Canvi de model productiu? Aposta per la indústria del coneixement i la innovació? Res d'això sembla estar darrere dels dos grans projectes econòmics que darrerament han emplenat les portades dels mitjans de comunicació d'Espanya. Aclaparats per la crisi i la incapacitat per promoure iniciatives que frenin l'imparable desastre econòmic, els governs autonòmics de Madrid i Catalunya s'han llançat a apadrinar dos macrocomplexos immobiliaris centrats en el joc (Eurovegas a Madrid) i en l'oci familiar (Barcelona World a Tarragona). Ho fan de la mà de personatges marcats per la polèmica. Sheldon Adelson, propietari de Las Vegas Sands, és un multimilionari que ha fabricat la seva fortuna gràcies a la passió pel joc de milers de ciutadans de tot el món. El seu imperi es concentra a Las Vegas (Estats Units), Macau (Xina) i Singapur. Ara busca obrir el mercat a Europa i ha trobat a Espanya el lloc per ubicar el seu negoci de casinos.
Investigat als Estats Units per blanqueig de capitals, finançador del Partit Republicà tot i les suposades promeses de Mit Romney de limitar el joc per immoral, capaç de condicionar el seu desembarcament a l'exigència de canvis a les lleis, Adelson tampoc ha garantit fins ara el finançament del seu projecte a Madrid. Se sap que la inversió podria fregar els 14.200 milions d'euros que les entitats financeres encara no han compromès.
Moviments especulatius
Després de la iniciativa reapareixen de nou els moviments especulatius de sempre. Metrovacesa, una promotora participada principalment per bancs (Santander, Banesto, BBVA, BFA, Banc Sabadell i Banco Popular) després de l'esclat de la crisi del totxo, és la propietària del sòl d'Alcorcón on s'ubicaria Eurovegas. La possibilitat que pugui revaloritzar-se un sòl gairebé sense valor en l'actual conjuntura ha fet que les accions de Metrovacesa hagin pujat com l'espuma.
El caràcter clarament immobiliari de l'operació es repeteix en el cas de Barcelona World. La Caixa és la propietària del sòl ja urbanitzat que envolta Port Aventura. Es tracta de terrenys paralitzats des de fa anys. El parc temàtic ha trigat anys a estabilitzar els seus balanços. Va sorgir com una iniciativa impulsada per la Generalitat de Jordi Pujol quan Disney va descartar Catalunya per al seu parc i va elegir París, de la mateixa manera que ara ha ocorregut amb Eurovegas. Llavors l'empresari elegit per tirar endavant el projecte va ser Javier de la Rosa, després immers en processos judicials. Després de canvis successius en l'accionariat, acords fallits amb la multinacional Universal, i modificacions en el projecte, Port Aventura va acabar en mans de La Caixa, entitat a la qual es va encarregar el finançament.
Ara, Artur Mas ha confiat el futur de Barcelona World a Enrique Bañuelos, el financer valencià que es va convertir en símbol de la bombolla immobiliària. Va saber baixar-ne abans del seu esclat i conservar gran part de la seva fortuna per establir-se a Londres i fer negocis al Brasil. Ara s'ofereix com a inversor i cercador d'inversors per a un complex que inclou sis parcs temàtics, hotels i, també, casinos. La Caixa, com els propietaris de Metrovacesa, veu en la idea de Bañuelos la forma perfecta per dotar de valor el sòl on ara creixen males herbes entre Salou i Vila-seca.
Miguel Mazón, autor del llibre Anàlisi econòmica i jurídica del joc (Ed. Tirant lo Blanch), posa en dubte la viabilitat dels projectes, especialment el d'Eurovegas. "No té sentit plantejar-se ara dos enormes parcs temàtics per a un país de 45 milions d'habitants". Mazón explica que Adelson ha muntat un imperi abraçant continents. Las Vegas a l'Amèrica del Nord, Macau i Singapur a Àsia. Està per veure si Eurovegas compta amb massa crítica suficient. Segons el seu parer hi ha moltes incògnites. "No hi ha estudis de viabilitat, ni d'impacte ambiental i, a més, exigeix modificar lleis que ha costat anys tirar endavant. Un polític seriós no s'asseuria a escoltar peticions d'aquest tipus", afirma. Mazón es pregunta per què Adelson no ha elegit Alemanya, França o Anglaterra. "Perquè són països que no volen saber res d'això", explica.
Les últimes dades reflecteixen que el joc, com passa amb el conjunt de l'economia a Espanya, és un sector en crisi. Per això i per la singularitat d'aquesta activitat Mazón qüestiona el projecte. "Portaran tots els ludòpates i grans jugadors a fer les seves apostes sense control, sense cap tipus de legislació que ho controli? Hi haurà també blanqueig de capitals?", es pregunta. "És una activitat molt especial i ningú parla dels ingressos que generarà, es parla fins i tot de baixar la fiscalitat al joc, de modificar lleis laborals, Seguretat Social, la llei del tabac", afegeix.
Mazón opina també que Barcelona World és un truc que el president català, Artur Mas, s'ha tret de la màniga després de conèixer que Adelson apostava per Madrid. "Bañuelos ha sabut vendre's com agent urbanizador", afirma. I recorda que tampoc el projecte català està estudiat econòmicament.
El cas valencià
A ningú escapa que les dues iniciatives recorden els macroprojectes i esdeveniments que en l'última dècada eren protagonistes a la Comunitat Valenciana. "A la Comunitat Valenciana es van produir molts experiments amb gasosa que tots sabem com han acabat", afegeix Mazón.
I és que la clau tant d'Eurovegas com de Barcelona World estarà en la seva fórmula de finançament. Si Adelson i Bañuelos no són capaços d'atreure inversió estrangera, serà molt difícil que surtin endavant, perquè ni les Administracions Públiques (en plena onada de retallades) ni les entitats financeres espanyoles estan en condicions d'aportar recursos a iniciatives la rendibilitat de les quals no està garantida.
De moment, Bañuelos assegura comptar amb el 20% del pressupost de Barcelona World a través del seu patrimonial Veremonte i confia a arribar a acords amb fons d'inversió i firmes hoteleres. Adelson, per la seva banda, només ha garantit 3.000 milions dels 14.200 que contempla Eurovegas. Madrid, que també té el seu propi parc temàtic en pèrdues (Warner), ha apostat de nou per Piolín. Ja només falta que els nens entrin als casinos.
