Els Vint-i-set van acordar modificar el tractat de Schengen per permetre el restabliment temporal de les fronteres internes, en un moviment impulsat per França i Itàlia després de l'arribada massiva d'immigrants del nord d'Àfrica en els darrers mesos. El futur nou reglament de Schengen inclourà una clàusula de salvaguarda per fer front a circumstàncies excepcionals que posin en perill el funcionament general de la cooperació, sense menyscabar el principi de lliure circulació de les persones, tal com es recull en el text de conclusions.
Brussel·les detallarà en una iniciativa legislativa el setembre el funcionament de la clàusula, que contemplarà reimplantar els controls a les fronteres "com a última opció" i "per un període de temps concret".
Entre les circumstàncies excepcionals que poden activar el restabliment de fronteres hi ha la incapacitat de controlar els passos davant una arribada massiva d'immigrants. Els líders europeus han justificat la reforma com una fórmula que enforteix les llibertats de Schengen i garanteix la seva viabilitat.
Per part seva, El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, es va mostrar d'acord amb què la UE introdueixi restriccions en la lliure circulació de persones pel territori comunitari davant situacions que exigeixin "respostes excepcionals".
Encara que en un principi Espanya s'havia oposat a qualsevol retoc de les regles que regeixen la lliure circulació de persones a la UE, Zapatero va acceptar la "raonabilitat" d'introduir més mecanismes de control a les fronteres exteriors davant escenaris d'extrema gravetat. Entre aquestes causes, va citar el cas d'un desplaçament massiu d'immigrants.
