La fotografia del rescat d'una jove amb trets similars als de la seva germana va alimentar fins al final l'esperança de Marta Besada Garrido, una jove d'Ourense, jugadora de futbol en club UD Barbadás i el Cidade das Burgas, per trobar-la amb vida. "Pot ser, ja l'he vist abans, però no ho sé amb seguretat, s'hi assembla bastant", responia als internautes que li feien arribar aquesta imatge. La d'una víctima atesa per dos veïns d'Angrois, a peu del Alvia destrossat. El seu compte de Twitter es va carregar de missatges de força i possibles pistes. "Portava un rellotge de color daurat?". "Potser sí", apuntava Marta, incansable després de gairebé 20 hores sense treva en la recerca. Un símbol ja de la pitjor tragèdia de la història recent de Galícia.

Joves, adults i gent gran. ?Estran?gers i espanyols. Estudiants, jubilats i treballadors de les més variades professions. La tragèdia no ha estat selectiva i no ha distingit entre classes ni procedències. Darrere de la freda llista de víctimes sorgeixen a poc a poc les cares i les històries de 80 vides truncades.

A molts els esperava a Galícia dies de descans de vacances o celebracions familiars. Era el cas d'Antonio Jamardo Villamarín, que treballava a Madrid. Viatjava al seu Pontecesures natal per assistir al casament del seu germà. La seva xicota va aconseguir salvar-se i pateix contusions. Un matrimoni de nonagenaris va agafar el tren per celebrar l'aniversari del germà d'ell a Santiago. La dona va morir després d'ingressar a l'Hospital Clínic i ell romania desaparegut. Un bateig era el motiu pel qual Marta Jiménez, de 30 anys i natural de Valdepeñas, viatjava en l'Alvia amb el seu xicot i el pare d'aquest, que encara no ha estat localitzat.

A les cosines d'Ourense Celtia Cabido, de 22 anys, i Eva Pérez, de 25 anys, els esperaven a Santiago un grup d'amics polonesos que van conèixer d'Erasmus. La de Pontevedra Laura de Juan, de 23 anys, és una altra de les universitàries que van morir en l'accident ferroviari. Després de presentar el seu projecte final de màster a Madrid, va pujar al tren a Chamartín per sortir amb els amics a Santiago, ciutat en què va cursar la carrera.

Entre les víctimes hi ha tant alumnes com mestres. El val·lisoletà Juan Manuel Rodríguez Baixó era professor d'hostaleria de l'Institut d'Educació Secundària Jordi de Santaya d'Àvila. Encara que ja jubilada, Blanca Padín Díaz també pertanyia al gremi d'educadors. Estava en el departament de Llengua espanyola i Literatura de l'IES San Paio de Tui i va exercir com a docent durant més de 40 anys. Mare de dos fills: Débora i Carlos, era vídua de Ricardo Vázquez Cardeiro, que durant dècades va ser secretari titular al Concello de Tui.

Algunes famílies de les víctimes mortals han patit la patacada per més d'un front. A Angrois va morir Elisa Brión i el seu fill, Tomás López Brión, de 21 anys i natural de Pontedeume, però resident a Ferrol. La seva germana, Laura, d'uns 14 anys, va ser hospitalitzada. Tots tres tornaven de Madrid.

Estudiants a Lleida

L'accident va segar les vides d'una parella d'estudiants de tercer de Medicina de la Universitat de Lleida (UdL). La gallega Laura Naveiras tornava de vacances acompanyada del seu xicot, l'extremeny David Martín, nét de l'alcalde de Bohonal d'Ibor, Isidoro Díaz.

De fora de la comunitat gallega figuren, el jove veterinari F.J.G.L. (27 anys), els familiars es van desplaçar a Galícia en la seva recerca. La d'Avila Juana Arganda va pujar al tren amb la il · lusió de veure de nou una de les seves filles, casada amb un gallec. El seu marit, Antonio Rodríguez Gómez, viatjava amb ella i es troba en estat greu. El vicari de l'església de Santa Teresa de Colmenar Viejo, José María Romeral, de 67 anys, va agafar l'Alvia amb destinació a Ferrol per passar uns dies amb un amic.

La mort també es va traslladar a l'altra banda de l'Atlàntic. Tres sud-americans, de Mèxic i de Colòmbia, van morir en l'accident i una dominicana està "desapareguda". Per ara només dos han estat identificats: la colombiana Sara Fuenmayor, de 36 anys, i la mexicana Yolanda Delfín Ortega, de 22. Fuenmayor tenia la doble nacionalitat vivia a Madrid des de fa 15 anys i tenia un negoci d'accessoris que ella fabricava. Yolanda estudiava dret des de fa uns mesos a Santiago.