L'Audiència Nacional va avalar ahir la concessió de la medalla d'or al mèrit policial, màxima distinció del cos, a la Nostra Senyora Maria Santíssima de l'Amor, en entendre que el destinatari real del guardó no és la verge si no la Confraria de Jesús el Rico, vinculada a la Policia Nacional.
Per tres vots a favor i dos en contra, els magistrats de la secció cinquena de la Sala del Contenciós van rebutjar el recurs que va presentar l'associació Europa Laica contra l'ordre de 3 de febrer de 2014 del Ministeri de l'Interior per la qual es va concedir la medalla.
L'associació va recórrer la resolució defensant que s'havia concedit una distinció a una figura religiosa que no és persona ni, per tant, té entitat jurídica, però els tres jutges entenen, en la línia de l'Advocacia de l'Estat, que en realitat es lliura a la confraria, que sí la té.
Per als tres jutges, el lliurament de la condecoració a la verge es fa «com a imatge» i «símbol representatiu» de la confraria i és aquesta última «la destinatària de la distinció».
Els magistrats no veuen en aquest cas irracionalitat o arbitrarietat de l'administració perquè es tracta d'una funció de «recompensa davant d'accions dignes d'emulació, accions no determinables de forma apriorística i no és, en principi, revisable l'exercici de tal potestat, tret que es vulnerin alguns dels elements fiscalitzables en tota potestat discrecional».
Defensen per tant que en aquest tipus de condecoracions l'administració té una potestat discrecional i recorden que no és la primera vegada que es concedeix l'ingrés en l'ordre al mèrit policial a una imatge religiosa com a símbol representatiu d'un col·lectiu, germandat o confraria.
La sala reconeix que és «conscient que la matèria debatuda suscita aferrissades controvèrsies en un i un altre sentit, per raons fàcilment comprensibles», però afegeix que no és la seva missió «donar satisfacció a cap d'elles», sinó una resposta jurídica.
La seva concessió es va fer a proposta de la Direcció general de la Policia, afirmant que el cos manté amb la confraria «una estreta col·laboració, principalment en actes celebrats durant la Setmana Santa, i amb la qual comparteix una sèrie de valors com la dedicació, la revelació, la solidaritat i el sacrifici».
Enfront de la tesi de la majoria, els dos magistrats restants de la sala van signar un vot particular en entendre que s'havia d'haver anul·lat la condecoració.
Aquests dos jutges, entre ells el president de la secció, José Luis Gil Ibáñez, argumenten que l'esperit de la llei per la qual es donen aquest tipus de condecoracions persegueix recompensar comportaments molt rellevants o trajectòries professionals exemplars de persones o grups de persones, moltes vegades anònimes.
El vot particular recorda que aquestes recompenses en principi es dirigeixen directament a membres i funcionaris del cos de Policia i només excepcionalment es concedeix a altres persones físiques o jurídiques o fins i tot a ens sense personalitat.
A més, sostenen que només es fa quan concorren alguns dels motius legalment assenyalats, per exemple actuacions en defensa de l'ordre, de les persones o de la propietat.
El vot particular destaca que per concedir aquesta medalla es requereixen actes com morir en acte de servei, patir mutilacions o algun servei de transcendental importància que redundi en prestigi del cos.
Així, segons els magistrats discrepants, concedir-la a una confraria perquè col·labora amb la Policia en la Setmana Santa no encaixa en aquests supòsits.
