Blas Piñar, líder històric de l'extrema dreta espanyola i fundador de Fuerza Nueva, va morir ahir a casa seva de Madrid als 95 anys. El seu fill Blas va explicar que la mort es va produir envoltat de la seva família i va avançar que l'enterrament serà "estrictament familiar".

Va afegir que, malgrat que patia una malaltia des de fa anys, aquesta no va impedir al seu pare seguir actiu fins al moment de la seva mort. "Seguia treballant perfectament, publicant coses, escrivint, es mantenia perfectament actiu dins del que era la seva edat, és clar, però estava al dia del que passava", va assegurar Blas Piñar fill, qui, com a prova, va assenyalar que el seu pare va presentar un llibre de poemes a la primavera de 2013.

Fill de militar, Blas Piñar López va néixer el 1918 a Toledo. Era doctor en Dret i membre del Cos de Notaris des de 1949, quan va ingressar per oposició. Va ser conseller nacional del Moviment i procurador a les Corts a les legislatures VI, VII, VIII, IX i X del règim franquista.

Al Ple de les Corts del 8 de juny de 1976 va votar en contra del Projecte de Llei d'Associacions Polítiques, i en contra del projecte sobre Reforma Política, que van donar origen a la Transició a la democràcia.

No obstant això, va ser l'empara de la Llei d'Associacions Polítiques la que li va permetre, l'octubre de 1976, crear el partit Fuerza Nueva, del qual sempre va ser el seu líder reconegut.

A les legislatives de març de 1979 va ser elegit diputat per Madrid per la coalició Unión Nacional, de la qual formava part Fuerza Nueva. Com a diputat, en aquella I Legislatura va votar "no" a tots els Estatuts d'Autonomia que es van aprovar i va ser testimoni de l'assalt al Congrés dels Diputats encapçalat pel coronel Antonio Tejero el 23 de febrer de 1981.

L'any 1982 es va dissoldre Fuerza Nueva i quatre anys després es va reconstituir com a Frente Nacional, formació per la qual Blas Piñar es va presentar a les eleccions al Parlament Europeu de 1987 i 1989, sense que aconseguís un escó.

Actes en record a Franco

Va ser un ferm defensor dels principis del Moviment del 18 de juliol de 1936, que va mantenir a totes les seves actuacions públiques, i un assistent habitual als actes commemoratius de la mort de Franco, l'últim, el 21 de novembre de l'any 2010.

El 24 de febrer de 1993, va signar juntament amb el president de Juntas Españolas, Juan Peligro, un document en el qual expressaven "el compromís d'unitat de les dues forces polítiques", que es va traduir en la nova formació Frente Nacional Español, de la qual també va ser el seu president.

El 2003 es va crear Alternativa Nacional, que un any després es va refundar com a Alternativa Española, de la qual era el seu president d'honor i pel qual es va presentar per última vegada a unes eleccions, les municipals del 22 maig de 2011, en les quals va figurar en el lloc 25 de la llista d'aquest partit per Toledo.

Durant el franquisme, Piñar va ser membre destacat d'Acción Católica i va representar Espanya en diferents reunions internacionals i congressos d'apostolat seglar.

Des del 4 de gener de 1957 fins a 1962 va ser director de l'Institut de Cultura Hispànica, creat el 1946, antecedent del ICI (Institut de Cooperació Iberoamericana).

Va ser membre de l'Institut d'Estudis Jurídics, vocal del Consell Rector del Centre d'Estudis Universitaris i membre de l'Institut de Dret Comparat. El 1966 va ser president de la Junta de Fundadors del setmanari polític Fuerza Nueva, que es va publicar fins el 1982.