El flux de refugiats que intenta arribar a l'Europa rica a través de la ruta dels Balcans s'ha accelerat en els darrers dies per intentar fer-ho abans que Hongria endureixi les barreres físiques i legals per creuar el seu territori de camí cap a Alemanya. Unes catorze mil persones van entrar a Àustria entre dijous i divendres i s'esperava que ahir ho fessin unes tres mil més. La mateixa xifra de persones arribava des de Serbia. Les autoritat d'aquest país calculen que en els propers dies ho faran 23.000 persones més.

L'Agència de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) estima que unes 40.000 persones que fugen de zones en conflicte a Orient Mitjà i Àsia, es troben de camí a la ruta dels Balcancs, que passa per Turquia, Grècia, Macedònia, Sèrbia i Hongria, cap a Àustria i amb Alemanya com a destinació final per a la majoria de refugiats.

Hongria té previst aprovar dimarts una nova legislació que establirà penes d'entre un i cinc anys de presó per a les persones que creuin il·legalment la seva frontera. A més, segueix accelerant la construcció d'una segona tanca que reforci el reixat existent en 175 quilòmetres de frontera amb Sèrbia.

A l'espera de comprovar l'efectivitat del mur i la duresa amb què s'aplica la nova llei, les autoritats policials austríaques especulen amb que a partir del dia 15 el flux de refugiats agafi un altra ruta: des de Sèrvia a Croàcia i llavors a Eslovènia, per entrar a Àustria pel sud. Quaranta tres ciutadans d'Iraq i Síria ho van fer ahir, lluny encara de la xifra de milers que cada dia ho fan des d'Hongria. I mentrestant, empitjoren les relacions entre Àustria i Hongria per les postures contraposades.El canceller d'Àustria, el socialdemócrata Werner Faymann, ha manifestat que la política del primer ministre hongarès, el conservador Viktor Orbán, li recorda les "èpoques més fosques" amb referència al nazisme. En una entrevista al setmanari alemany Der Spiegel, criticava que Hongria hagi embarcat refugiats en trens informant-los que el seu destí era Àustria per portar-los després a camps d'internament. Ha arribat a plantejar que la Unió Europea (UE) sancioni els països insolidaris i que no acceptin el sistema de quotes per acollir els refugiats que planteja la Comissió Europea. Hongria, juntament amb altres països com Polònia, rebutja un sistema obligatori. Les paraules de Faymann van motivar que el ministre d'Exteriors hongarès demanés una disculpa a l'embaixador austríac a Budapest. Per la seva banda, Orbán va insistir en la seva la postura de tancar fronteres i demanar als exiliats que tornin per on han vingut i va acusar els líders europeus de "no tenir ni idea del perill real" de l'arribada massiva de sol·licitans d'asil. En una entrevista al diari Bild manifestava que "no venen a Europa perquè busquin seguretat, sinó perquè volen una vida millor", "una vida alemanya, potser suïssa" per assenyalar que "no existeix el dret fonamental per a una vida millor". Proposa un paquet d'ajuda de tres mil milions per donar suport als països fronterers com Síria, Turquia, Líban i Jordània per acollir ja els milions de refugiats.

Hongria registra i identifica els refugiats complint la normativa comunitària, però ha estat acusada per governs i ONG de maltractar els implicats, impedint el seu pas i internant-los en camps d'acollida. Els governs de Viena i Berlín, en contra, han decidit obrir les seves fronteres i facilitar l'arribada i el trànsit de refugiats.