El rescat no sortirà gratis. Inclourà fortes contrapartides en assumptes tan sensibles per a l'economia gironina com l'IVA reduït que paga el turisme, que sembla condemnat a pujar almenys tres punts. Les exigències també podrien afectar a altres matèries delicades que preocupen a Brussel·les, com els salaris públics, les pensions, el model descentralitzat d'Estat, les condicions laborals i fins i tot la prestació per atur. A continuació analitzem algunes d'aquestes exigències.
? Si vol ajuda de països que cobren més IVA, Espanya haurà d'apujar-lo i gravar la riquesa
"L'incompliment dels compromisos pressupostaris pot suposar un tancament del crèdit a Espanya", avisava fa dos dies el comissari Olli Rehn, que hores més tard confiava que n'hi hagués prou amb mesures d'ajustament en la banca.
És a dir: Espanya ha d'acabar aquest any en el dèficit promès si no vol veure's en situació de fallida per falta dels 100.000 milions el rescat. Per a arribar a l'objectiu, a Brussel·les creuen que podrien fer falta més retallades o nous impostos, atès que ni l'Estat ni les comunitats estan en condicions de complir els requisits amb els plans en marxa.
Prova que la situació és summament delicada és que la majoria d'autonomies estan, de facto, rescatades: incapaces d'obtenir crèdits, han acceptat el rescat del Govern amb una línia avalada per l'ICO per a pagar els seus deutes amb proveïdors, un mecanisme de condicions similars al que s'usarà en el rescat d'Espanya.
Aquí és on entra en joc una mesura que la Comissió i el propi Eurogrup que va autoritzar el rescat porten mesos exigint de paraula i per escrit: la pujada de l'IVA.
El PP, que es resisteix a trencar una altra promesa, podria veure's obligat a avançar l'increment del tribut, previst per a ????.
Quant? Es pretén un augment mitjà de tres punts. L'argument que donen a la UE és simple: no és admissible que Espanya competeixi amb socis comunitaris amb un IVA més baix, quan està recorrent precisament a aquests socis per finançar la seva banca. Una dada apuntala l'argument: Espanya és l'Estat en el qual l'IVA aporta menys als ingressos de l'Estat.
Europa també aconsella a Rajoy que apugi els impostos sobre la riquesa (com el de patrimoni) i no sobre el treball (IRPF).
? Brussel·les posa l'IVA turístic en el punt de mira: s'exigeixen pujades en el tipus reduït
El PP va prometre en campanya abaixar l'IVA turístic perquè indústries com la gironina tinguin elements de competitivitat respecte a Turquia i els agressius competidors del nord d'Àfrica. Una vegada més, el Govern es pot veure forçat a fer just el contrari del que pregonava: fonts europees insisteixen que la pujada mitjana de l'IVA en tres punts, fins a un tipus de el ???, ha de començar-se per tocar els tipus reduïts. És el cas del 8% que es paga en transport i hostaleria, sectors clau per a una part important d'una Girona que que viu dels hotels i els restaurants. Queda en mans de la Moncloa decidir com aplica el que imposa Brussel·les. Però si es toca l'IVA turístic fins a posar-lo per sobre de el ???, Rajoy complicarà el futur d'un dels únics sectors que l'any passat va evitar que l'Estat entrés en recessió.
? Almenys un 3% de baixada de sou als funcionaris
"Allò d'ahir", com anomena Rajoy a un rescat més gran (en xifres absolutes) que el d'Irlanda i Portugal, també passarà factura a la cosa pública. Ja s'ha parlat del rigor que pretenen aplicar a Espanya la Comissió i els estats més durs (Alemanya, Finlàndia i Holanda).
Per complir amb els objectius de dèficit als que s'ha compromès Espanya, també haurà de fer un esforç amb els funcionaris. Quin? Els "homes de negre" al·ludien explícitament a una rebaixa salarial d'"almenys el 3%". És just el que es va exigir a Grècia, Irlanda i Portugal, països en els que també s'han arribat a acomiadar funcionaris. No sembla que s'arribi a aquest extrem, però si que s'albiren retallades de sou. Alguns, amb Catalunya al capdavant, ja han començat També ho han anunciat a Madrid i Andalusia.
? Autonomies i municipis petits en el punt de mira
Dimecres passat, l'endemà que el ministre Montoro irrités la Comissió Europea i mitja Europa que pagarà el rescat espanyol, De Guindos acudia a Brusel·les en missió d'urgència. Es tractava de calmar els ànims després que Montoro digués que Espanya ja havia fet tot el que havia de fer i li tocava a Europa posar els diners. Una de les grans preocupacions a la CE és l'entramat administratiu espanyol, que De Guindos -el ministre més respectat a la UE- s'ha compromès a variar, anunciant canvis en l'arquitectura de l'Estat.
Però què vol dir exactament això? No ho han aclarit, tot i que sona a competències que es perden i a nivells d'administració que desapareixen.
Els ajuntaments petits també estan en el punt de mira. En el Consell d'Europa consideren ineficients els de menys de 10.400 habitants, el que suposa la desaparició de més del 90% dels gironins.
Encara que l'Estat espanyol no quedarà immune als durs efectes del rescat, la fórmula utilitzada -un préstec del fons europeu a l'espanyol FROB- suposa que els grans damnificats per la intervenció seran els bancs espanyols que necessitin diners. Els que demanin un crèdit haurien de pagar al FROB un elevat interès anual a més d'estalviar en cada exercici per retornar el principal, perquè, com li ha succeït a BFA, la matriu de Bankia, si no poden plantar cara als venciments el FROB transformarà en capital els bons contingents convertibles i es farà amb una part de la propietat. Els que demanin capital, com Bankia, seran nacionalizats per al seu sanejament i posterior venda a un competidor. Els uns i els altres, a més, haurien de sotmetre's a l'estreta vigilància i severes exigències del prestador.
El catedràtic d'Anàlisi Econòmica Joaquín Maudos augura que una de les mesures que s'exigirà als bancs que recorrin al rescat serà una reducció d'oficines i plantilla. Encara no hi ha xifres concretes, però en l'últim nombre de la revista Quadern d'Informació Econòmica que publica la Fundació de les Caixes d'Estalvis (Funcas), els economistes cap del servei d'estudis de BBVA Santiago Fernández i Jorge Sicília van augurar que el sector ha de tancar 8.000 sucursals més -a sumar a les 5.000 que han desaparegut des de l'inici de la crisi- i retallar la seva plantilla en 35.000 treballadors addicionals.
j. cuenca girona
