El líder de Podem, Pablo Iglesias, va assenyalar ahir IU com l'«eix vertebrador» de la plataforma Ara en Comú per confluir a les eleccions generals i als càrrecs públics del seu partit que donen suport a aquest projecte els va dir que «canviar d'opció política» era «sempre» respectable en democràcia. Obviant el pes en la plataforma de persones lligades al seu propi partit o a Equo, va dir que IU tenia dret a presentar-se a les eleccions amb «el nom que vulgui», però va rebutjar aquesta eina perquè creu que serà «la gent» la que portarà el canvi i no una coalició d'esquerres com, va dir, voldrien «els seus adversaris de tota la vida». Tot i el respecte per la resta de projectes polítics, va dir que Podem ja havia traçat el seu «full de ruta», en referència a l'acord de Vistalegre pel qual es va decidir concórrer amb les seves sigles a les autonòmiques i a les generals, i no a les municipals. Iglesias es va mostrar disposat a «seguir treballant per la unitat popular» que, va indicar, no és la unió dels partits sinó de la gent i la societat civil.

La plataforma Ara en Comú amb la qual diversos càrrecs de partits d'esquerra com Podem, IU, Equo i les candidatures municipalistes conviden a la confluència «per guanyar les eleccions generals» suma ja més de 15.500 signatures. El manifest de creació de la plataforma el subscriuen, entre altres membres de Podem, el diputat a l'Assemblea de Madrid Isidro López o el membre del Consell Ciutadà a la Comunitat madrilenya Diego Pacheco.

Ara en Comú va explicar que «busca en primer lloc sumar, no dividir» i un dels impulsors de la unitat popular, el candidat d'IU, Alberto Garzón, va manifestar en una trobada celebrada al Cercle de Belles arts sota el títol T'imagines tots junts? que seria un gran error que una formació volgués «capitalitzar» un instrument que només busca resoldre els problemes dels ciutadans. «Els partits han de fer un pas enrere», ser generosos i deixar a un costat les seves sigles per donar importància a la gent, va dir. Segons algunes fonts, els 30.000 militants d'IU es posaran a treballar a favor d'aquesta unitat popular per configurar entre tots una candidatura que sigui de debò alternativa a la dreta i al bipartidisme. A l'acte van participar-hi Beatriz Talegón, de Som Esquerra; el coportaveu d'Equo, Juantxo López de Uralde; el representant d'Ara en Comú Enmanuel Rodríguez; el d'Ara Madrid Pablo Soto; i membres d'Iniciativa per Catalunya, Chunta Aragonesista i Saragossa en comú.

La representant de Som Esquerra Beatriz Talegón, va considerar que Podem «hi ha de ser», a més de ressaltar la importància de sumar a tots els col·lectius, persones i activistes que, militin o no en partits, vulguin la confluència. Segons ella, no sobra ningú per tornar a posar la política al servei de la ciutadania. Tant Garzón com Talegón van rebutjar en el seu moment l'oferiment d'Iglesias per formar part de l'equip amb el qual el líder de Podem es presenta a les primàries de la seva formació. Juantxo López Uralde va defensar que Equo ha de participar del canvi i que Podem és una «força important» que hauria de sumar-se a aquest espai.

La crítica

Aquestes diferències se sumen a les expressades per prop de mil càrrecs de Podem que reclamen revisar el reglament de primàries del partit i convocar una consulta popular sobre aquest sistema, que estableix una circumscripció única estatal per triar els candidats al Congrés i permet votar en bloc una llista completa. Davant l'augment dels crítics amb aquest model, Pablo Iglesias va dir ahir que «Podem complirà rigorosament la seva legalitat estatutària», segons la qual perquè prosperi la convocatòria d'aquesta consulta farien falta unes 37.000 firmes, el 10 per cent dels inscrits a l'organització.

Segons informen els promotors de la iniciativa «Podem és Participació», el manifest l'han subscrit en les últimes hores el grup parlamentari de Podem Astúries, al costat del secretari general en aquesta comunitat, Daniel Ripa, així com els diputats i el portaveu parlamentari, Emilio León. Entre els mil càrrecs de Podem que han subscrit el manifest hi ha 2 dels 5 eurodiputats, 49 diputats en parlaments autonòmics, 108 regidors, 158 secretaris generals i 582 membres del Consell Ciutadà.