Un total de més de 7.000 milions d'euros: aquest és el cost per a les arques de l'Estat del suport dels vots del PNB, Coalició Canaria i Nueva Canarias, necessaris perquè el Govern de Mariano Rajoy tiri endavant els pressupostos del 2017.
Tota aquesta quantitat es resumeix amb prou feines en set vots, la qual cosa suposa aproximadament una concessió de mil milions d’euros per cadascun dels diputats que donen suport als comptes del govern del PP més enllà dels suports del mateix grup parlamentari popular i de Ciutadans, que ha aconseguit un acord estable de legislatura amb l'executiu de Mariano Rajoy.
En aquests comptes és, sens dubte, la concessió a la reclamació del Partit Nacionalista Basc la que més controvèrsia genera. I ha despertat molèsties entre partits de diferent signe i també entre els experts acadèmics. Així s'entén la decisió del catedràtic d'Hisenda Pública de la Universitat d'Oviedo, Carlos Monaterio, de dimitir com a integrant de la comissió d'experts encarregats d'establir prioritats en el nou finançament autonòmic.
El necessari suport del PNB als comptes del PP té un cost clar. El govern de Mariano Rajoy ha decidit retornar a l'administració basca 1.400 milions. Però a més, l'Executiu va acordar una rebaixa anual de la «Quota» d'uns 569 milions d'euros.
I el govern de Mariano Rajoy injectarà 3.380 milions d'euros per al tren d'alta velocitat de la denominada "Y" basca: la xarxa d'altes prestacions d'Euskadi. A aquesta quantitat se sumen els 169 milions d'euros que el Ministeri de Foment abordarà en obres d'infraestructures d'accés i logística en els ports bascos.
I encara més. El govern de Rajoy s'ha compromès a reformar la tarifa elèctrica industrial per permetre que les empreses basques estalviïn 50 milions d'euros anuals en la seva factura de la llum. Els bascos denunciaven que la seva competitivitat industrial s'havia vist llastrada en els últims anys. La mateixa situació han exposat les grans empreses asturianes (Arcelor, Alcoa, Azsa) sense que a elles se'ls hagi donat una resposta tan taxativa i immediata.
Però la nota de despeses per tirar endavant els comptes no es limita al PNB. Pedro Quevedo, el diputat de Nova Canària de qui depèn l'aprovació dels comptes, ja ha posat preu al seu vot: més de 450 milions d'euros, que se sumen als 452 milions d'euros que el govern canari ja havia aconseguit de mà en l'esborrany pressupostari. De fet, l'arxipèlag constitueix l'única comunitat autònoma en la qual han augmentat les previsions en infraestructures.
I encara que no estan directament inclosos en el cost dels suports nacionalistes als comptes de Rajoy, convé recordar els 4.200 milions d'euros que els Pressupostos inclouen per a Catalunya amb la finalitat d'atenuar l'exaltació de la demanda nacionalista. Es tracta d'una xifra molt superior a la d'anteriors exercicis.
En definitiva, la suma dels ajustos que el Partit Popular ha hagut de realitzar en els seus comptes per a l'Estat per aconseguir el suport de set diputats (5 del PNB, un de Nueva Canarias i un de Coalició Canària) supera àmpliament els 7.000 milions. A aquests s'afegeixen els diputats de Ciutadans, en coalició estable de suport parlamentari amb el PP, dos d'UPN (Unió del Poble Navarrès) i un de Fòrum, l'asturià Isidro Martínez Oblanca.
