El PIB va a l'alça i l'atur i els preus a la baixa en un any d'inversions empresarials i conflictes laborals

Dels darrers 11 mesos, en 7 han baixat els preus

29.12.2015 | 07:16
Cadena de muntatge de la planta de Seat a Martorell.

En l'àmbit econòmic, el 2015 ha estat marcat per un PIB que ha seguit el camí de recuperació. Per la seva part, l'atur ha disminuït i actualment la taxa se situa en el 17,49%, i la tònica predominant dels preus també ha estat a la baixa. L'any ha tingut tant anuncis d'inversions (Nestlé, Amazon, SEAT) com pèrdua de llocs de treball en altres indústries (Valeo, Autoliv, Gas Gas, Covestro, Indox). Barcelona s'ha assegurat ser la seu del Mobile World Congress fins al 2023, l'agricultura ha viscut collada per la crisi de preus i hi ha hagut fortes tensions entre l'Estat i la Generalitat pel FLA. Per primer cop des de l'inici de la crisi del deute, el FROB va decidir no rescatar un banc amb problemes, Banco Madrid, i abocar-lo al concurs de creditors.
El PIB es recupera i la taxa d'atur baixa fins al 17,49%

El PIB interanual català va arribar al 3,7% el tercer trimestre del 2015, la millor dada des de finals del 2006. En relació amb el trimestre anterior, entre juliol i setembre el creixement de l'economia catalana va ser del 0,9%, una dècima menys que els dos trimestres anteriors. Així, el PIB acumula 10 trimestres consecutius en positiu. D'aquesta manera, aquest 2015 s'ha reafirmat el creixement que va començar a javascript:void(0);finals del 2013.

Mentrestant, la taxa d'atur ha mantingut una tendència a la baixa durant tot l'any. Segons la darrera Enquesta de Població Activa (EPA) disponible, la del tercer trimestre, hi ha un 17,49% de persones sense feina. El primer trimestre del 2013 va arribar al 24,45%. Pel que fa a les xifres de l'atur registrat que proporciona el ministeri d'Ocupació, al gener hi havia 582.769 persones apuntades a les llistes del Servei d'Ocupació de Catalunya i al novembre n'eren 61.109 menys, 521.660.

Xifres rècord en exportacions, despesa turística i inversió estrangera

Durant els nou primers mesos de l'any (última xifra disponible), el volum d'exportacions catalanes ha marcat un rècord històric, situant-se en els 47.567 milions d'euros. També ha vist una xifra mai abans vista la despesa dels turistes estrangers a Catalunya entre gener i setembre, 12.502 milions d'euros. La inversió estrangera en el mateix període ha assolit el segon millor registre de la història amb 3.689 milions d'euros. Aquesta xifra està molt a prop dels 3.698 milions invertits els nou primers mesos del 2010.

Els preus baixen però els dels pisos remunten

Els preus a Catalunya van començar l'any disminuint un 0,9% interanual, una baixada que no es veia des del juliol del 2009. Les taxes negatives van durar fins a l'abril i els tres mesos posteriors els preus van pujar tímidament, amb el juliol com a punt àlgid amb un 0,4%. A l'agost, però, van tornar les baixades i el novembre (l'últim registre disponible) l'IPC es va mantenir en un 0%. Així doncs, dels darrers 11 mesos, en 7 han baixat els preus. Els preus dels carburants i de l'electricitat han empès a la baixa l'IPC. Mentrestant, els preus dels habitatges van augmentar un 6,1% durant el tercer trimestre en relació amb el mateix període del 2014, segons les dades de l'INE.

El BCE estimula l'economia comprant deute de forma massiva

El Banc Central Europeu va començar al març a comprar deute públic i privat de forma massiva a l'Eurozona amb l'objectiu d'estimular l'economia i de recuperar unes taxes d'inflació properes al 2%. Concretament, el regulador bancari adquireix 60.000 milions d'euros mensuals. Aquest estímul ha ajudat els bancs a obrir l'aixeta del crèdit.

Inicialment, la mesura havia de durar fins al setembre del 2016 però al desembre l'organisme presidit per Mario Draghi va decidir allargar-la com a mínim fins al març del 2017 i ampliar les compres al deute municipal i regional. Això, però, no afecta Catalunya, que no té accés als mercats i es finança a través del FLA. Durant tot l'any, els tipus d'interès s'han mantingut en el mínim històric del 0,05%. En canvi, la Fed dels Estats Units ha decidit aquest desembre per primer cop en gairebé 10 anys apujar els tipus d'interès un quart de punt, fins al 0,5%, davant la recuperació de l'economia.

