Als supermercats trobem aliments envasats en vidre, cartró, metall, plàstics, silicones... fins i tot aliments encerats. Tots els envasos són iguals de segurs a l'hora de conservar els aliments i no alterar-ne les propietats?

Actualment, tots els envasos aptes per a ús alimentari estan regulats, a nivell de la UE, a través del Reglament (UE) 1935/2004, sobre materials i objectes destinats a entrar en contacte amb els aliments. Aquesta normativa fixa els requisits que han de complir aquests materials i la traçabilitat d'aquests envasos. També existeixen normatives específiques, segons materials, a nivell nacional.

L'objectiu final d'aquesta legislació és vetllar per la salut del consumidor. I, per tant, regula, amb les seves especificacions, que no es donin migracions dels components dels materials dels envasos cap als aliments.

Els tipus de materials que s'hi regulen són els següents:

- materials i objectes actius i intel·ligents,

- coles ("pegamentos"),

- objectes de ceràmica,

- suro,

- gomes,

- vidre,

- resines intercanviadores d'ions,

- metalls i aliatges,

- paper i cartró,

- materials plàstics,

- tintes d'impressió,

- cel·luloses regenerades,

- silicones,

- productes tèxtils,

- vernissos i revestiments,

- ceres,

- fustes.

Com a consumidors, la millor manera d'identificar si el material és per ús alimentari, cal observar si porta el símbol de "la copa i la forquilla". Aquest reglament, al seu article 15, indica que cal posar-lo: els termes "per contacte amb aliments" han de portar una indicació específica sobre el seu ús, tals com màquina de cafè, ampolla de vi, cullera sopera, o el símbol...>>

Segons aquesta reglamentació, el fabricant és el responsable de fer:

- assajos de migració global, per conèixer la quantitat màxima permesa de substàncies no volàtils s'alliberen des d'un material a les matrius alimentàries.

- assajos de migració específica, per conèixer la quantitat màxima permesa d'una substància concreta capaç de passar de forma deliberada des del material a l'aliment.

Els resultats han de portar cap a l'innocuïtat del material. I cal que els assajos es facin tenint en compte quins aliments poden entrar en contacte amb l'envàs i, també, les condicions que s'utilitzen pel seu processat (esterilització, congelació, refrigeració, etc.). Perquè, per contra, la migració de components pot causar:

- alteracions en les característiques organolèptiques dels aliments continguts,

- provocar modificacions en la seva composició nutricional i bioquímica,

- i, sobretot, representar un perill per la salut humana.