Grècia celebrarà les seves eleccions legislatives anticipades el proper 20 de setembre, segons va anunciar el president hel·lè, Prokopis Pavlopulos, que va dissoldre el Parlament. Pavlopulos va publicar el decret corresponent poques hores després que jurés en el càrrec l'equip ministerial encarregat de governar Grècia fins a les eleccions. El flamant Executiu serà dirigit per la primera ministra interina, Vasiliki Zanu.
El passat 20 d'agost, el llavors primer ministre Alexis Tsipras va presentar la seva dimissió, així com va convocar els comicis, dels quals ahir es va veure confirmada la data.
Ahir va sortir publicada una enquesta al diari Efimerida ton Syntakton en la qual es reflecteix que els grecs volen seguir apostant per Syriza. Segons l'esmentat sondeig, el 23% dels electors donaria el seu suport a l'actual partit en el poder, davant del 19,5% que donaria suport als conservadors de Nova Democràcia. Unitat Popular, el partit creat a partir de l'escissió de Syriza, només comptaria amb la simpatia del 3,5% dels votants, davant del 2% que aconseguirien els Independents.
Divisió a Syriza
La necessitat de convocar eleccions va venir sobretot marcada per la dissidència interna dins dels parlamentaris de Syryiza, ja que més de 40 diputats es van negar a avalar la postura de Tsipras en la votació del tercer rescat. El resultat d'aquesta rebel·lia interna va ser la fundació d'Unitat Popular, dirigit per l'exministre d'Energia Panayotis Lafazanis.
La campanya electoral serà una de les més curtes de la democràcia grega i, amb 23 dies, només superarà en dues jornades la celebrada el 1996, que va durar els 21 dies preceptius.
