Quina sortida veu a la situació de Catalunya?
Aquest és el desafiament més greu que Espanya ha patit des que es va aprovar la Constitució de la concòrdia. Els separatistes han plantejat un desafiament que consisteix en la desobediència de les lleis, la ruptura de la unitat d'Espanya i l'expropiació de la majoria dels catalans que volen ser, alhora, catalans i espanyols, del seu dret a ser espanyols. I davant un desafiament d'aquest tipus, l'única resposta que pot donar un govern és dir que la llei s'aplica, ja que estem en un Estat de Dret; que la unitat d'Espanya no es trencarà i que no abandonarem a la seva sort els catalans que en aquest moment estan patint una enorme angoixa.
Quines conseqüències immediates pot tenir per a Catalunya?
Per a Catalunya això és una catàstrofe. No es produirà el supòsit de la secessió perquè no ho permet la Constitució espanyola, la qual cosa vol dir que tampoc ho permet l'ordenament internacional. Estan prometent una Catalunya idíl·lica que no existeix. Aquesta Catalunya no estaria reconeguda per les Nacions Unides -em remeto a la declaració de Ban Ki-moon- i estaria fora de la Unió Europea. Això vol dir, en termes pràctics, que no tindria accés ni al Fons Monetari Internacional, ni a les injeccions de liquiditat del Banc Central Europeu. Recentment s'ha declarat que el bo emès per les autoritats catalanes és "bo-escombraries"; no hi ha mercat i no hi ha mecanismes de rescat: ni en l'àmbit del sistema de Nacions Unides ni en el de la Unió Europea. Tot això vol dir senzillament que és la fallida absoluta, és a dir, que la situació seria pitjor que a Grècia. I la fallida no és un concepte macroeconòmic; vol dir que no es poden pagar els sous dels funcionaris, les pensions, mantenir els serveis socials i l'Estat del benestar del qual han gaudit els catalans fins ara. El Govern va tenir absoluta fermesa en la seva resposta.
Com valora el paper polític i institucional exercit en aquest contenciós per Artur Mas?
Artur Mas està en una fugida cap endavant que cada vegada té més l'aspecte d'una salvació personal que d'una operació política col·lectiva. El que està oferint és ser un president pro tempore amb data de caducitat i amb poders molt limitats, és a dir, que Mas és una mena de Kèrenski a Catalunya i així passarà a la història. És a dir, que l'únic que farà és facilitar l'accés de l'extrema esquerra a les institucions. A l'Ajuntament de Barcelona ja hi ha Ada Colau i en aquests moments està oferint dues vicepresidències: una a l'Oriol Junqueras, d'Esquerra Republicana de Catalunya, i una altra a Raül Romeva, que és un ecosocialista tradicional. I tot això condicionat, vigilat i tutelat per la CUP, Candidatura d'Unitat Popular, que és un partit antisistema. Podem dir que el Govern de Tsipras a Grècia és un model d'estabilitat comparat amb el que vol fer Mas a Catalunya.
El PSOE tem que la crisi catalana pugui beneficiar electoralment Rajoy i el seu partit. Ho comparteix?
El que no és admissible és que en una situació tan greu com aquesta entrem en càlculs electoralistes. Nosaltres farem el que hàgim de fer; i no se'ns ocorreria plantejar si fer això ens suposa un rèdit o un perjudici electoral. Quan estan en joc la unitat del país, els drets i llibertats dels ciutadans -especialment dels catalans- i la solidaritat interna, el càlcul electoral no val. En aquest moment, ho deia l'exalcalde socialista de la Corunya Francisco Vázquez, qualsevol dissensió entre nosaltres és d'una extraordinària gravetat i espero que això no se'ls acudeixi.
És innegociable un referèndum legal per decidir el futur de Catalunya?
Absolutament innegociable. Si el que pretenen és un referèndum legal en què s'inclogui el dret a l'autodeterminació, que és del que estem parlant, això exigiria la modificació de la Constitució pels procediments establerts en la mateixa Carta Magna: article 168 i següents. Això és exactament el que va fer Ibarretxe quan va presentar el seu pla, en el qual s'incloïa el dret a l'autodeterminació, perquè el Congrés posés en marxa una modificació de la Constitució. No hi ha negociació possible; cal modificar el marc.
Es tracta d'una proposta sense precedents en el constitucionalisme espanyol recent...
