El primer ministre britànic, David Cameron, es va comprometre ahir a "lluitar" per mantenir les illes Malvines sota sobirania britànica.
El líder tori va al·ludir en una entrevista a la BBC al polèmic arxipèlag després que dijous passat la cap d'Estat argentina, Cristina Fernández, publiqués al diari britànic The Guardian una carta oberta dirigida a ell per demanar-li que "posi fi al colonialisme" i que torni les Malvines als argentins.
Enmig de les tensions que mantenen els dos països per aquest controvertit assumpte, Cameron va assenyalar que "està absolutament clar" que el Regne Unit "defensaria" les illes arribat el cas.
El dirigent conservador va recordar que el seu país té un dels cinc pressupostos més gran en matèria de defensa del món, tot i les recents retallades aplicades a les forces armades nacionals.
"Tenim fortes defenses a les Malvines, és absolutament clau que tinguem jets ràpids estacionats allà, i tropes estacionades a les illes", va afirmar.
Davant la darrera acció adoptada la setmana passada per Argentina, el primer ministre del Regne Unit va insistir divendres passat en què protegirà el desig dels illencs de seguir sent britànics, i alhora va instar Fernández a respectar el resultat del referèndum que se celebrarà a les Malvines el pròxim març.
Aquest plebiscit té com a objectiu establir l'estatus polític que volen els prop de 3.000 malvinencs.
Des de l'any passat, quan es van complir els 30 anys de la guerra per la possessió de les illes, les relacions entre els dos països passen per un moment molt baix a causa de la insistència de Buenos Aires a negociar la sobirania de les illes.
El conflicte bèl·lic que va enfrontar Argentina i el Regne Unit per la possessió de les illes de l'Atlàntic Sud va començar el 2 d'abril de 1982, quan els militars argentins van ocupar les Malvines, i va acabar el 14 de juny d'aquest any amb la rendició argentina.
