efe/ddg madrid
n El Jutjat Penal número 25 de Madrid va condemnar Francisco Nicolás Gómez Iglesias, conegut com el petit Nicolás, a 4.320 euros de multa per un delicte de calúmnies, si bé el va absoldre del delicte d'injúries per assegurar que el Centre Nacional d' intel·ligència (CNI) el va espiar il·legalment. El CNI es va querellar contra el jove per un delicte d'injúries greus als exèrcits, classes o cossos i forces de seguretat de l'Estat per les declaracions que va fer en sengles entrevistes al diari El Mundo i al programa Un tiempo nuevo a Telecinco.
Els dies 22 i 23 de novembre de 2014, el petit Nicolás (que havia estat detingut el 14 d'octubre d'aquell mateix any), va dir en diverses entrevistes que l'havien avisat que el seu telèfon havia estat punxat pel CNI il·legalment i que li constava que aquest organisme utilitzava aquestes pràctiques amb altres persones quan «algú representa un problema per a personalitats de l'Estat». A més, va assegurar que la vigilància al seu telèfon havia durat dos mesos i que era una conducta habitual perquè també s'havia fet amb el periodista que l'havia entrevistat, Eduardo Inda.
Per aquests fets, la jutge Begoña Cuadrado condemna Gómez Iglesias com a autor d'un delicte de calúmnies amb publicitat a 4.320 euros de multa però l'absol del delicte d'injúries contra les forces de seguretat de l'Estat. La Fiscalia va demanar 5.400 euros. Contra aquesta resolució es pot interposar un recurs d'apel·lació davant l'Audiència de Madrid en el termini de deu dies.
La sentència considera provat que el petit Nicolás va assegurar al novembre de 2014, tant en una entrevista al diari El Mundo com en un programa de Telecinco, que havia col·laborat amb el CNI i que aquest li havia punxat el telèfon il·legalment.
Successió de desmentits
Aquestes declaracions van provocar una successió de desmentits per part de CNI, Govern, Casa Reial i Comunitat de Madrid, si bé Gómez Iglesias sempre va reiterar davant del jutge d'instrucció i en el judici que el seu telèfon va ser punxat il·legalment sense ordre judicial.
La jutge afirma que el processat «clarament va afirmar» que el CNI havia comès un delicte «amb ànim o intenció específic de difamar, vituperar o agraviar el destinatari». «L'acusat va actuar amb el conscient propòsit de provocar que el calumniat sigui tingut en el concepte públic com a autor del delicte que li atribueix», afegeix.
