El Govern grec comença a complir allò pactat amb les institucions comunitàries. L'Executiu hel·lè ha aprovat la concessió de 14 dels seus aeroports regionals a l'empresa alemanya Fraport. Entre els aeròdroms privatitzats hi ha el de Salònica, la segona ciutat del país, i els de les illes turístiques de Mykonos i Santorini. L'operació va ser publicada al Butlletí Oficial de l'Estat hel·lè i suposa la primera privatització del Govern d'Alexis Tsipras. El primer ministre s'havia compromès en el seu programa electoral a inspeccionar i congelar el procés de venda d'empreses i actius estatals. Poc després d'arribar al poder va admetre la necessitat de cedir alguns dels recursos de l'Estat per desbloquejar els fons dels rescats, però amb la novetat de revisar les licitacions per salvaguardar la inversió i les condicions laborals dels treballadors. Fraport havia guanyat el 2014 el concurs per operar els aeroports regionals i, segons allò anunciat al butlletí, no hi ha hagut cap canvi en les condicions ja aprovades. ddg atenes
El Congrés dels Diputats va avalar la participació espanyola en el tercer rescat a Grècia amb el suport de la majoria dels grups i el rebuig de l'Esquerra Plural i altres partits d'esquerres integrats en el Grup Mixt. El Ple del Congrés va aprovar cinc propostes de resolució presentades per sengles grups parlamentaris en què s'insta el Govern a avalar l'aprovació definitiva del tercer rescat grec i de la participació espanyola en aquest, d'uns 10.150 milions d'euros.
En concret, el Ple va aprovar les propostes del Grup Popular (amb 297 vots a favor, 20 en contra i 5 abstencions) i PNB (amb 302 vots a favor, 9 en contra i 11 abstencions), així com part de les iniciatives del Grup Socialista (amb 299 vots a favor, 19 en contra i 4 abstencions), CiU (amb 297 vots a favor, 9 en contra i 15 abstencions) i UPyD (amb 298 vots a favor, 17 en contra i 7 abstencions), totes elles avalant els termes plantejats pel ministre d'Economia, Luis de Guindos.
De Guindos va assegurar que l'experiència grega ha mostrat que a l'euro no hi ha «dreceres» i que només hi caben polítiques responsables, així com va afegir que els «cants de sirena» del populisme «deixen expectatives incomplertes, frustració i descontentament social».
El ministre d'Economia va afirmar que les polítiques irresponsables tenen un cost, sobretot, per als més vulnerables. Així, va assegurar que, segons alguns informes, la política del Govern grec ha tingut un impacte «molt negatiu», d'almenys 5 punts del PIB. De Guindos va afegir que no va ser fàcil arribar a un acord per atorgar a Grècia el tercer programa d'ajudes, tot explicant que el «llarg» camí no va estar «exempt de dificultats».
També va destacar que el Govern sempre ha estat solidari amb Grècia i s'ha mostrat a favor d'aquest tercer rescat i de la permanència dels hel·lens a l'euro. Així mateix, va incidir que l'Executiu ha anat a totes les negociacions sobre Grècia amb esperit «obert i constructiu».
Complir les regles
Per a De Guindos, allò fonamental és que Grècia continua a l'euro i que pot deixar enrere «un llarg període de crisi». A més, va assenyalar que l'acord significa també que es compleixen les regles de la unió monetària. El ministre va lamentar que s'hagi perdut «molt temps» i que hagi afectat el deteriorament de l'economia grega.
