Catalunya ha deixat de ser la principal destinació de les vendes de béns dels valencians i gairebé ha cedit també la primera plaça com a origen de les compres. Un informe elaborat per la Cambra de Comerç de València que analitza l'evolució entre 1995 i 2014, deixa constància que les vendes a Catalunya han passat en dues dècades d'estar prop del 25% del total valencià a situar-se lleument per sobre del 16%. Una reducció de gairebé vuit punts accentuada el 2009, el pitjor any de la recessió, amb un descens de les vendes del 35% que no s'ha «recuperat» en els cinc anys següents. La millora de les infraestructures amb el centre de la península hi han tingut un paper important, malgrat que no se sap si és tan determinant en el cas de les connexions entre les dues comunitats mediterrànies.

Des del costat de les importacions s'han registrat canvis significatius. El més singular d'aquests és que Catalunya, que el 1995 era l'autonomia d'origen del 38,4% de les compres de la Comunitat Valenciana, manté per molt poc la seva preeminència, atès que el 2014 aquest percentatge havia caigut al 18,4% . En paral·lel, les empreses valencianes han incrementat les seves compres a les seves homòlogues de Madrid i Múrcia. Les de la primera acaparen ja un 15% del total, mentre que les de la segona gairebé se situen al mateix nivell que Catalunya, amb un 18,2%, segurament pel gran pes que té la seva horta i l'elevada concentració de la indústria agroalimentària a la Comunitat Valenciana. Galícia i Castella-la Manxa són les dues altres autonomies que han incrementat el seu pes com a proveïdores.

Pel que fa a les adquisicions, en el mateix període, Madrid ha pujat de gairebé el 10% fins al 16,9%, de manera que arriba a la primera posició com a destinació de les vendes valencianes. En aquest cas, la crisi «no va incidir de forma tan acusada en el comerç», ja que la caiguda el 2009 va ser del 14%, i a més va registrar una gradual recuperació entre 2010 i 2014. Tot seguit, l'informe assegura que «la posada en marxa del TAV València-Madrid a partir de desembre de 2010 ha facilitat les relacions comercials i professionals entre les dues autonomies».

La Cambra no fa cap referència al fet que la pèrdua de pes catalana en el comerç valencià estigui vinculada al procés independentista ni al dèficit d'infraestructures entre les dues zones, encara no connectades per TAV i llastades per la no execució del corredor mediterrani.

La tercera autonomia en el rànquing de destinació dels béns valencians és Andalusia, que també ha patit un descens, en caure quatre punts i mig, des del 16% de 1995 al 11,5% de 2014. A continuació hi ha dues regions limítrofes també com Catalunya, com són Castella-la Manxa i Múrcia, que han perdut durant la crisi la quota de mercat que van guanyar abans de la recessió, amb la qual cosa segueixen més o menys igual que el 1995. Crida l'atenció l'increment experimentat per les vendes a les dues autonomies insulars: Balears (es triplica des de 1995) i Canàries (es duplica).

Liders en el mercat exterior

Només cinc autonomies van comerciar el 2016 més amb l'exterior que amb la resta d'Espanya. El primer lloc l'ocupa Catalunya, que lidera tant les vendes estatals (38.802.000 d'euros), com les internacionals (65.142) per sumar un total de 103.944.000. La Comunitat Valenciana se situa com la tercera en vendes a la resta del país (19.693.000), després d'Andalusia (27.444), però és la segona en els mercats exteriors (28.679).

Una de les claus de la recuperació econòmica valenciana ha estat en l'augment del comerç exterior. L'informe de la Cambra deixa constància d'això en detallar com les exportacions fora d'Espanya han passat en dues dècades de representar el 30,8% del total al 41,2%. Més de deu punts d'augment. Aquesta pujada ha anat en detriment del comerç dins d'Espanya, que va passar en el mateix període del 50,9% al 39,5%.