Tensions entre l'Estat i la Generalitat pel FLA

Aquest 2015 la Generalitat ha operat amb un pressupost que fiava a la negociació amb l'Estat 2.183 milions d'euros. Aquests diners, però, no s'han aconseguit. D'altra banda, al novembre el govern espanyol va anunciar "controls específics i addicionals" en la transferència del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) a Catalunya per garantir que els diners no es destinaven a activitats relacionades amb el procés sobiranista. Finalment, l'Estat ha acabat abonant la pràctica totalitat del FLA anunciat però el Departament d'Economia reclama 150 milions d'euros que de moment no s'han pagat.

Un altre motiu de disputa entre el ministeri d'Hisenda i el Departament d'Economia han estat els 1.318 milions d'euros gastats en anys anteriors en inversions público-privades en presons i carreteres però que s'han hagut de computar en el dèficit d'enguany per un canvi de criteri. El govern espanyol acusa la Generalitat d'ocultació d'aquesta despesa, i el Govern defensa que sempre s'ha estat transparent amb aquestes inversions. Aquests 1.318 milions han contribuït a que el dèficit públic de Catalunya es disparés. Fins a l'octubre (les darreres dades disponibles), ja era del 2,02% del PIB, el triple de l'objectiu imposat per l'Estat per tot l'any, del 0,7%.

Barcelona s'assegura l'organització del Mobile World Congress fins al 2023

A principis de març Barcelona va tornar-se a convertir en la capital mundial de la telefonia mòbil amb la celebració del Mobile World Congress, que va batre un nou rècord d'assistents amb 94.000 persones. Enguany el congrés va comptar amb la participació del fundador de Facebook, Marc Zuckerberg, el creador de la Wikipedia, Jimmy Wales, i el responsable d'Android Sundar Pichai, entre altres. La cita, que aquest 2015 va generar un impacte econòmic de 436 milions d'euros i va crear 12.672 llocs de treball, se seguirà fent a la capital catalana com a mínim fins al 2023. Així va confirmar-ho al juliol la patronal organitzadora, la GSMA.

Inversions empresarials vs. indústries que perden llocs de treball

L'any ha deixat bones notícies com l'anunci de la inversió de 102 milions d'euros de la multinacional Nestlé a Girona, on aixecarà una nova fàbrica de cafè soluble que substituirà l'actual i que catapultarà el complex al capdavant d'Europa. La planta estarà acabada a finals del 2017. D'altra banda, l'Incasòl ha adjudicat a la multinacional americana Amazon uns terrenys del Prat de Llobregat on l'empresa té previst ubicar-hi un dels seus centres logístics més grans del sud d'Europa, que pot donar feina a més de 1.400 persones. Per la seva part, l'escàndol del trucatge d'emissions de Volkswagen no afectarà les inversions de 3.300 MEUR previstes a la planta de Martorell durant els propers 5 anys, segons ha reiterat la companyia. De fet, l'automobilística preveu contractar a la fàbrica del Baix Llobregat unes 160 persones durant el primer semestre de l'any. D'altra banda, la multinacional de programari de disseny Autodesk ha instal·lat a Barcelona la central de vendes per a tot Europa, que donarà feina a 150 persones.

Però el 2015 també s'ha caracteritzat per decisions empresarials que han posat en peu de guerra treballadors. L'empresa del sector de l'automoció Valeo, amb una plantilla de més de 200 persones, va anunciar que traslladava a Saragossa la planta de Martorelles, fet que va desencadenar 101 dies de vaga dels treballadors. Finalment l'empresa va comprometre's a mantenir l'activitat al Vallès Oriental fins al 2017 i a buscar un inversor per mantenir l'activitat. Un cas similar ha estat el de la fàbrica de cinturons de seguretat Autoliv, amb més de 260 empleats, que tancarà la planta de Granollers el 2017 després que empresa i treballadors acabessin acordant les condicions pel trasllat a València. A Tarragona, l'empresa Covestro, filial de la multinacional Bayer, també ha anunciat el tancament de la planta d'MDI del polígon químic de Tarragona a finals del 2017 per traslladar la producció a Alemanya. La decisió posa en perill 120 llocs de treball.

D'altra banda, el fabricant de motos gironí Gas Gas va entrar en liquidació a principis de juliol. Finalment la catalana Torrot va adquirir-la per 9,6 MEUR. En reflotarà la producció a partir del 2016 i assumirà 55 de la norantena d'antics treballadors. L'antiga Indox també va entrar en liquidació i va deixar al carrer les 186 persones que hi treballaven entre Tàrrega, Anglesola i Sant Just Desvern. La catalana Spain Energy va comprar-la i reprendrà l'activitat de la firma a principis del 2016, inicialment amb una desena de treballadors

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema