Descendent d'una família adinerada -els Macri dirigeixen un dels grups econòmics més importants de l'Argentina-, el nou president dels argentins, Maurici Macri, arriba al càrrec marcat per tota una història personal de desafiaments. Davant d'ell, el gran repte de liderar un canvi de rumb a l'Argentina assumint la presidència en un govern no-peronista en el poder.

"El 1991 jo era només un enginyer, pare de tres fills, que s'ocupava de la feina, la família i de si mateix", relata a la seva pàgina web oficial Mauricio Macri, qui, llavors exitòs, jove (només tenia trinta i dos anys) i ric, creia saber com seria la seva vida fins retirar-se. Però el destí li tenia preparats altres plans. Aquell mateix any el van segrestar. Va ser un segrest dur, en el qual va passar la major part de temps en un taüt de fusta. El van tenir captiu dotze dies amenaçant-lo de mort i la seva família va pagar un rescat milionari per la seva vida.

Això va marcar un abans i un desprès. "Vaig trobar en la incertesa un poder que m'impulsava cap endavant. Amb el temps vaig arribar a estar convençut que la llibertat que vaig recuperar després del meu segrest va ser molt més gran que la que tenia abans", relatava Macri. Sense saber com, en aquest estrany intercanvi va rebre més del que li van treure per haver estat segrestat. "Vaig quedar més lliure que mai per fer qualsevol cosa, fins i tot per pensar per primera vegada que podria crear el meu propi destí", considerava.

Tres anys després la seva vida ja havia pres un altre rumb. "De sobte estava ficat fins al coll en l'aventura de competir per ser president de Boca Juniors". Es tracta del club més important de l'Argentina, amb milers de seguidors a tot el món. Des que va sortir electe, Boca va guanyar tot el que es va proposar. I seria aquest club el que li acabaria d'ensenyar que res és impossible.

Així, es va llançar amb totes les seves forces a la campanya per dirigir el govern de la ciutat de Buenos Aires el 2007, que va situar Macri al capdavant de l'oposició política de l'era Kirchner. Va estar en el poder durant dos mandats. Entre les més de dues-centes causes judicials en contra, destaca la de les acusacions d'espionatge a alts funcionaris i empresaris argentins a tarvés d'escoltes telefòniques il·legals.