El president Johnson el va esclafar a les urnes per un contundent 61% a 38,5% que encara avui segueix marcant el major percentatge assolit per un guanyador des de 1820. El desastre de Goldwater va arrossegar, per cert, tot el Partit Republicà, apallissat tant en la Cambra de Representants com en el Senat.

Goldwater va ser també la resposta republicana al primer president catòlic i mediàtic d'EUA, de la mateixa manera que Donald Trump és la resposta de les bases blanques industrials i agràries, empobrides per la globalització, les crisis i el neoliberalisme que elles mateixes defensen, al primer president negre de la Unió. Trump passarà a la història pel seu temerari xoc amb l'aparell republicà, pels seus atacs a tot tipus de col·lectius, per la seva amenaça -al segon debat- d'empresonar el seu rival demòcrata, per la seva negativa -al tercer debat- a prometre l'acatament dels resultats electorals i, la qual cosa no deixa de ser rellevant, per haver modificat el paper dels mitjans de comunicació en una elecció presidencial.

Encara que als EUA no és infreqüent que els mitjans pren?guin partit per un o un altre candidat, la cita electoral de 2016 ha fet saltar per l'aire moltes tradicions. Per només citar dos exemples, The New York Times es va veure obligat a inaugurar una pràctica que fins a aquest moment havia reservat a les seves editorials: precisar en el cos d'una notícia que una afirmació del magnat era una rotunda mentida. En segon lloc, nombrosos mitjans que mai s'havien pronunciat (Foreign Policy per exemple) donen suport ara a Clinton, mentre que capçaleres de llarga tradició conservadora han retirat el seu suport al republicà, una cosa que només havien fet una vegada en l'últim mig segle, precisament amb Goldwater. Com a resultat, són més de vuitanta els mitjans a favor de Clinton, mentre que el principal suport del magnat és el National Enquirer setmanari sensacionalista especialitzat en relliscades de famosos.

Aquest desplaçament de tirades s'ha vist acompanyat per una reflexió autocrítica dels mateixos mitjans, conscients de no ser aliens a la insospitada projecció aconseguida per un individu la candidatura del qual va ser saludada, al juny de 2015, com una humorada sense transcendència.

En efecte, fins a l'inici de les primàries, el febrer passat, cada sortida de to de Trump, que des de fa anys tenia el rang d'estel mediàtic, era caçada al vol per una premsa àvida de titulars. S'ha calculat que la difusió gratuïta, via notícia, de les fanfarronades del republicà li va valer una repercussió que, en termes de publicitat, li hauria costat 2.000 milions de dòlars.

Va caldre esperar al fet que les aigües republicanes es desbordessin perillosament perquè els mitjans, trencant molts d'ells amb la seva tradició d'imparcialitat, iniciessin l'assetjament i enderrocament del magnat. El mateix monstre que ells mateixos havien contribuït a construir i al qual ara intenten abatre a trompades. El doctor Frankenstein no ho hauria fet pitjor.