Cas Bateragune

Otegi torna al jutjat acusat d´intentar reconstruir Batasuna

S´enfronta a 14 anys de presó per la suposada "construcció del pol sobiranista sota el control d'ETA"

27.06.2011 | 14:29
Arnaldo Otegui.
Arnaldo Otegui.

Aquest dilluns ha començat a l´Audiència Nacional el judici contra l'exportaveu de Batasuna Arnaldo Otegi, i altres set dirigents de l'esquerra abertzale que s'enfronten a fins a 14 anys de presó per intentar reconstruir la il·legalitzada Batasuna a través del projecte 'Bateragune´ (Tots junts) , que actuava, segons la Fiscalia, com a "òrgan de construcció del pol sobiranista sota el control d'ETA".

A més d'Otegi s'asseuran al banc dels acusats Rafa Díez Usabiaga, exsecretari general del sindicat LAB; Sonia Jacinto, extresorera del PCTV; Arkaitz Rodríguez, que va ser responsable de Haika a Àlaba; Miren Zabaleta, filla del coordinador general d'Aralar, Patxi Zabaleta, i qui se li va vincular SEGI; José Luis Moreno Sagües, exregidor d'HB a Burlada (Navarra), José Manuel Serra Ugarte i Amaia Esnal Martiarena. Els quatre primers són a la presó des d'octubre de 2009 per ordre del jutge Baltasar Garzón.

Per a tots ells, el fiscal Vicente González Mota demana una pena de deu anys de presó per un delicte d'integració en organització terrorista, mentre que l'associació Veus contra el Terrorisme-Verd Esperança, que exercirà l'acció popular, eleva la seva petició de pena a un màxim de 14 anys.

El tribunal de la Secció Quarta de la Sala Penal que jutjarà aquests fets estarà format pels magistrats Teresa Palacios i Juan Francisco Martel i presidit per la jutge Ángela Murillo, que va protagonitzar un incident amb Otegi quan li va jutjar per participar en l'homenatge al etarra Sagarduy pel qual el febrer passat el Tribunal Suprem va decidir anul•lar la condemna de dos anys de presó que se li havia imposat i ordenar la repetició del judici.

Els tres van ser recusats per la defensa d'Otegi, encara que l'Audiència Nacional va confirmar la configuració del tribunal, que ha fixat la vista oral per als dies 27, 28 29 i 30 de juny i 1, 4, 5, 6 i 7 de juliol.

Entre els 77 testimonis que estan citats a declarar en aquests dies es troben els exdirigents de Batasuna Rufi Etxebarria, Floren Aoiz i Tasio Erkizia i els etarres Juan Francisco Gómez López i Joxean Aguirre.

Pol sobiranista i confrontació amb l´Estat

En el seu escrit provisional de conclusions el fiscal sosté que l'objectiu de Bateragune era configurar una "aliança independentista" que tenia per finalitat "fer una crida a la incorporació de formacions polítiques com Eusko Alkartasuna (EA), Aralar, Abertzaleen Batasuna (AB) i ELA al espai de lluita en la confrontació entre Euskal Herria i l'Estat".

Tots ells formaven la 'Comissió Permanent' de Bateragune i van ser detinguts el 13 d'octubre del 2009 durant una reunió que celebraven a les dependències de LAB a Sant Sebastià, que utilitzaven com "quarter general" i a la qual anomenaven "la seu del sindicat" .

Actualment, només Otegi, Zabaleta, Rodríguez i Jacinto continuen a la presó, ja que Díez Usabiaga està en llibertat provisional per cuidar la seva mare.

L'escrit del Ministeri Públic defensa en les seves 21 pàgines que ETA ha dirigit totes les activitats de Bateragune, que s'encarregava de "coordinar" i assumir la "direcció política" del denominat "front institucional" de l'organització terrorista, portar la confrontació política " fins al punt més àlgid "presentant la violència com a "conseqüència del conflicte existent entre Euskal Herria i l'Estat espanyol" i impulsar una "majoria social política que fes possible la convergència sobiranista".

