La fortuna del fundador d'Inditex, Amancio Ortega; la de la seva filla, Sandra Ortega Mera i la del president de Mercadona, Juan Roig, -els tres espanyols més rics, amb 78.800 milions de dòlars en total- equival a la riquesa del 30% més pobre del país, 14,2 milions d'habitants, alerta Oxfam Intermón, que també assegura que les vuit persones més riques del planeta posseeixen la mateixa riquesa que la meitat més pobra del món. Així mateix, el 10% dels espanyols més rics concentren més riquesa, el 56,2% del total, que la resta de la població. Espanya segueix sent el segon país de la UE on més ha crescut la desigualtat des que va esclatar la crisi, tant sols superada per Xipre; els nivells de desigualtat al país són 20 vegades superiors als de la mitjana europea. Intermón Oxfam va donar a conèixer aquestes dades en l'informe Una economia per al 99%, coincidint amb la celebració del Fòrum Econòmic de Davos aquesta setmana.

En l'últim any han sorgit 7.000 nous milionaris, aproximadament 20 al dia. I mentre la fortuna dels tres més rics va augmentar en un 3%, el 30% més pobre del país va perdre un terç de la seva. De fet, l'informe remarca que l'incipient sortida de la crisi i del creixement del PIB no s'està traduint en una reducció de les desigualtats i remarca que hi ha molts treballadors pobres. Intermón Oxfam adverteix que grans empreses i rics rics «segueixen utilitzant els paradisos fiscals per pagar el menys possible, potencien la devaluació salarial i utilitzen el seu poder per influir en les polítiques públiques, alimentant així la greu crisi de desigualtat». Concretament, a l'Estat, l'entitat avisa que es deixen d'ingressar uns 1.550 milions d'euros com a resultat de l'activitat canalitzada a través dels 15 paradisos fiscals més agressius del món. Es tracta, afegeix, d'una quantitat que equivaldria al 58% del dèficit que s'estima que tindrà el fons de reserva de les pensions el 2017. El director general de l'ONG, José María Vera, assegura que «és obscè que l'acumulació de riquesa estigui en mans de tan pocs mentre que al món, una de cada deu persones sobreviuen amb menys de dos dòlars al dia».

La pitjor part per a les dones

En aquest sentit, assenyala que les dones s'enduen «la pitjor part», ja que reben menys salaris, pateixen més discriminacions en l'àmbit laboral i assumeixen la major part del treball assistencial no remunerat. «El model econòmic a Espanya té un doble problema: es genera una alta desigualtat de mercat sobretot per la fragilitat de l'ocupació i la caiguda salarial, mentre que el sistema fiscal, insuficient i regressiu, no garanteix la redistribució», afegeix. Les famílies suporten el 84% de la recaptació enfront del 13% de les empreses. Segons Intermón, entre 2008 i 2014, els salaris més baixos van caure un 28% mentre que els més alts amb prou feines es van contraure. I al 2015 es va arribar a un nivell en què la remuneració de l'executiu amb el salari més elevat multiplicava per 96 la del treballador mitjà en les empreses de l'Ibex-35. Espanya és també un dels països europeus on el sistema fiscal aconsegueix reduir menys les desigualtats, el cinquè pitjor d'Europa, segons l'informe.

Recuperació desigual

Des 2014 creix el PIB espanyol però els resultats d'aquesta reactivació econòmica només semblen beneficiar una minoria mentre que la desigualtat es cronifica i intensifica, diu l'entitat. De fet, l'Estat va ser el segon del món que més va abaixar el tipus màxim de l'IRPF el 2015. De fet, les grans empreses paguen realment només un 5,5% en l'Impost de Societats, diu Intermón Oxfam, gràcies a nombroses deduccions i elusions a paradisos fiscals; això fa que en molts casos, durant la crisi, arribessin a pagar un 3,5%, quan haurien de tributar més d'un 15% dels beneficis.