Sèrbia va identificar un dels sospitosos dels atacs de París com una persona que respon a les inicials A. A., que va entrar al país el 7 d'octubre passat i va demanar asil com a refugiat, segons va informar l'agència Tanjung, que va citar fonts del Ministeri de l'Interior serbi. El diari serbi Blic va assegurar que les inicials responen al nom d'Ahmed Almuhamed i que les dades coincideixen amb les d'un refugiat que va entrar a Grècia el 3 d'octubre i el passaport del qual va ser trobat a París després dels atacs. Tanjug va afegir que sobre aquesta persona pesa una ordre de crida i cerca d'Interpol i que el Ministeri de l'Interior serbi està coordinant la recerca amb les forces de seguretat de França.

Segons el diari Blic, un dels terroristes de l'atac de París va recórrer tota la ruta dels Balcans usant un passaport sirià sota el nom d'Ahmed Almuhamed. Justament, per aquesta mateixa ruta han passat desenes de milers de refugiats. Segons el diari, que va publicar una imatge del passaport del sospitós, el jove, de 25 anys, va entrar a Grècia per l'illa de Leros.

Davant aquest fet, molts refugiats temen que se'ls vegi com a potencials terroristes en lloc de com a víctimes d'una guerra. El temor a una ona de xenofòbia va alertar a alguns dirigents polítics a Europa, i després dels advertiments llançats des de Grècia i Alemanya, ahir ho va fer el president de la Comissió Europea (CE), Jean Claude Juncker. I és que la classe política és conscient que les polítiques de refugiats estan ara, no només sota el focus informatiu, sinó també a debat.

Juncker va demanar ahir a tots a "no confondre" als terroristes que van perpetrar la cadena d'atemptats del divendres a París amb els refugiats que "fugen de la filosofia i mentalitat que inspiren" aquests actes.

Diferents organitzacions que donen ajuda a refugiats també van advertir del temor d'aquests. "Els refugiats estan aterrits", va explicar a Efe Tzanetos Antypas, president de Praksis, una organització grega que presta ajuda social i metgessa als nouvinguts, qui va agregar que molts tenen por al fet que es produeixi una reacció de rebot generalitzat en la societat, un "automatisme social". En aquest context, Petros Konstantinu, president del moviment antiracista grec KEERFA, opina que els atemptats de París serviran a molts dels Estats que no volien obrir les seves fronteres per traslladar un missatge racista i xenòfob.

Homenatge espontani

Malgrat el veto a les manifestacions, els parisens han homenatjat a les víctimes. Flors, missatges i càntics van ocupar ahir els principals llocs dels atemptats terroristes del passat divendres a París, amb gent que es va congregar de forma improvisada.

La plaça de República, epicentre al gener de la solidaritat ciutadana contra els atemptats contra la revista satírica Charlie Hebdo, va tornar a agrupar a molts ciutadans. El lema Fluctuat Nec Mergitur (oscil·la però no s'enfonsa), que figura en l'escut de París, pintat en un cartell d'una de les cantonades de la plaça per un col·lectiu de Street Art, resumia el sentir de la població.