La Comissió Europea (CE) va proposar que els turcs puguin entrar a la Unió Europea sense visat cap a finals de juny si Ankara compleix amb les últimes condicions, i que els Estats membres paguin per no participar en el futur sistema de repartiment de demandants d'asil per situacions de crisi. Els estats membres que no desitgin participar en aquest repartiment d'emergència podran ser exclosos previ pagament de 250.000 euros per refugiat al país que sí que accepti rebre'ls, una quantitat que té un caràcter sancionador o dissuasori.

Tampoc participaran els països que ja tinguin la seva capacitat d'acollida al 100%, mentre que altres, com el Regne Unit, Irlanda i Dinamarca, que gaudeixen de diferents clàusules de participació, tindran l'opció de triar si volen formar part del sistema. La proposta també està dirigida a fer el sistema d'asil més efectiu i escurçar els temps d'espera, així com prendre mesures per desincentivar els anomenats «moviments secundaris», incloses les multes als demandants d'asil que es neguin a ser registrats i la pèrdua de certs drets d'acollida si es desplacen clandestinament dins de la UE.

La proposta per liberalitzar els visats amb Turquia respon al compromís assumit per la UE en el pla signat entre els Vint i Ankara per rebaixar el flux de refugiats cap a Europa, tot i que els països comunitaris i l'Eurocambra encara han d'aprovar-lo. «Si Turquia segueix pel mateix camí, podrà complir amb els requisits» que queden pendents, que són cinc del total de 72, va assegurar el vicepresident primer de la CE, Frans Timmermans.

Aquests fan referència a la lluita contra la corrupció, la protecció de dades, la col·laboració judicial amb tots els Estats membres, una cooperació reforçada amb Europol i la revisió de la legislació i les pràctiques contra el terrorisme.

Fonts comunitàries van assenyalar que el més complicat serà alinear aquestes pràctiques amb les de la Unió Europea, de manera que no s'identifiqui com a terrorista certs periodistes o acadèmics. En qualsevol cas, les fonts comunitàries van recordar que la llibertat de premsa en ella mateixa «no és un requisit» en el full de ruta.