L'històric dirigent socialista basc José María Txiki Benegas va morir als 67 anys com a conseqüència d'un càncer i ha deixat orfe el PSE perquè va ser un referent de l'autogovern basc, del primer govern de coalició amb el PNB i del gran acord basc contra ETA, el Pacte d'Ajuria Enea de 1988. L'empitjorament de la seva salut en les darreres setmanes va tenir com a desenllaç la seva mort ahir al matí en un hospital de Madrid, tot i que serà traslladat a Sant Sebastià per ser enterrat demà en un acte íntim per desig dels seus familiars, tot i que els socialistes bascos preparen un homenatge públic per a les pròximes setmanes.

I és que la importància de Benegas per al socialisme basc és indiscutible, fins al punt que va aixecar i va construir el PSE-EE des de la clandestinitat i va convertir aquest partit en la principal força de l'esquerra a Euskadi.

El seu paper també va ser determinant a l'hora de forjar acords amb el PNB. El fet que el seu pare fos un advocat militant del PNB i vinculat al sindicat ELA potser va influir en el seu afany per propiciar l'acostament amb el partit que liderava Xabier Arzalluz, amb qui va mantenir una excel·lent relació.

Ahir mateix, el senador del PNB Iñaki Anasagasti va recordar que el pare de Txiki va defensar els imputats nacionalistes en temps de la República i es va haver d'exiliar juntament amb el seu fill a Veneçuela per la Guerra Civil, i per aquest motiu Txiki Benegas va néixer al país sud-americà.

Benegas va participar en les primeres passes de la política basca en democràcia com a conseller d'Interior del Consell General Basc i va estar a punt de ser el primer lehendakari socialista, càrrec al qual va optar en dues ocasions, el 1984 i 1986. En aquesta última ocasió, tot i que el PSE va superar per dos escons el PNB al Parlament Basc, el candidat socialista no va aconseguir la presidència del Govern basc en frustrar-se un govern tripartit format pel PSE, EA i Euskadiko Ezkerra (EE). Oficialment es va dir que el distanciament es va deure a l'exigència del traspàs a Euskadi de la gestió econòmica de la Seguretat Social, però va poder pesar més que EA i EE no volien un lehendakari no nacionalista.

Finalment, el PSE va arribar a un pacte amb el PNB, amb Ardanza com a lehendakari, i Ramón Jaúregui com vicelehendakari. El propi Benegas va reconèixer que en el 86 li va ser impossible formar una majoria perquè ningú li va donar suport, ni tan sols Euskadiko Ezkerra, que posteriorment es va fusionar amb el PSE.

Una altra de les facetes que van destacr dirigents socialistes, del PNB i també del PP és l'important paper que va jugar en la lluita contra ETA. Dirigents del PNB van elogiar el seu treball en favor del Pacte d'Ajuria Enea, el primer gran acord basc contra el terrorisme etarra, i també la seva influència en el PSOE durant les converses que el socialista Jesús Eguiguren va mantenir amb ETA per intentar acabar amb el terrorisme.

Aposta pel diàleg

La seva aposta pel diàleg va ser recordada des d'àmbits polítics oposats, que el van definir com un negociador incansable, un lluitador per la llibertat, un polític del vell estil i un home lleial, que donava moral a tots en els temps durs del terrorisme.

El mateix Mariano Rajoy va recordar que el 1992, quan Benegas i ell eren vicesecretaris dels seus partits, van estar negociant durant molt temps el pacte autonòmic que després va ser decisiu per a l'Estat de les Autonomies a Espanya. El seu paper en la política basca fa que no es pugui explicar la història de la transició i dels últims anys a Euskadi sense parlar d'ell.