L'única vegada que es va plantejar, teòricament, el dret a l'autodeterminació va ser a les Corts Constituents -jo vaig ser constituent- i el va proposar per al País Basc el diputat Francisco Letamendia. Plantejava una esmena a la Constitució en la qual perquè el País Basc accedís a la independència havia de tenir majoria del cens en tots i cadascun dels territoris històrics. Això vol dir que a Catalunya hauria de tenir la majoria del cens, no dels vots emesos, en cadascuna de les províncies, la qual cosa permetria a cada província decidir si vol incorporar-se a aquesta hipotètica república catalana o quedar-se com està. El problema del dret d'autodeterminació és on acaba, i nosaltres ho tenim molt clar: la Constitució diu que pertany a tot el poble espanyol. Com diuen totes les constitucions del món, excepte Etiòpia. Si no pertany al poble espanyol, per què al poble català i no al poble de Tarragona, de Lleida, Girona o Barcelona? De manera que no és negociable un referèndum de secessió. Si el que es pretén és introduir aquesta figura en el nostre ordenament jurídic, cal modificar la Constitució per les normes i principis establerts en la mateixa Carta Magna. El que en democràcia plena vam aprovar tots, en democràcia plena s'hauria de decidir i la sobirania pertany al poble espanyol en el seu conjunt i no a una part del poble espanyol.
El president del Constitucional ha dit que no li correspon a ells identificar solucions polítiques. El PP farà algun dia política a Catalunya, a banda de presentar impugnacions a l'alt tribunal?
Mai hem deixat de fer política a Catalunya. Aquesta és la comunitat autònoma amb el deute públic més gran a Espanya i no ha pogut pagar als seus proveïdors, ni a les seves farmàcies. A més de complir amb les seves funcions, el Govern ha invertit en el fons de liquiditat automàtica per atendre els venciments del deute; ha donat diners per anar pagant els proveïdors perquè no es pot castigar els farmacèutics i ha donat moltíssimes ajudes per salvar les entitats financeres catalanes. Això és fer política a Catalunya i no crec que a ningú se li acudeixi dir que està ara en una situació d'abandonament per part del Govern.
La matança terrorista de París va molt més enllà d'un terrible atac contra França. Com la interpreta?
Estem davant un salt qualitatiu del terror; un abans i un després. Quan va aparèixer el Daesh o Estat Islàmic ja vam veure que estàvem davant d'un grup diferent per tres raons: en primer lloc; no es limiten a ser una organització terrorista convencional, sinó que usen el terror com a arma essencial; en segon lloc, compten amb una preparació militar molt sofisticada, dirigida pels caps militars de l'exèrcit de Saddam Hussein i, finalment, usen les xarxes socials com cap altra organització. Està molt clar que la massacre de París ha estat organitzada des de l'exterior. També crida l'atenció que fins fa poc aquest grup actuava per mitjà de "llops solitaris", però ara recorren a elements suïcides i altres armats amb elevada preparació militar. I és igualment destacable que el seu àmbit d'actuació és universal. Fins ara, els seus objectius se centraven sobretot en països musulmans -Síria, l'Iraq i Líbia-, però ara han posat en el seu punt de mira els països occidentals i d'una manera indiscriminada.
I quin tipus de respostes pot preparar Occident davant d'aquests atacs indiscriminats?
Aquesta nova amenaça ens obliga a una estratègia defensiva que abordarem dilluns -avui- al Consell de Ministres de Brussel·les i tractarà el president Rajoy al G-20 de Turquia. Tots coincidim en el diagnòstic i en la idea que l'estratègia defensiva ha de ser coherent per acabar amb els conflictes d'origen a Líbia, Síria i l'Iraq. És urgent, prioritari i capital acabar amb el Daesh, l'amenaça ja és planetària.
Fins a quin punt la massacre de París suposa una amenaça directa o imminent per a Espanya i altres països de l'entorn?
Mai hem deixat d'estar preocupats i fent el que havíem de fer a través dels nostres serveis d'intel·ligència, el CNI, i les Forces de Seguretat, que han col·laborat amb els nostres aliats i hem aconseguit èxits en aquesta lluita. És obvi que ens enfrontem a una amenaça global, en la qual estem inclosos. Com també és un fet que el Govern està atent i vigilant per evitar que aquesta amenaça es materialitzi.
