S'acaba la dinastia dels Castro a Cuba

La Comissió Nacional de Candidatures va proposar 31 candidats, nominant Díaz-Canel com a substitut de Castro. Els diputats, a qui correspon ratificar aquests noms o triar-ne altres, van votar en secret un cop analitzades durant una hora i sense sortir del saló de plens les biografies dels aspirants.

Un cop celebrada la votació, Esteban Lazo, reelegit com a president de l'Assemblea Nacional, la cúpula de la qual també es va conformar ahir, va anunciar que la sessió quedava ajornada fins a avui. Serà llavors quan s'anunciïn els nous membres del Consell d'Estat. Si es confirma, Díaz-Canel assumirà el paper de cap d'Estat i de Govern, però Castro retindrà fins al 2021 el control del Partit Comunista Cubà (PCC) en qualitat de primer secretari, de manera que fins a aquell any no es completarà el traspàs de poder a l'illa caribenya.

Díaz-Canel havia estat assenyalat àmpliament com el potencial successor de Castro. D'ell només se sap que és un enginyer de 57 anys molt vinculat al PCC però no a les totpoderoses Forces Armades. Sobre les seves intencions, ha apostat públicament per la «continuïtat». El virtual president representa el relleu generacional que Castro va prometre el 2013, quan va anunciar que limitaria els mandats a dos períodes de cinc anys i s'ho va aplicar a ell mateix avançant que el 2018, un cop esgotat el seu últim lustre, cediria el testimoni.

Quant a la resta del Consell d'Estat, s'aprecia també certa renovació perquè tres dels nominats per a les cinc vicepresidències ordinàries -Roberto Tomás Morales, Inés María Chapman i Beatriz Jhonson- estan al voltant dels 50 anys.

No obstant això, el nucli dur de l'òrgan executiu inclouria en el seu segon lloc més important, el que deixaria vacant Díaz-Canel, Salvador Valdés, membre del Buró Polític del PCC, que té 72 anys; i Ramiro Valdés, comandant revolucionari de 85 anys que va participar en l'assalt a la Caserna Montcada, i Gladys María Bejerano, de 71 anys, a les altres dues vicepresidències ordinàries.

Renovació parcial a l'Assemblea

L'Assemblea Nacional ha apostat igualment per una renovació parcial. Segons l'Agència Cubana de Notícies, entre els 605 diputats hi ha «integrants de la generació històrica de la Revolució», militars i funcionaris, així com «representants d'altres esferes de la vida socioeconòmica del país».

La sortida de Castro representa la fi de tota una etapa històrica que va començar amb la Revolució de 1959. El sistema creat per Fidel ha sobreviscut al bloqueig nord-americà, a la caiguda de l'URSS i la crisi veneçolana. Es va enfrontar a la seva primera prova de foc el 2008, amb el relleu entre germans, i ara arriba el seu segon examen.

«Cuba està canviant però no espero canvis dramàtics mentre els líders revolucionaris segueixin ocupant llocs clau al Govern», va assegurar el senador nord-americà Patrick Leahy, que s'ha reunit tant amb Castro com amb Díaz Canel.

Diadenis Sanabria, que confessa que la política no és el seu fort, apunta en la mateixa línia. «Penso que el canvi de líder no em canvia la vida», va assegurar aquesta cubana de 34 anys que treballa en un restaurant estatal del districte havà de Vedado.

Encara que, segons reconeix Leahy, «una nova generació pot portar noves idees», el que està per arribar és un absolut misteri. «El nostre futur no el sabem ara mateix», assegura Adriana Valdivia, professora de 45 anys d'edat. «Acaba Raúl i Fidel és història», aquesta és l'única certesa, assenyala. Per la seva banda, Harold Cárdenas, bloguer de 32 anys, reclama al nou president que «augmenti la velocitat del canvi mentre manté les coses bones».