Aquest últim objectiu, exposat en diversos documents intervinguts a l'etarra Ekaitz Sirvent després de la seva detenció l'abril del 2009, perseguia construir "una aliança nacional popular" que plantegés "una estratègia de construcció nacional, unificació de forces a favor dels drets d'Euskal Herria i elaboració d'una línia d'actuació de desprestigi de l'Estat".

En el document 'Komunikazio Orokorra' d'aquest mateix any, l'organització terrorista es dirigia a Batasuna assenyalant-li "la necessitat de contactar amb Eusko Alkartasuna per a l'articulació de forces independentistes". De la mateixa manera, valorava de forma negativa el suport a la candidatura d'Iniciativa Internacionalista en les eleccions europees del 2009 per ser "una opció que no s'havia pres per la direcció" i assenyalava de manera rotunda que "els dissenys profunds i concrets del procés democràtic els concreta ETA, i ETA amb la responsabilitat de l'Esquerra Abertzale ". "Tots els altres poden ser dissenys dels processos democràtics sense ETA, no els d'ETA", afegia la banda.

Aturades en la lluita armada

Per això, com "mètode de treball" l'organització terrorista va dissenyar la "combinació d´aturades en la lluita armada amb l'acció terrorista". Així, entre abril i agost del 2009 va col•locar un artefacte explosiu contra un repetidor de comunicacions, va assassinar el policia Eduardo Puelles, va cometre l'atemptat contra la casa-caserna de Burgos, va matar els guàrdies civils Diego Salvá i Carlos Sáez de Tejada i va col•locar diverses bombes en establiments comercials de Palma de Mallorca.

En concret, la Fiscalia detalla que Otegi, que era conegut internament amb l'àlies de 'Ronaldinho', i Díez Usabiaga van participar en almenys deu reunions internes de Bateragune, van escriure articles al diari 'Gara' i van oferir rodes de premsa i entrevistes en les que postulaven "els objectius que amb posterioritat s'han pogut esbrinar que eren els d'ETA". La resta d'acusats van participar en trobades internes i en diverses compareixences davant els mitjans de comunicació.

El canal d'interlocució entre ETA i Bateragune també es va mantenir, segons la Fiscalia, en els desplaçaments i entrevistes que Otegi va celebrar amb membres de la banda o de Batasuna a la presó, com Ibon Arbulu, Juan Francisco Gómez López i José Luis Elkoro. A més, l'exportaveu abertzale va viatjar en dues ocasions a França, tot i que ho tenia prohibit en el marc de la causa de les 'herriko tavernes', per reunir-se amb dirigents etarres, entre ells Jokin Etxebarria, antic responsable de l'aparell polític.

Espanya Internacional

Un mort a Marsella després que un cotxe s'ha estavellat contra dues estacions de bus

De moment, es desconeix si es tracta d'un accident o d'una acció deliberada

Un any sense cap rastre de la jove Diana Quer

Un any sense cap rastre de la jove Diana Quer

A la madrilenya, de 18 anys, se li va perdre la pista la nit del 21 al 22 d'agost del 2016

Detenen 33 persones a Boston en una jornada amb manifestacions enfrontades

Detenen 33 persones a Boston en una jornada amb manifestacions enfrontades

?Els antiracistes surten al carrer per respondre a una marxa a favor de la llibertat d'expressió...

Víctimes de l´accident de Spanair demanen que es desclassifiquin documents

L'associació d'afectats pensa que en la documentació que reclama es troba la veritat sobre el...

El jutge deixa en llibertat l´escriptor turc detingut dissabte a Granada

Aquest intel·lectual, que també té nacionalitat alemanya, és reclamat...

Mor ofegat un jove de 15 anys a la platja de la Malva-rosa de València

Un noi de 15 anys va perdre la vida a a la platja de la Malva-rosa de València...

Enllaços recomanats: Premis cinema