L'almirall en cap de la marina britànica, Mark Stanhope, ha alertat que la missió militar a Líbia és insostenible si s'allarga més de sis mesos. Stanhope ha assegurat que si les operacions van més enllà del límit actual marcat per l'OTAN, el govern britànic haurà de "prendre decisions difícils sobre les seves prioritats". Segons Stanhope, la marina britànica no té prou vaixells per continuar amb la missió a Líbia sense comprometre altres operacions. Els comentaris d'Stanhope han estat contradits pel general en cap de l'exèrcit del Regne Unit, David Richards. "Podem mantenir aquesta operació tant temps com vulguem", ha defensat Richards en declaracions a la BBC.

L'OTAN va iniciar les missions a Líbia el 31 de març per un període de 90 dies que recentment s'ha ampliat a 90 dies més. "Si continuem per més de sis mesos haurem de reprioritzar forces", ha defensat Stanhope en una trobada amb la premsa britànica. Els comentaris de l'almirall arriben en un moment en què sorgeixen dubtes al Regne Unit sobre els efectes de les retallades pressupostàries en els pressupostos de Defensa i els plans militars a Líbia.

Tot i que Stanhope ha negat que les seves preocupacions estiguin relacionades amb la reducció de pressupostos, l'almirall ha admès que l'operació podria haver estat més fàcil si l'exèrcit hagués mantingut el portaavions Ark Royal, donat de baixa l'any passat. Segons Stanhope, la missió a Líbia seria més barata i reactiva si es poguessin enviar els avions des del portaavions i no des de la base militar de Gioia del Colle, a Itàlia. Amb tot, l'almirall ha descartat criticar les decisions pressupostàries perquè tot el debat està creant efectes "corrosius" en la moral dels soldats.

El ministre de Defensa britànic ha corregit les paraules de l'almirall, defensant que el Regne Unit és un "poder militar líder" que té "el quart pressupost més elevat en defensa del món". "Continuarem tenint els recursos necessaris per continuar amb les operacions en què participem, i tenim capacitat de reserva de la Royal Navy que actualment està d'exercicis al Golf", ha afegit el polític.

Amb tot, la picabaralla entre el cap de l'exèrcit, el cap de la marina i el ministre de Defensa ja ha arribat a orelles de l'oposició. Segons el ministre de Defensa a l'ombra, el laborista Jim Murphy, els comentaris de l'almirall Stanhope són "increïbles". "És vital que els ministres ens expliquin com pretenen equipar la missió a Líbia si s'allarga més del límit de sis mesos", ha preguntat Murphy.

El govern espanyol: compromès amb les operacions

Mentrestant, el govern espanyol demanarà al parlament el proper dia 20 autorització per allargar la seva participació a la missió de Líbia "indefinidament". La ministra de Defensa, Carme Chacón, va portar la petició divendres passat al consell de ministres, ja que el mandat actual per participar en les operacions acaba en breu.

D'acord amb el nou compromís, les forces espanyoles mantindrien el mateix rol a la missió. Actualment, el govern Zapatero aporta quatre avions de combat F-18 i dos avions de subministrament en vol per mantenir la zona d'exclusió aèria. A més, ha ofert els serveis d'una fragata, un submarí i un avió de vigilància marítima.

L'Estat espanyol ha reconegut el Consell Nacional de Transició liderat pels rebels libis. La ministra d'Exteriors, Trinidad Jiménez, va visitar Líbia dimecres passat, on va assegurar que el consell és "l'únic representant legítim del poble libi". El govern s'ha compromès a participar en la missió "fins que acabi".