L'escassíssima remuneració que ofereixen les entitats financeres, instades a millorar la seva rendibilitat en un context de tipus d'interès en el nivell més baix de la història, ha provocat la fugida en massa dels dipòsits per part dels inversors gironins. Segons dades del Banc d'Espanya, els 14.318 que els habitants de la demarcació tenien invertits en aquest producte financer en finalitzar desembre de 2013 han baixat a 13.408 al juny de 2015. És a dir, en només un any i mig, gairebé mil milions d'euros menys. Només en el primer semestre de 2015, el volum de dipòsits bancaris dels gironins ha disminuït a un ritme de dos milions d'euros diaris.

I on han anat a parar tots aquests diners? Fonamentalment, a productes que ofereixen una remuneració més elevada. I és que, com explica l'assessor financer d'Argenta Patrimonios Albert Grau, "en un entorn econòmic en què els tipus d'interès propers a zero estan provocant que els dipòsits ofereixin rendibilitats molt baixes, els fons d'inversió s'han convertit en la principal alternativa per a l'inversor que vol rendibilitzar els seus estalvis, encara que això suposi assumir un nivell més alt de risc".

Recorda, a més, que el context de baixos tipus d'interès "es prolongarà en el temps, de manera que la rendibilitat que podrien oferir els dipòsits estaria sempre propera a zero".

Així mateix, apunta alguns dels avantatges dels fons d'inversió, com ara la seva liquiditat més elevada, que permet recuperar els diners en qualsevol moment, a diferència del que passa amb els dipòsits, en els que s'han de respectar els terminis. A més, Grau recorda que els fons ofereixen avantatges fiscals en els traspassos i són molt més variats que els dipòsits: "Permeten accedir a infinitat de mercats, sectors i, en ocasions, a inversions a les quals d'altra manera un inversor particular no podria tenir accés. A més, permeten diversificar el risc mitjançant la inversió en una gran quantitat d'actius i emissors".

D'altra banda, explica que, segons el perfil inversor, hi ha fons monetaris, que serien "els més segurs", seguits dels de renda fixa, "tot i que en aquest segon cas la volatilitat que hi ha al mercat de bons està provocant moviments en la seva cotització, ocasionant pèrdues en la majoria dels fons".

Per a aquest expert, les gestores de fons independents (les que no pertanyen a cap entitat financera) són les més recomanades, "tant per la seva expertesa, com per la seva especialització, amb una oferta de productes amb més valor afegit, i sobretot en no dependre de les polítiques i necessitats de distribució de les xarxes bancàries".

Respecte a la desviació d'inversions cap al sector immobiliari, Albert Grau considera que "pot ser una alterativa sempre i quan no volguem assolir una rentabilitat més gran d'un 2%/3%, ja que hi ha bastants costos que sempre resten la rendibilitat (IBI, assegurances, manteniment, etc)".