Una pròrroga del 20-D en la qual sembla clar que ha quedat obsoleta la classificació de partits "nous" i "vells" perquè tots han passat ja pel Congrés i pràcticament tots tenen també ja responsabilitats de Govern en les institucions. De fet, el paper que han jugat els uns i els altres en el fracàs de la XI legislatura, la més curta de la democràcia, és un dels arguments més utilitzats per ajustar comptes en aquesta campanya.

Repartir culpes

El PP culpa el PSOE d'haver-se negat una vegada i una altra a un govern de coalició, l'"únic possible" i fa ara una crida al vot útil per impedir que el radicalisme de Podem s'instal·li en el Palau de la Moncloa. Els socialistes, per la seva banda, reclamen el seu espai i defensen l'exercici de responsabilitat de Pedro Sánchez a sotmetre's a la investidura i tancar un acord amb Ciutadans, malgrat no comptar amb els suports suficients. Units Podem s'alça com a referent del vot socialdemòcrata -per a estupor dels socialistes- i lamenta que el PSOE no fos valent i acceptés un govern de coalició. En una campanya tan polaritzada, Ciutadans sembla haver-se quedat sense lloc, i intenta conservar el seu resultat del 20-D davant el temor que la trucada al vot útil faci efecte i engreixi les files del Partit Popular.

Arriba el "sorpasso"?

Si en la legislatura frustrada la paraula fetitxe era "línies vermelles", ara el vocable repetit mil vegades en aquesta campanya és sorpasso. Temut per al PSOE i anhelat en Units Podem, totes les enquestes vaticinen que Pablo Iglesias -potenciat amb els vots d'IU- superarà Pedro Sánchez, tant en vots com en escons. Una cosa mai vista en la recent història democràtica, en la qual els socialistes mai han estat tercers.

En cas de produir-se aquest cataclisme -fet que nega el PSOE- gairebé ningú aposta pel futur de Pedro Sánchez al capdavant del seu partit. Aquest futurible obriria de bat a bat l'opció d'una abstenció del PSOE al Govern de Mariano Rajoy com a "mal menor" i per donar un cop de porta a l'Executiu d'Iglesias.

Els pactes

Convençuts tots que no hi haurà unes terceres eleccions, només queda pactar malgrat que l'escenari electoral no sembla que vagi a canviar massa, més enllà d'aquest anunciat canvi de papers entre Podem i el PSOE. En aquesta campanya només es parla de dues travesses possibles. O un pacte d'esquerres entre el PSOE i Units Podem, que ara sí que podria tenir una majoria suficient per governar, o un Executiu en minoria del PP amb o sense suport de Ciutadans. Aquest segon escenari necessitaria l'abstenció del PSOE impulsada per la confirmació del sorpasso i el relleu de Pedro Sánchez.

Eleccions noves,

propostes velles

A set mesos dels anteriors comicis, la majoria dels partits s'han limitat a fer ajustos o canvis d'imatge als seus programes electorals. No sense crítiques, el PP ha mantingut la seva promesa d'una rebaixa de l'impost sobre la renda malgrat l'amenaça de multa de Brussel·les per incomplir l'objectiu de dèficit públic.

Caducat el seu acord amb Ciutadans, el PSOE s'ha decidit a disputar el vot a Podem, amb un ambiciós Pla d'Emergència Social que inclou, entre altres mesures, un "ingrés mínim vital" d'almenys 426 euros al mes, o també la garantia que en sis mesos cap ciutadà es veurà privat d'aigua, llum, calefacció o gas.

Units Podem ha tirat de catàleg d'Ikea per embolicar de disseny suec el seu projecte polític i econòmic que, no obstant això, manté força les seves idees: augment de la despesa pública i dels impostos pels més rics i reforç dels drets socials al costat de la regeneració democràtica. Ciutadans es posa com a objectiu rescatar les classes mitjanes baixant l'IRPF el 2018 una mitjana d'un 3% i la creació de 2,5 milions de llocs de treball. Propostes que veuen "viables" enfront de la "teletienda" d'altres partits.

La campanya es

juga a Veneçuela

La crítica situació que es pateix a Veneçuela, en la qual viuen gairebé 200.000 espanyols, ha entrat de ple en la campanya electoral del 26-J. L'expresident socialista José Luis Rodríguez Zapatero ha prosseguit amb la seva labor de mediació, mentre que el líder de Ciutadans, Albert Rivera, no ha dubtat a visitar el país sud-americà per donar el seu suport a l'oposició i denunciar els vincles amb el "chavisme" de partits com Podem.

També, amb prou feines unes hores abans que comencés oficialment la campanya, Lilian Tintori, la dona de Leopoldo López, arribava a Espanya per demanar ajuda. El Partit Popular, Ciutadans i PSOE protegien i donaven suport a la dona de l'opositor empresonat, mentre que Podem critica la utilització política de la situació a Veneçuela i demanava que es parli dels problemes dels espanyols i no del que passa a milers de quilòmetres.

I també a Catalunya

La situació de bloqueig institucional que s'ha viscut a Espanya en la XI legislatura semblava que havia deixat una mica aparcada la qüestió catalana per uns mesos, però la realitat ha tornat a posar el repte independentista al centre del tauler en aquesta campanya electoral.

La negativa de la CUP a donar suport als pressupostos que havia presentat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, obre una nova crisi al Govern català i deixa obert l'escenari per a noves eleccions a la tardor, les que serien les quartes en sis anys. De moment, però, tocarà la moció de confiança a la qual Puigdemont se sotmetrà el mes de setembre vinent tal com va anunciar a l'última sessió.

Abans, però, toca votar a tot Espanya i del que diguin les urnes el proper dia 26 de juny dependrà també bona part del futur de Catalunya.