebre, la Conca de Barberà, registra en aquest sector un 51 per cent gràcies a una activitat amb una "presència molt equilibrada" entre les diverses branques. Pel que fa a la construcció, la comarca amb més pes d'aquest sector és la Terra Alta, amb un 25 per cent, mentre que on més presència té el sector agrícola és a les economies de les Garrigues, la Noguera i el Pla d'Urgell, amb un 17 per cent, un 15 per cent i un 12 per cent, respectivament.