Qui no ha somiat alguna vegada amb tenir molts diners i poder invertir-los en el que volgués? La resposta és fàcil: tothom. No obstant això, la majoria de vegades resulta molt difícil arribar a tenir el privilegi de poder complir molts d'aquests desitjos materials. Tot i aquesta negativa inicial, i si aquests somnis, els més profunds, es poguessin convertir en realitat d'una manera senzilla?
Així és, hi ha una oportunitat d'arribar a ser el president d'un govern o el gerent d'un negoci com un parc d'atraccions i la solució, si bé no és completament real, està en un sector cada dia més creixent, el dels videojocs I és que aquest tipus de simulació es pot aplicar a multitud de camps, tot i que és l'economia la que permet desenvolupar de manera més precisa sensacions que serien difícils de trobar a la vida real.
La majoria dels simuladors econòmics (coneguts també com a business games) es basen en la recreació d'una economia, encara que amb el gran avantatge de no haver d'arriscar els teus propi diners per fer-ho. Tots ells compten amb un component estratègic comú, ja que porten l'usuari a haver de gestionar i plantejar cada moviment per resoldre els nombrosos problemes que es poden presentar.
L'exemple més clar en aquest tipus de jocs són aquells en el quals es dona a l'usuari la possibilitat de dirigir un país o ciutat. Com explica Ocelot, un dels youtubers espanyols especialitzat en aquests simuladors i que compta amb milers de seguidors al seu canal, «l'avantatge més gran d'aquests títols és que t'ofereixen la possibilitat de posar-te a la pell de qui pren decisions».
Sagues com Democracy, Geopolitical Simulator, a les quals se sumen altres títols com Real Politiks, permeten que els jugadors agafin el paper d'un president o primer ministre d'un govern democràtic. Perquè aquest funcioni ha d'introduir i alterar polítiques a diferents àrees, com els impostos, l'economia o la política exterior. Igualment, el joc ofereix situacions reals com protestes, crisi o desnonaments que suposaran reptes que s'han de superar si es vol obtenir un resultat satisfactori.
Gegants industrials
No obstant això, i malgrat aquestes característiques, no tots els simuladors s'han centrat en aquests aspectes. Alguns d'aquests han basat la seva estructura en el món empresarial, com és el cas de la saga Capitalism, on els jugadors tenen com a objectiu desenvolupar les seves companyies fins a poder convertir-les en autèntics gegants industrials i financers. Per aconseguir-ho, es pot triar a quina ciutat es crearà l'empresa, el sector on es desenvoluparà, decidir amb qui vols negociar o planejar cap a quines altres zones desitges expandir-te.
De la mateixa temàtica, però multijugador i mitjançant un navegador web és Virtonomics, un altre joc que permet crear i desenvolupar un negoci exitós. Durant el procés, els usuaris hauran de lluitar amb milers de rivals reals, buscar nous mercats i aconseguir que les seves corporacions siguin un referent pel que fa a poder financer i polític. Per a això el jugador haurà d'ocupar-se d'una gran quantitat d'aspectes diferents, des del comerç a les investigacions científiques o el màrqueting.
Aquest caràcter emprenedor és una de les raons que fan que la gent gaudeixi d'aquests jocs. Per a Ocelot, aquests aspectes són la prova que «l'economia està integrada en les mecàniques de pràcticament qualsevol gènere de jocs i actua com un mitjà a través del qual plasmar de manera efectiva les teves idees, plans o estratègies».
Gestió de negocis
També es troben dins d'aquesta categoria els anomenats tycoon, és a dir, aquells jocs que es basen en la gestió de negocis tan variats com un parc d'atraccions o un zoològic. Aquest últim cas, conegut com a Zoo Tycoon, ja té tres entregues al mercat i posa els usuaris en la pell de l'amo d'aquest parc animal, la principal funció del qual és la de crear i desenvolupar tots els components per fer que aquest zoo sigui un èxit. Els jugadors hauran de construir diferents hàbitats en els quals col·locar els animals, un o diversos de cada sexe, per permetre que es reprodueixin. A més, s'hauran de proporcionar serveis bàsics com l'alimentació, la diversió o la higiene, cosa que permetrà que augmentin els visitants que acudeixen a cada recinte i, en conseqüència, els ingressos del parc.
Si ens endinsem en la temàtica borsària, també s'han creat diversos projectes reeixits. Un d'aquests és el concurs Brokermania de Florida Universitaria, un joc que té com a objectiu interessar els joves en el paradigma econòmic. Segons expressa la seva impulsora, Elodia San Miquel, «aquest joc, que té més de 1.000 participants cada any, fa que els estudiants estiguin connectats amb la realitat i els interessi el que passa al seu país».
Model per ensenyar
El joc es desenvolupa a través de la plataforma proporcionada per Renta 4 Banco i se centra en la compra i venda d'accions amb diners ficticis dels principals valors borsaris. «Amb l'Ibex 35 -explica San Miquel-poden aprendre com funciona aquest món i mitjançant les notícies que busquen saben com va Espanya. Trobar alguna cosa que enganxi als estudiants i que sigui alhora educatiu és molt complicat i aquest projecte ho aconsegueix».
I és que aquests jocs també poden usar-se com una eina educativa, no només dins de l'economia sinó també en altres disciplines i ciències socials. Com explica Ocelot, professor d'història a la vida real, «es pot aplicar a l'aula i dona peu a nombrosos projectes que inclouen la utilització del videojoc com a forma d'aprenentatge».
Els simuladors econòmics representen, en definitiva, un nou món, aquest en el qual els somnis estan a només un sol cop de clic del ratolí, sense haver de moure'ns de casa.
