El president panameny apel·la a la unitat nacional per superar la crisi dels "papers"

"Estem llestos per intercanviar informació amb els països que estan disposats a intercanviar informació, i per cooperar judicialment amb els països que així ho sol·licitin", va indicar el governant després d'un acte oficial en el qual va presentar l'Operació Escudo, de lluita contra el narcotràfic. El Consorci Internacional de Periodistes (ICIJ), responsable de la filtració el passat 3 d'abril, va posar ahir a la disposició del públic la base de dades completa del bufet panameny Mossack Fonseca, epicentre del cas i especialitzat en la creació de societats opaques en paradisos fiscals.

Es tracta d'11,5 milions de documents, que ja han assenyalat a molts polítics i alts càrrecs de tot el planeta, entre ells diversos caps o excaps d'Estat i de Govern. "Si les grans potències volen barallar, no està ben que usin Panamà com a territori per a aquesta baralla. Si volen baralla que vagin a barallar als seus països, però no usin el nostre sistema financer i el nostre sistema fiscal per a això. No vaig a permetre-ho com a cap d'Estat", va declarar Varela.

Un problema "mundial"

Els papers de Panamà "no són un problema de Panamà, són un problema del sistema financer mundial" i el debat sobre la transparència financera "lamentablement s'ha usat per fer política interna en alguns països", va dir Varela en clara referència a França, que va decidir tornar a incloure a Panamà en la seva llista de paradisos fiscals.

A l'escàndol mundial sobre evasió fiscal, es va sumar la setmana passada un cas de blanqueig de capitals que afecta a una de les famílies més poderoses de Panamà, els Waked. "Faig dues apel·lacions importants: una a la unitat nacional i un altre a parlar bé d'aquest país. A Panamà no el para ningú, no importa quants temes apareguin. Est és un país l'èxit del qual està definit per la seva posició geogràfica i pel seu poble", va manifestar el president durant un acte oficial en el qual va anunciar l'inici de l'operació de seguretat per combatre el narcotràfic procedent de Colòmbia. També apareix en la base de dades els noms de diferents personalitats i els càrrecs que ocupaven en les societats opaques, per exemple si eren directors de les companyies o accionistes, així com l'adreça postal que la persona involucrada o el seu representant van donar al bufet panameny en crear la societat.

El cas dels papers de Panamà, la major filtració de la història del periodisme, va sortir a la llum el passat 3 d'abril i ha tingut importants conseqüències polítiques, com la dimissió de Sigmundur David Gunnlaugsson com a primer ministre d'Islàndia.

En aquest context, el president de Panamà, Juan Carlos Varela, va assegurar que farà "tot el que estigui a la seva mà" per garantir l'ocupació dels 6.000 persones que treballen en les empreses de la família Waked, acusada a Estats Units d'encapçalar una xarxa de rentat de diners del narcotràfic.. "Vull deixar clar que el Govern de Panamà i aquest president van a usar totes les forces de l'Estat i totes les capacitats que ens permetin les lleis del país per protegir les ocupacions i les famílies que depenen d'aquest grup (empresarial)", va anunciar Varela. El Govern panameny "manté converses" amb l'Oficina de Control d'Actius Estrangers d'Estats Units (OFAC, per les seves sigles en anglès) perquè les mesures de bloqueig econòmic anunciades pel Tresor nord-americà contra el grup empresarial "es flexibilitzin" i "no perjudiquin a l'ocupació panamenya", va afegir Varela. "Sí hi ha mecanismes que ens permeten a nosaltres protegir les fonts d'ocupació i protegir a les famílies panamenyes, ens ho permeten les nostres lleis i el nostre codi laboral", va explicar el governant sense donar més detalls.

La OFAC, una oficina depenent del Tresor nord-americà, va incloure el passat 5 de maig a ?diversos membres de la família Waked en la denominada Llista Clinton i els va acusar de gestionar una xarxa mundial de blanqueig de capitals procedents del narcotràfic a través d'un entramat empresarial compost per 68 companyies.

La base de dades, pública

De la seva banda, el Consorci Internacional de Periodistes de Recerca (ICIJ) va publicar ahir la base de dades dels papers de Panamà, en la qual els usuaris poden buscar els noms de gairebé 214.000 companyies, fundacions i fons que són part de la recerca. L'organització periodística, amb seu a Washington, va publicar la base de dades i, en ella, s'hi inclouen les adreces d'individus i empreses de més de 200 països, des de Xina a Xile, precisa el ICIJ en un comunicat.

Segons el consorci, que ha encapçalat la recerca al costat del diari alemany Süddeutsche Zeitung, es tracta de "la major revelació d'informació de la història sobre companyies opaques secretes i la gent que hi ha darrere d'elles". En total, el cas abasta més d'11,5 milions de documents del bufet panameny Mossack Fonseca, especialitzat en la gestió de capitals en paradisos fiscals, i afecta a nombrosos polítics i alts càrrecs de tot el planeta, entre ells diversos caps o excaps d'Estat i de Govern, o als seus familiars.

Els documents de la base de dades publicats provenen del bufet panameny Mossack Fonseca i es refereixen a gairebé 214.000 societats opaques inscrites en paradisos fiscals creades per la signatura d'advocats suposadament perquè grans capitals eludeixin al fisc. No obstant això, en entrar en la base de dades, disponible en Internet, el ICIJ adverteix que les societats opaques tenen "usos legítims" i subratlla que no pretén dir que les persones o les companyies que apareixen en els documents han incomplit la llei.