Qui no és estimat, és un desgraciat; però qui no estima és un infeliç. A la nostra escala de valors emocionals, difícilment s'entén la felicitat sense que l'amor sigui present. El Reial Saragossa va ser el meu primer amor, aquell que es diu que mai s'oblida, i el Girona FC m'ha fet molt feliç. Dels partits a la grada infantil de La Romareda, les finals de copa, el gol de Nayim i de la meva llibreta d'autògrafs, només em satisfà el record. En canvi, amb el Girona tinc la passió del dia a dia, la il·lusió de competir, la responsabilitat d'agradar i el plaer de l'èxit. Així és fàcil estar enamorat.

EL FRACÀS DE L'ÈXIT. Jugar a Segona Divisió després de guanyar sis copes del Rei, una Supercopa, una Copa de feries i una Recopa d'Europa és considerat un fracàs pels aficionats i seguidors del Reial Saragossa. La borratxera de títols al llarg de la seva història fa que el nivell d'exigència sigui més gran i la responsabilitat de guanyar sempre pot passar factura a Montilivi. L'equip va de menys a més. Han assumit la seva realitat i ja no es deixen sorprendre com abans. Ningú discuteix el nivell qualitatiu dels seus jugadors, sobretot ofensivament. Oliveira i Ewerthon són garantia de gol. Si el partit es complica són capaços d'inventar les ocasions per ells mateixos. Al mig, quatre primeres, Zapater i Toni Hidalgo en funcions creatives són els encarregats de canalitzar el joc col·lectiu mentre que Arizmendi i Jorge s'aprofiten de la seva velocitat i qualitat per mostrar-se en bandes. Dir que la línia defensiva és la de menys possibilitats quan Ayala i Sergio estaran a la banqueta, potser és ridícul però és una realitat. Un equip dissenyat per atacar fa que sense pilota pateixi, d'una banda per les incorporacions del laterals Pignol i Paredes que ofereixen un desajustament de la línia defensiva quan hi ha una pèrdua i d'altra pels espais a l'esquena dels centrals Pavón i Pulido quan inicien el joc i es perd la pilota.

L'ÈXIT DEL FRACÀS. Després de cinquanta anys de la nostra història navegant per categories sense rellevància, jugar a Segona Divisió, a diferència del rival, és un èxit. El partit d'avui es considera un premi per als nostres aficionats i un regal per als jugadors. No sortir com a favorits ens pot ajudar a afrontar-lo sense complexos. Defensivament necessitem estar impecables per no encaixar. Això no és nou, es va fer el dia de Rayo, Salamanca i Reial Sociedad. No podem deixar jugar amb comoditat, si executen el que pensen podem perdre. El Girona fa partits que assumeix, cada cop millor, la responsabilitat de la possessió. Amb la pilota, som ràpids i verticals per generar ocasions. Avui és molt important que l'equip mantingui la voluntat de jugar.

LA RELACIÓ. En temps de crisi econòmica, sentimental o bèlica, s'ha de tenir present que el futbol i l'amor no tenen cura però són el millor remei per als mals.