La Xarxa Europea per a la Igualtat Lingüística reclama «multes» de la UE contra la discriminació al català

El seu secretari general avisa que el suport europeu per a les llengües minoritàries i regionals «ha disminuït en els darrers 10 anys»

01.07.2017 | 21:51
El secretari general de l´ELEN, Davyth Hicks (a la dreta), durant una reunió de l´Intergrup

La Xarxa Europea per a la Igualtat Lingüística (ELEN) reclama que la Unió Europea imposi «multes» contra els estats que permetin casos de discriminació lingüística. En una entrevista a l'ACN coincidint amb el 25è aniversari de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRM), el secretari general de l'ELEN, Davyth Hicks, diu que Brussel·les hauria de sancionar un estat «quan algú sigui arrestat o colpejat per utilitzar la llengua oficial al país, com passa en molts casos amb el català».

«Volem que la UE sigui una mica més activa, hi ha tants problemes!», lamenta Hicks. «La UE tradicionalment ha donat suport a les llengües minoritàries, tot i que d´una manera molt subtil. Però aquest suport ha disminuït en els darrers 10 anys», apunta.

L´any 1992 el Consell d'Europa va aprovar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRM) però, coincidint amb el seu 25è aniversari, un informe recent del Parlament Europeu afirmava que «la situació actual no és la més favorable per fer grans esforços» econòmics en matèria lingüística. Una situació que des de l'ELEN volen revertir.

El darrer motiu de preocupació per aquesta organització, que defensa la igualtat lingüística, la protecció i la promoció de les llengües europees menys parlades, ha estat la negativa del president del PE, Antonio Tajani, a permetre els eurodiputats parlar en llengües no oficials en motiu del 25è aniversari de la CELRM. Alguns d´ells van desobeir-lo i van seguir la iniciativa proposada per l´Intergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües del Parlament Europeu, fent les seves intervencions en la seva llengua materna, alguns d´ells en català.

«El plurilingüisme és un fet intocable. La gent continuarà parlant la seva llengua i cada vegada amb més consciència», subratlla l´eurodiputat d´ERC Josep Maria Terricabras, copresident de l´Intergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües del Parlament Europeu, i promotor de la iniciativa. Després que Tajani no acceptés la proposta del seu intergrup, l´eurodiputat català lamenta que el president del PE no doni suport al plurilingüisme, «tal com havia fet abans de ser elegit».

«Les institucions europees tenen política amb poca visió de futur», diu l´eurodiputat republicà. A llarg termini, Hicks reconeix que des de la seva organització es posen com a horitzó una directiva lingüística que contempli més drets i que protegeixi les llengües europees que estan en perill.

«Però anem treballant pas a pas», conclou. Des d´ELEN, consideren que el primer que cal és que la UE apliqui «procediments d´infracció quan no es respecten els drets lingüístics». És a dir, multant per motius de llengua igual que ho fa per desobeir en la política de refugiats o en matèria de competència econòmica.

A Europa, «la discriminació lingüística és un fet que succeeix cada dia», afirma Hicks. Entre 40 i 50 milions d´europeus parlen una llengua considerada minoritària. A la UE conviuen més de 80 llengües. Però només 24 són oficials, mentre que 60 són reconegudes com a regionals o minoritàries.

Malgrat que comparat amb altres continents Europa és majoritàriament homogènia lingüísticament, segons la UNESCO, moltes d´aquestes llengües «es troben en una situació de perill». Fruit d´aquesta preocupació, precisament, es va aprovar la CELRM.

«Abans de la CELRM no hi havia res», remarca el secretari general d´ELEN. «Encara ara és un element molt important per a les llengües minoritàries, però ho va ser especialment en el moment en què es va crear», matisa Hicks.

La finalitat de la Carta, però, és purament cultural, ja que reconeix les llengües com «una expressió de cultura i com una contribució a mantenir i desenvolupar les tradicions i la riquesa cultural d´Europa», segons indica el seu preàmbul. Tanmateix, Hicks recorda que «la ratificació de la CELRM forma part dels criteris d´adhesió a la UE» i que «són els estats els que han d´implementar-la».

«I aquí és quan ve el problema. Com ho fem perquè els estats l´implementin adequadament?», es pregunta Hicks. «És una molt bona carta, però només funciona si els estats l´implementen correctament», afegeix. L´Estat espanyol és un dels països que ha ratificat la CELRM, que va entrar en vigor l´agost del 2001 i que, actualment, forma part de l´ordenament jurídic espanyol. Per tant, mitjançant la Carta, l´Estat espanyol es compromet a defensar i no obstaculitzar l´ús de les llengües regionals o minoritàries que es parlen en el seu territori.

La llengua, una competència dels estats


Però «en tots aquests anys no l´han signat encara tots els estats europeus», lamenta l´eurodiputat Terricabras. França, per exemple, és un dels països que encara avui no ha ratificat la CELRM. A més, l´eurodiputat català insisteix que tot i que en aquests 25 anys ha millorat «la sensibilitat envers les llengües minoritàries a la UE», moltes «no és que siguin minoritàries, sinó minoritzades».

«Encara no hi ha una situació de normalitat» defensa Terricabras, que creu que el problema és que «les institucions europees es basen en les llengües oficials dels estats». De fet, són els estats els que decideixen l´estatus de les llengües que es parlen en el seu territori.

«Estic segur que la UE voldria fer més, però la política lingüística encara continua sent competència dels estats i no pot intervenir-hi», afegeix Hicks.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Espanya Internacional

Un jutge de menors: "Les nenes es fan fotos com si fossin putes"
Un jutge de menors: 'Les nenes es fan fotos com si fossin putes'

Un jutge de menors: "Les nenes es fan fotos com si fossin putes"

"El més estrany és que escandalitzi més la forma de donar el missatge que el contingut del...

Tapen amb lones el vaixell de Piolín de la Policia

Tapen amb lones el vaixell de Piolín de la Policia

"Piolín viu, la lluita segueix", ha dit Rufián a Twitter, en un nou intent de mofar-se del ferri

El Kurdistan iraquià decideix el seu futur amb un referèndum

El Kurdistan iraquià decideix el seu futur amb un referèndum

Com a mínim 5,3 milions de kurds estan cridats a a les urnes en un clima de tensió amb Baghdag

Merkel guanya els quarts comicis, s´enfonsa la socialdemocràcia i la ultradreta irromp

Merkel guanya els quarts comicis, s´enfonsa la socialdemocràcia i la ultradreta irromp

La cancellera alemanya admet que esperava «un millor resultat» però assegura que assumirà...

merkel cau al nivell de rajoy

na de les falsedats propagada pels que han arruïnat Espanya a canvi de garantir la...

Els líders europeus celebren la victòria de Merkel pel seu compromís amb la UE

Els líders europeus celebren la victòria de Merkel pel seu compromís amb la UE

El ministre d'Exteriors belga es mostra «preocupat» per l'auge de la ultradreta i demana reformes...

L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema