E

ls problemes de l'Alabès són culpa de Dimitri Piterman? De qui va vendre les accions al nord-americà nascut a Odessa? O, per pura omisió, de la rica societat alabesa que no va voler comprar les mateixes accions que Piterman va adquirir sense necessitat de fer un aportació de diners desmesurada? Culpables a banda, Piterman ja va arribar a un Alabès que s'havia divorciat de la seva època d'or, la de la final de la Copa de la UEFA del 2001, però tres anys de gestió de l'expropietari del Palamós van deixar el club sota mínims. Esportivament, econòmicament i amb el prestigi tocat després que Piterman acomiadés entrenadors, promocionés repetits cops el seu inseparable Chuchi Cos i fos el protagonista d'episodis tan polèmics com els insults a l'exblaugrana Lluís Carreras. Els mètodes de Piterman van acabar amb la paciència de l'afició de l'Alabès -recordades són les manifestacions al crit de "Dimitri Kanpora"- i els partits en què el president ni tan sols gosava anar al camp. Abans, però, el nord-americà i el seu entorn havien protagonitzat els habituals episodis que es desprenen de la seva manera de veure el futbol que, certament, arribaven a ser més o menys vàlids, fins i tot reixits, a clubs de Tercera Divisió com el Palamós però que no tenen cabuda a l'elit com va ser, primer, Santander i després Vitòria. En un històric club de Primera Divisió encara recorden amb vergonya un dinar de directives que tenien concertat a Vitòria. Arriben al cèntric hotel on s'havia de fer l'àpat, era diumenge al migdia i el partit es jugava aquella tarda a Mendizorrotza, i es troben amb la sorpresa que Piterman havia passat la nit a Santander (com solia fer sempre) i que no arribaria a Vitòria fins a l'hora del partit. Se'ls comunica que algun dels col·laboradors del nord-americà faria d'amfitrió. L'entorn de Piterman, molts vells coneguts de l'època del Palamós, vivia en una de les plantes superiors de l'hotel. Els representants de l'equip de Primera Divisió continuaven esperant, però no baixava ningú al dinar. La nit de Vitòria pot ser dura sobretot si "l'amo", de costums més moderats, viu a Santander. Al final una cap d'administració de l'Alabès va haver de presidir aquell dinar i donar conversa al president rival. Una història lletja per a un club del prestigi de l'Alabès, però tornem al principi: tot plegat és culpa de Piterman, de Gonzalo Antón per vendre les accions o dels empresaris locals per no pagar el que demanava el veterà dirigient de l'Alabès?

El panorama post-Piterman a Vitòria no es pot dir que hagi estat gaire fàcil -l'actual situació del club en procés de concurs de creditors n'és la prova més clara-, però a dia d'avui sembla que, en l'aspecte institucional, s'intenta agafar un camí més endreçat. Fernando Ortiz de Zárate va convertir-se en el màxim accionista del club per uns tres milions d'euros. Els problemes legals, derivats del concurs de creditors, afecten el desenvolupament del club però la nova directiva, Ortiz de Zárate està acompanyat per altres empresaris de la ciutat, ha optat per la prudència amb una plantilla queté experiència a la categoria però en què no es pot trobar ni un sol gram de luxe innecessari. Al capdavant de la gestió esportiva hi una home provinent de l'Eibar, garantia de saber treballar sense gastar ni un euro de més, però Javier Pérez ja ha començat a percebre que a Vitòria no hi ha la mateixa paciència que al seu antic club. I és que per molt que hi hagi recessió i poques ganes de tirar la casa per la finestra Vitòria és molt Vitòria i el Deportivo Alabès sempre serà el "Glorioso".

piterman i uns mètodes de treball poc compresosManifestació a Vitòria en contra de Piterman