Als anys de l'estraperlo, quan el contraban de tabac a Galícia gaudia de prestigi i era vist com una manera vàlida de guanyar-se el pa, Laureano Oubiña Piñeiro i José Luis Falcón, Falconetti, eren, com altres, subministradors majoristes del mític Winston. Avui dia, el primer és un sexagenari que el primer que ha fet després de recuperar la llibertat és tornar a la seva terra natal i gaudir de la vista de la Ria d'Arousa, un dels seus espais predilectes, perquè, per altra banda, s'ha deixat veure poc per espais públics. El segon, als seus 72 anys, només aspira a una jubilació tranquil·la en companyia dels seus.

Quan eren més joves van acumular elevades sumes de diners. Però els temps van canviar arran d'un enduriment de les lleis que va provocar que el negoci tabaquer derivés en tràfic de drogues.

La de Laureano Oubiña, un dels narcos més coneguts d'Espanya, de qui es diu que a la primerenca edat de 17 anys ja es movia com peix a l'aigua en el mercat negre del gasoil amb el suport d'un oncle seu, és la història d'un autèntic pelegrinatge carcerari (Alcalá-Meco, Zuera, Topes, Villena, Villabona, Navalcarnero...).

Detingut en la mediàtica Operació Nècora, les extravagàncies d'Oubiña han estat presents a tots els seus judicis: "fa 25 anys que repeteixo el mateix en aquesta casa" (per l'Audiència Nacional), "si volia prendre un vi havia de demanar-li 1.000 pessetes a la meva dona" o "si hi ha igualtat, que Iñaki [Urdangarin] s'assegui a la banqueta".

Al seu historial pertany també una coneguda imatge il·lustrativa de la lluita contra la xacra de la droga, la del jutge Baltasar Garzón sobrevolant el pazo gallec de Baión, venut el 2008.

Així discorria l'existència d'Oubiña, almenys, abans del seu ocàs tranquil. Després d'11 anys entre reixes va abandonar la presó el mes de juliol passat, després d'esquivar una nova condemna, per presumpte blanqueig, a causa d'unes escoltes telefòniques declarades irregulars. El seu cosí i el seu constructor de confiança van ser condemnats en aquesta causa.

Sis anys a la presó i 73 a les esquenes tampoc van torçar l'ànim de Luis Falcón, Falconetti, que l'octubre de l'any passat seguia clamant davant del jutge que "mai de la vida" havia traficat amb drogues, durant el judici per blanqueig del qual va sortir finalment absolt un dels clàssics del contraban d'Arousa.

Després d'una accidentada instrucció que va durar una dècada, la Fiscalia va intentar demostrar que era impossible que Falcón s'hagués convertit en un dels més importants promotors immobiliaris de Vilagarcía de Arousa només amb el capital que va aconseguir amb els seus negocis en la restauració i el joc, que van arrencar als anys seixanta.

Els magistrats van dubtar de la qualitat de l'informe pericial que argumentava que els ingressos de Falcón eren il·legals i el van acabar absolent per a indignació de l'acusació pública, que va abandonar la seva intenció de recórrer la causa, cosa que permet al veterà capo encarar la vellesa amb relativa tranquil·litat.

Falconetti, anomenat com el personatge de la sèrie Home ric, home pobre, es va iniciar en el tràfic de tabac d'importació i va compartir titulars amb Marcial Dorado, Juan Manuel Lorenzo Ferrazo, Nené Barral, que va ser alcalde de Ribadumia i encara espera que es jutgi el seu cas, o Manuel Gulías, la xarxa del qual va ser desmantellada l'any passat.

Pels any vuitanta, abans de l'operació Nècora, que va trencar l'omertá sobre el narco gallec, els capos arribaven a patrocinar ?equips de futbol -el Cambados va estar a punt d'arribar a Segona Divisió després de la injecció monetària de Sito Miñanco-, i feien gestos de complicitat a la classe política, com encara recordava la dona de Falcón, Digna Díaz, en la vista celebrada l'octubre de 2012.

La dona, que també estava acusada, va dir que en els negocis del seu marit no es ficava, que ella estava als fogons del restaurant, un local que va conèixer temps de glòria i va arribar a organitzar, així ho van recordar, dos dinars per al PP de Manuel Fraga.

Durant el judici, una de les claus era reconstruir la comptabilitat, destruïda segons es va reiterar en l'incendi del palauet familiar d'O Castriño, que a més va donar nom a una de les seves societats. Els diners, segons va defensar Falconetti, els havia amassat a través del dur treball en el negoci del bingo i el de la barra americana, "atesos per noies negres", els ingressos dels quals no es declaraven a Hisenda, perquè llavors "no declarava ningú".

La tàctica de confessar el frau al fisc és habbitual en els judicis per blanqueig, però en aquest la Fiscalia entenia que podria pesar el passat certificat de Falcón, que va estar sis anys a la presó -d'una condemna total de 12- per intentar introduir una tona d'haixix a la Península a través del País Basc. Un fet del qual també es va declarar irresponsable i del qual culpava el seu antic soci, el desaparegut Pablo Vioque.

Però els magistrats van considerar que, com que la droga havia estat confiscada, aquest episodi no podia servir de prova per al blanqueig posterior, i el treball de demolició de l'assessor fiscal de Falcón, un exdirectiu de la caixa d'estalvis de Pontevedra que va atacar sense descans l'informe de la pèrit oficial, va tenir efecte. L'ancià es va permetre criticar l'informe econòmic, que va comparar amb la perícia fallida dels ossos a la finca de José Bretón.