Tsipras fulmina els ministres díscols

Els socis de Grècia donen llum verd a les negociacions del rescat i aproven una ajuda urgent de 7.160 milions d'euros

18.07.2015 | 00:00
El vicepresident de la CE per l´euro, Valdis Dombrovskis, ahir, anunciant l´ajuda urgent a Grècia.

El primer ministre grec, Alexis Tsipras, va remodelar ahir el seu Govern després de les dissidències internes contra l'acord assolit amb els creditors i entre d'altres va substituir el ministre d'Energia, Panayotis Lafazanis. Tsipras va triar a Panos Skurletis, fins ara ministre de Treball, per substituir Lafazanis, qui en la votació de la matinada de dimecres al Parlament va ser un dels 32 diputats de Syriza que va votar en contra de les reformes. El primer ministre va aprofitar la substitució dels dissidents -només un d'ells en el càrrec de ministre- per dur a terme una remodelació de l'Executiu més àmplia. Així, el Ministeri de Treball passa a mans de Iorgos Katrúgalos, l'actual ministre adjunt de Reforma Administrativa. El portaveu de l'Executiu Gavriil Sakelaridis, va ser nomenat un dels portaveus del grup parlamentari de Syriza, i serà reemplaçat en l'anterior càrrec per Olga Ierovasili.
També van ser substituïts els ministres adjunts de Defensa, Kostas Ísijos, de Seguretat Social, Dimitris Stratulis i d'Exteriors, Nikos Juntís.
A diferència dels dos primers, que també van votar en contra de l'acord, el tercer ja havia dimitit del seu escó abans de la votació de dimecres.
El càrrec de Ísijos l'assumirà Dimitris Vitsas, el de Stratulis, Pavlos Jaikalis -l'únic membre del partit nacionalista Grecs Independents, el soci de Govern que participa de la remodelació-, i el de Juntís, Sia Anagnostopulu. El lloc de la ministra adjunta de Finances, Nadia Valavani, qui ja havia presentat la seva dimissió abans de la votació, l'ocuparà Trifon Alexiadis. Es crea un nou lloc en el Ministeri d'Exteriors, el de viceministre, que serà per Yanis Amanatidis. A la cartera d'Interior també es forma un viceministeri nou que estarà a càrrec de Pavlos Polakis i el càrrec de ministre adjunt de Reforma Administrativa recaurà en Jristoforos Vernardakis. També hi ha canvis en els portaveus de Syriza al Parlament. El lloc de Thanasis Petrakos l'assumirà Alexandros Triandafilidis i el d'Olga Yerovasili, l'ocuparà Sakelaridis.
L'oficina del primer ministre va anunciar en un comunicat que la jura del càrrec dels nous membres del Govern es posposa a causa dels diversos incendis que s'han declarat a tot el país. Encara que oficialment no hi ha una data per a la cerimònia, la televisió publica apuntar que serà avui.

Ajuda urgent
Els socis de Grècia van donar ahir la llum verda final a l'inici de les negociacions per concedir al país un tercer rescat, unes converses que s'espera que es prolonguin diverses setmanes, durant les quals Atenes comptarà amb una ajuda urgent de 7.160 milions d'euros per a afrontar les seves obligacions. Després de retardar diverses hores la seva conferència de premsa, a causa de problemes tècnics causats per la urgència amb què s'ha tramitat aquesta ajuda, el vicepresident de la Comissió Europea per a l'Euro, Valdis Dombrovskis, va anunciar que s'havien aconseguit esquivar els no pocs obstacles legals i polítics.
"Tenim un acord sobre el finançament pont per a Grècia basat en un préstec del Mecanisme Europeu d'Estabilització Financera (MEEF), un acord que ha estat recolzat pels 28 Estats membres de la Unió i que evita que Grècia arribi a una suspensió de pagaments immediata", va explicar Dombrovskis. Això "vol dir que 7.160 milions d'euros arribaran a temps a Grècia dilluns", va dir el que va ser primer ministre de Letònia quan el país va estar a punt de fer fallida. La decisió permetrà fer efectiu el desemborsament de l'ajuda per al dilluns, quan Atenes ha de pagar 3.500 milions d'euros al Banc Central Europeu (BCE), més 700 milions d'interessos. En paral·lel, el Consell de Governadors del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE), integrat pels ministres d'Economia i Finances de l'eurozona, va donar el seu vistiplau final a l'inici de les negociacions entre les institucions que es coneixien com la troica i Grècia per un tercer rescat.
Els 7.160 milions d'euros serviran també per pagar els endarreriments que acumula Atenes amb el Fons Monetari Internacional (FMI), un pas imprescindible perquè l'organisme participi en el tercer rescat, com exigeixen socis com Alemanya. El préstec ràpid s'alimenta de fons de tota la UE, el que va fer que països com el Regne Unit s'oposessin al seu ús. Per evitar un veto s'ha acordat una garantia per a aquests països, de manera que si Atenes no torna el préstec, es cobriran les seves pèrdues amb els beneficis de les operacions realitzades amb bons grecs en poder del Banc Central Europeu (BCE) i aquells en mans dels bancs centrals dels socis de l'eurozona en els seus propis balanços (ANFA). A més, si Atenes no retorna els diners, se li deixarà de desemborsar part dels fons comunitaris que li corresponen, principalment estructurals, per compensar les pèrdues. Ara haurà de tancar un Acord de Facilitat d'Assistència Financera que detalli el préstec i un Memoràndum d'Entesa amb les condicions, un procés delicat que pot portar diverses setmanes. Recentment, el director gerent del MEDE, Klaus Regling, va avançar que el fons de rescat permanent de l'eurozona podria aportar uns 50.000 milions d'euros dels fins a 85.000 milions que s'estimen necessaris per al tercer rescat a Grècia, una quantitat que podria elevar-se davant la degradació de l'economia grega.
Dombrovskis també va explicar ahir que una altra de les qüestions pactades amb Atenes era la "normalització" dels procediments de treball, de manera que els experts de la tríada d'institucions tornarien a Atenes. El Govern del primer ministre grec, Alexis Tsipras, havia aconseguit que els seus socis deixessin de referir-se a la impopular "troica" i que les negociacions se centressin a Brussel·les, amb una menor autonomia de les institucions a Atenes. Dombrovskis va recordar també que les decisions preses havien estat possible després que el Parlament hel·lè aprovés una sèrie de mesures, a manera de precondicions, aquesta setmana, després de les quals el 22 de juliol s'espera l'adopció d'un nou paquet amb més accions. "La solidaritat ve amb responsabilitat", va dir Dombrovskis, que va afegir que "encara queda un llarg camí per davant". El president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, va assenyalar que confia que hi haurà capacitat per resoldre els futurs problemes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Declaració d'Independència

 
Consultori

Puigdemont al Parlament

Carles Puigdemont pot declarar la independència aquesta tarda però no ha aclarit si serà simbòlica o efectiva - El Govern espanyol, amb el suport del PSOE i Cs, diu que està disposat a prendre «les mesures que calguin» per evitar que tiri endavant


L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema