Les gairebé dotze hores de locuacitat del cervell de la trama Gürtel, Francisco Correa, després de set anys d'absolut silenci, han engegat el motor de les especulacions. Responen a una confessió calculada i pactada amb la Fiscalia, o a una estratègia a la desesperada a la recerca de la salvació? La negativa d'un dels principals acusats, ahir, a respondre a les preguntes de l'advocat del PSOE valencià per «consell» del seu advocat, en el que va constituir una rectificació a si mateix davant el tribunal, no ha fet més que avivar el debat.
La naturalitat i fins i tot la vehemència que ha exhibit Correa -ahir va explicar, per exemple, que tenia «una targeta especial com la que usen els membres de l'Executiva» per entrar directament a la seu del PP al carrer Gènova pel garatge sense haver de passar per l'escàner- en tres jornades de declaració, i el domini, no pas poc arrogant, que ha volgut demostrar sobre la seva «macrocausa», el presenten relaxat en excés com per enfrontar-se a 125 anys de presó.
El seu nou advocat, Juan Carlos Navarro, contractat justament per a aquest judici, ha justificat aquesta sobtada sinceritat en un desig d'acumular «atenuants», tant per confessió com per reparació del dany. Un penediment que Corretja va estrenar poc abans que comencés la vista oral amb l'aportació de 2,2 milions d'euros dels comptes que té bloquejats a Suïssa. No obstant això, la lleugeresa per llançar alguns dards enverinats peti qui peti fa dubtar que s'hagi atès a la literalitat d'un pacte de col·laboració amb la Fiscalia i que sigui versemblant la tesi que està gastant aquest últim cartutx del penediment tardà sense mesurar l'abast dels trets.
És evident que els draps bruts que ha airejat per sortir el més indemne possible li han portat nous incendis que sufocar. S'ha posat en contra seva a companys de banqueta que s'han vist esquitxats o clarament assenyalats (que caldrà veure com es defensen) i, també, a poderoses empreses perjudicades per la seva llenguda confessió.
El segon dia que va parlar tres grans constructores a les quals va posar en el punt de mira i que li van anunciar querelles poc després de ficar-les al seu sac; i el mateix divendres passta va protagonitzar una discussió evident a la sortida del judici amb l'advocat del «Bigotis», el seu soci a València.
Sens dubte va tenir a veure amb la seva indiscreció a l'hora de revelar davant e tota Espanya que li va pagar un sou en «b» durant quatre anys. Va poder ser un excés de confiança el que va portar-lo a cometre aquest lapsus, però al «Bigotis», aquesta pixada de test deuria fer-li més aviat poca gràcia.
La mateixa poca il·lusió que els deuria fer a les constructores OHL, ACS i Dragados quan Correa va implicar-les en els tripijocs que feia amb Luis Bárcenas -l'extresorer del PP- per aconseguir obra pública per part de «diversos» ministeris. Va assenyalar-ne dos amb el dit: Foment i Medi ambient, de manera que es va cobrar indirectament dues víctimes més: Francisco Álvarez Cascos i Jaume Matas.
De Bárcenas ja ni en parlem. Des que Correa va obrir la boca, l'extresorer del PP ha estat fent un enorme treball de contenció per evitar mirar-lo quan declarava -no ha parat de prendre anotacions- i per mantenir-se a una distància prudencial d'ell en els recessos. No n'hi ha per menys després d'haver-lo deixat a la vora del precipici. A veure com es defensa. Aquest duel promet.
Arriba el torn de Crespo
Així doncs, ara ha estat el torn de Correa, i, encara que se li va acabar amb la declaració d'ahir, -el següent serà el del seu número dos en la trama, Pablo Crespo- tot apunta al fet que l'ombra del pacte o no pacte seguirà planejant en un judici en el qual el capitost de Gürtel, en una demostració de camaraderia, no va poder evitar confessar a la fiscal que s'estava sentint «còmode».
