Atrapats sense sortida

La distinció entre "immigrant econòmic" i refugiat s'imposa a Europa

03.01.2016 | 07:20
Immigrants abrigats amb mantes es desplacen cap al campament de refugiats de Miratovac.

Crisi deLS refugiatsL'enduriment europeu en el control de les fronteres exteriors arran de l'inici de la crisi dels refugiats deixa milers de persones en un llimbs en els països balcànics quan ja ha començat l'hivern.

L'enduriment de la postura europea relacionada amb la qüestió de la immigració i la crisi dels refugiats ha deixat en el llimbs milers de persones -quan ja ha començat l'hivern-, al llarg de l'anomenada "Ruta dels Balcans". Un recorregut que comença a les illes gregues de l'Egeu, on hi ha més de 20.000 refugiats a Chíos, Kalimnos, Kos, Lesbos, Leros i Samos esperant agafar un ferri que els porti al continent per seguir el seu camí cap a la frontera entre Macedònia i Grècia, al pas de Idomeni.
El drama de la immigració ha estat una constant en els últims anys en aquest lloc a escassos 30 metres de la frontera entre els dos països, per on han passat milers de persones a la recerca d'un futur millor, i en molts casos, simplement d'un futur. El caos provocat per la guerra a Síria, l'avanç de l'Estat Islàmic (EI) a l'Iraq i l'auge talibà a l'Afganistan ha creat un veritable èxode cap a Europa que després dels atemptats de París del 13 de novembre s'ha vist cada vegada més dificultat per les restriccions dels diferents governs.
Un bon exemple és precisament Idomeni. En aquest lloc de pas s'havia aixecat un campament provisional per a aquells que busquen el "somni europeu". A mitjans de desembre, la policia grega va desmantellar aquest camp i va traslladar bona part dels seus habitants a Atenes.

Control de les fronteres
La raó directa del desmantellament va ser la decisió de les autoritats macedònies d'erigir una reixa fronterera per contenir el pas dels desplaçats pel seu territori cap a Hongria, Sèrbia, Croàcia i Eslovènia, on en els últims mesos s'han erigit també centenars de quilòmetres de tanques fortificades a les seves fronteres i als seus territoris s'han creat camps ide refugiats i centres de retenció.
Una decisió presa després de mesos de crisi migratòria i enmig del temor generalitzat entre els governs europeus després dels atemptats del 13-N a París. Només un dia després de la matança, Polònia va anunciar que deixaria d'acceptar refugiats com a part del programa de la UE que preveu acollir 160.000 persones en dos anys i que no obstant això no acaba d'arrencar.
El primer ministre francès, Manuel Valls, va defensar després que "no podem acceptar més refugiats a Europa", i va advocar per un "control ferri" de les fronteres exteriors de la UE. Una posició compartida pels 28, que el 20 de novembre van acordar endurir els controls en aquestes fronteres, per les quals van entrar 1.005.554 persones el 2015, segons dades de l'Organització Internacional de les Migracions (OIM).
 "Una xifra sense precedents", diu l'OIM, que situa el precedent més proper en la II Guerra Mundial. Un ritme d'arribades que supera àmpliament el causat pels conflictes a l'antiga Iugoslàvia en els anys noranta i que ha posat de relleu la manca de preparació de la UE per afrontar aquesta crisi humanitària.

El perill de les màfies
Traduït en xifres, l'OIM va precisar que del total d'arribades, unes 980.286 persones han arribat creuant el Mediterrrani. Altres 34.000 van entrar a la UE per via terrestre des de Turquia. Les arribades des del nord d'Àfrica fins a Itàlia han suposat 151.100 persones aquest any, que han sobrepassat amb escreix la capacitat d'acollida de les illes de Lampedusa i Sicília, i han forçat el Govern italià a traslladar milers de persones a centres repartits per tot el país on esperen tenir via lliure per continuar el seu camí. D'aquests centres italians han sortit, per exemple, els 18 refugiats que ha acollit Espanya, que es va comprometre davant els seus socis europeus a donar aixopluc a 19.000 persones en dos anys.
No obstant això, la gran majoria de refugiats -825.489 segons Acnur- han desembarcat a les illes gregues des de Turquia en una perillosa travessia en què han mort centenars de persones. De fet, el mar Mediterrani s'ha empassat més de 4.000 vides enguany, va assegurar recentment el portaveu de l'OIM, Joel Millman.
La manca de control migratori vista durant mesos davant la marea humana que recorria els Balcans ha propiciat l'auge de màfies de tràfic de persones, que per un preu espuri transporten i fins i tot fan entrar famílies senceres de refugiats a través de les fronteres europees molt sovint amb greu risc per a les seves vides. Davant aquesta situació, la UE planeja crear un cos europeu de guàrdies fronterers capaços de desplegar-se en els "punts calents".

Coll d'ampolla
Alhora, la distinció que s'ha anat imposant en el discurs polític europeu entre els anomenats "immigrants econòmics" i els refugiats ha portat a una situació paradoxal. Cada vegada més països balcànics, entre ells Macedònia, impedeixen el pas a tots aquells que no tinguin passaport sirià, iraquià o afganès. Una mesura que ha creat un enorme coll d'ampolla en què milers de persones llangueixen en campaments improvisats per poder creuar les successives fronteres que els portaran fins al seu destí, el nord d'Europa i Alemanya, que aquest any ja ha rebut un milió de peticions d'asil.
La combinació de desesperació, progressiu tancament de fronteres i màfies pot afectar milers de persones davant la incertesa de passar un hivern atrapats sense sortida.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Declaració d'Independència

 
Consultori

Puigdemont al Parlament

Carles Puigdemont pot declarar la independència aquesta tarda però no ha aclarit si serà simbòlica o efectiva - El Govern espanyol, amb el suport del PSOE i Cs, diu que està disposat a prendre «les mesures que calguin» per evitar que tiri endavant


Enllaços recomanats: Premis cinema