José Zaforteza, l'advocat defensor de l'expresident balear i exministre de Medi Ambient Jaume Matas, va negar davant del tribunal del cas Nóos que cometés malversació, ja que va ordenar la contractació de Iñaki Urdangarin pels seus contactes i "no per ser qui era", ni perquè es lucrés. En el seu informe davant el tribunal que jutja el cas Nóos, Zaforteza va admetre dos delictes de prevaricació i frau per part de Matas, però va negar que cometés malversació continuada ni falsedat documental com li atribueixen la Fiscalia i les acusacions.

El Govern balear que presidia Matas va abonar 2,6 milions d'euros a l'Institut Nóos per l'oficina del projecte de l'equip ciclista que va patrocinar la comunitat i per organitzar dos fòrums sobre turisme i esport.

L'advocat va demanar al tribunal que analitzi els fets en el context en què es van produir el 2004 i no amb el que se sap actualment, i va destacar que l'Institut Nóos es va presentar davant Matas com una associació sense ànim de lucre i "no es podia plantejar" que s'estiguessin desviant fons públics.

Va assenyalar a més que Matas "no va decidir lliurement" la seva contractació, que va ser una iniciativa de l'exdirector general d'Esports i amic d'Urdangarin, José Luis Pepote Ballester, i la va ordenar després d'una reunió on el marit de la infanta Cristina i el seu soci Diego Torres van presentar al Govern un esdeveniment sobre turisme i esport, en un moment en què Balears havia patit una pèrdua molt significativa de turistes i necessitava promoció.

Paral·lelament, les defenses dels exalts càrrecs de la Comunitat Valenciana acusats en el judici del cas Nóos van demanar la seva absolució i van negar en els seus informes davant el tribunal que existeixi cap tipus d'il·legalitat en els acords assolits amb l'Institut Nóos.

"No es va cometre cap il·legalitat en el present cas", va dir Josefa Roselló en defensa de l'exdirector de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València (Cacsa) José Manuel Aguilar. "No hi ha il·lícit penal", va afirmar Luisa Burillo, lletrada d'Elisa Maldonado, la que va ser responsable jurídica de Cacsa.

Burillo va destacar que a Cacsa no era aplicable la Llei de contractes de les administracions públiques i que l'acord amb l'Institut Nóos, que va organitzar les tres cimeres València Summit, és un contracte privat i per tant no eren necessaris informes tècnics i jurídics com asseguren les acusacions.