La imatge del nen kurdosirià Aylan Kurdi ofegat a la platja turca de Bodrum ha esdevingut un símbol de la tragèdia dels refugiats sirians que escapen de la guerra al seu país i intenten arribar a Europa. «Tenia un nom, Aylan Kurdi. Urgència de reaccionar. Urgència d'una mobilització europea», va escriure a Twitter el primer ministre de França, Manuel Valls, que va demanar la ràpida mobilització europea per pal·liar el drama de l'èxode de refugiats.
La fotografia del petit ha estremit el món en les darreres hores, en què s'han succeït els comentaris sobre la trista mort de Aylan, de 3 anys i procedent de la localitat kurda de Kobani. La imatge mostrava el nen amb una samarreta vermella i pantalons curts, de cap per avall a la sorra amb la cara en direcció al mar en el qual es va ofegar al costat d'altres 12 refugiats quan intentaven arribar a l'illa grega de Kos.
Entre els ofegats hi havia també el germà gran de Aylan, Galip, de 5 anys, que apareix en una altra foto en què un gendarme turc el porta en braços delicadament, sortint de l'aigua del mar, per a ser transportat al dipòsit de cadàvers d'un hospital. També va morir la mare de tots dos, Rehan, i l'únic membre d'aquesta família rescatat amb vida va ser el pare, Abdul·là Kurdi.
La família procedia de Kobani, símbol de la resistència kurda davant el grup terrorista Estat Islàmic (EI) -que la va assetjar durant mesos-, intentava fugir al Canadà, on viu la tia de nen, que treballa de perruquera.
Dotze dels 23 refugiats que van deixar Bodrum en dues barques per arribar a Kos van morir quan les seves embarcacions es van enfonsar la nit de dimarts. Set refugiats van ser rescatats i dos més van arribar a la costa gràcies a les seves armilles salvavides. Dues persones més segueixen desaparegudes. Sis dels refugiats morts eren nens d'entre 9 mesos i 11 anys d'edat, i Aylan era un d'ells.
A Turquia hi ha actualment uns dos milions de refugiats sirians, entre els quals s'estima que uns dos mil intenten diàriament arribar a una illa grega en embarcacions de plàstic des de la costa egea.
Aylan va ser rebutjat com a refugiat, juntament amb la seva família, pel Canadà. La família Kurdi havia intentat viatjar al Canadà com a refugiats, però la seva sol·licitud va ser denegada pel Govern canadenc del primer ministre Stephen Harper, segons van dir familiars dels morts que resideixen al país nord-americà.
Carta de la família
Fin Donnelly, un diputat del socialdemòcrata Nou Partit Democràtic (NPD) del Canadà, va explicar que el març personalment va lliurar al ministre d'Immigració de Canadà, el conservador Chris Alexander, una carta de la família per patrocinar el refugi de els Kurdi. Però, segons Donnelly, Alexander mai va respondre la sol·licitud de Fàtima Kurdi, germana d'Abdul·là Kurdi, que resideix a la província canadenca de Columbia Britànica. Al juny d'aquest any, la sol·licitud de refugi dels Kurdi va ser rebutjada.
Alexander, que es troba en plena campanya de cara a la seva reelecció com a diputat a les eleccions generals del 19 d'octubre, va suspendre una roda de premsa que tenia programada i va anunciar que tornaria a Ottawa per concentrar-se en la seva tasca com a ministre.
Un dia abans de conèixer-se la tràgica mort de la família Kurdi, Alexander va defensar davant les càmeres de televisió la política del Govern conservador de Harper cap als refugiats sirians i va criticar els mitjans de comunicació per no ocupar-se de la crisi humanitària.
Alexander va afirmar que el Canadà ha acceptat fins ara «aproximadament 2.500» refugiats sirians dels 4 milions de persones que han abandonat el país des de l'inici de la crisi el 2011, encara que organitzacions de refugiats consideren que la xifra està inflada.
El Govern canadenc ha estat durament criticat per organitzacions de defensa dels Drets Humans, i fins i tot l'ONU, per la seva resposta a la crisi de refugiats sirians. Canadà, un país tradicionalment obert a immigrants i asilats i que al segle XX va obrir les seves portes a desenes de milers de refugiats procedents de països comunistes, com Hongria o el Vietnam, només ha acceptat 1.060 refugiats sirians des de mitjans de 2013.
Al gener d'aquest any, Harper va prometre que obriria les portes del país a 10.000 refugiats sirians en els propers tres anys, però la seva declaració va ser rebuda amb escepticisme davant els obstacles que el seu Govern ha posat per complir anteriors compromisos.
El 2013, Harper es va comprometre a rebre 1.300 refugiats sirians per a finals de 2014, però posteriorment es va negar a revelar el nombre de refugiats acceptats quan organitzacions de defensa dels drets humans van denunciar que el Govern no estava complint amb el seu compromís. Al novembre de 2014, els mitjans de comunicació van denunciar que la xifra real de refugiats sirians acceptats pel Canadà fins al moment era de 93.
Les postura de Harper cap als refugiats sirians també va ser criticada quan es va saber que la majoria dels sirians que havien estat acceptats per Canadà eren cristians.
