El judici pel cas de les targetes opaques de Caja Madrid, que haurà d'aclarir si l'ús que en van fer 65 exconsellers i exdirectius de l'entitat, entre ells els expresidents Miguel Blesa i Rodrigo Rato, va ser o no irregular, començarà al setembre, el dia 23, després de dos anys de diligències. L'escàndol per l'ús de les targetes va ser detectat per la Fiscalia Anticorrupció en un informe, realitzat el 2014 a instàncies de l'auditoria interna de Bankia, en el qual assenyalava els que havien disposat d'unes targetes de crèdit suposadament opaques i sense suport contractual. Bankia-BFA i el FROB exerceixen l'acusació particular, mentre que la Confederació Intersindical de Crèdit (CIC), a la qual representa l'exdiputat d'UPyD Andrés Herzog, l'acusació popular. Anticorrupció demana 4,5 i 6 anys de presó per a Rato i Blesa, respectivament, mentre que el FROB i la mateixa Bankia sol·liciten entre 6 i 10 anys de presó per possible administració deslleial dels exmiembros del consell. CIC, agrupació d'associacions i sindicats de les antigues caixes que presideix Gonzalo Postigo, sol·licita penes de presó de deu anys per a Rato, Blesa i Sánchez Barcoj, i de sis anys per als altres 62 processats. En la instrucció els acusats han exposat davant el jutge diversos arguments per defensar la seva innocència i intentar demostrar que l'ús de les targetes no implica cap delicte. Rato va al·legar que el seu ús era una pràctica acceptada quan va accedir al càrrec, inclosa en el seu contracte i coneguda per Hisenda i pels supervisors. El lliurament i l'ús d'aquestes targetes per part de consellers i directius era una pràctica "notòria" a l'entitat, diu, establerta abans de la seva arribada a l'entitat i en la qual l'exvicpresident del Govern no va tenir cap participació. Blesa atribueix al seu antecessor en el càrrec, Jaime Terceiro, la posada en marxa d'aquest sistema, amb el qual es pretenia dignificar la funció dels consellers i compensar els seus esforços i dedicació. Altres arguments esgrimits pels acusats han estat que es tractava d'una remuneració en concepte de representació i que en cap cas es pot parlar d'apropiació indeguda perquè era notòria la naturalesa retributiva de les targetes, així com el control mensual de les despeses tant per part de Caja Madrid com de Bankia. Res d'això ha convençut el jutge, que ha rebutjat tots els recursos.