Dimarts, als voltants de les onze de la nit, quan Montilivi recuperava a poc a poc la calma després que 9.300 persones haguessin vibrat amb la cinquena victòria seguida del Girona, el Mollerussa, de Regional Preferent ,acabava el seu entrenament. El seu tècnic, Vidal Agné, tenia més pressa que de costum i de seguida que va arribar al cotxe, per enfilar cap a casa, va buscar a la ràdio una emissora que l'informés de com havia anat la jornada de Primera i Segona A. I les notícies no podien ser més bones: l'equip que dirigeix el seu germà Raül continua encaparrat a fer-ne una de grossa aquesta temporada.

Vidal és el gran de tres germans molt units des de la mort del pare, quan ell tot just tenia 16 anys i l'ara entrenador del Girona, 12. "Entre tots vam haver de tirar la família endavant, i encara que vam passar dies molt difícils, ens en vam sortir", recorda. El futbol, ja aleshores, havia cridat l'atenció de Vidal i i Raül, que també tenen una germana que ara té 31 anys. El primer jugava de porter, com el pare, que natural de la Ribera d'Ebre havia militat al Condal, al Reus i al Mequinensa, on va conèixer la mare dels dos tècnics i es va acabar establint. «Allà el pare hi va viure l'època daurada de l'equip a finals dels anys 50 i va estar a punt de pujar a Segona», assegurava ahir el tècnic del Mollerussa. Vidal, tot i que de petit no acabava d'enganxar-se a això de la pilota, va acabar actuant de porter. Va viure l'ascens del Lleida a Segona A -testimonialment, perquè era suplent- i també va militar en clubs lleidatans com el Balaguer i, per motius laborals, en d'altres de les Canàries. Raül, mentretant, amb 17 anys «ja destacava al Mequinensa i per això Víctor Fernández se'l va voler endur al Saragossa». Finalment la carrera futbolística de l'ara preparador del Girona va tenir el seu nucli en aquesta demarcació, on va defensar els colors blanc-i-vermells en diverses etapes i també els del Figueres i el Palamós. També va tenir temps per treballar al Binèfar a les ordres d'Agustín Abadía i del seu propi germà.

Acabades les seves carreres com a jugadors, tant Vidal Agné com Raül van llançar-se de caps a les banquetes. El germà gran hauria pogut fer-hi carrera,«però vaig preferir centrar-me en la meva feina de professor de secundària perquè tenia d'altres prioritats». L'entrenador del Girona, en canvi, després dels seus inicis a Peralada i Palamós, ha lluitat per arribar al futbol professional «segur que l'acabarem veient entrenar a Primera perquè és un apassionat del futbol i la gent que es mou en l'esport d'elit sap perfectament qui val i qui no».

Els germans Agné parlen molt sovint. Vidal va veure el Nàstic-Girona i volia desplaçar-se a Osca fa un parell de setmanes però li va ser impossible fer-ho perquè va tenir partit amb el Mollerussa. Hi ha gelosia entre ells dos? De cap manera. Si existeix alguna cosa, és admiració. I que ningú gosi sortir amb la cantarella que algú va penjar a Raül, allò que és un entrenador defensiu i rocós. «De cap de les maneres ho és. A vegades has de competir amb les armes que tens, i fixi's que la temporada de Segona B, amb un equip ple de futbolistes que venien de Tercera, va arrasar guanyant partits i fent molts gols», subratlla Vidal. Segons ell «la plantilla que tenia el Girona el primer any a Segona A no tenia res a veure amb l'actual. Amb més armes, s'ha pogut veure un altre Girona, que a mi em recorda la marca del joc del Barça». I conclou: «Ell va ser defensa i té molt present l'aspecte defensiu. Ja ho va dir a Vila-real, que a vegades els partits s'han de guanyar defensant! De totes maneres també té molt clar com vol atacar i, a més a més, és tan bon psicòleg que és capaç de treure més suc que ningú dels jugadors i també marcar distàncies quan és el moment». Raül «viu les 24 hores pel futbol» i Vidal confessa que «és capaç de veure coses tàctiques que d'altres no som capaços d'intuir. Té talent per dedicar-se a això, és un fenomen».

I ara què? Tòpic d'entrenador: «S'ha d'anar partit a partit. El més difícil era enganxar-se a la part de dalt quan fa dos mesos ningú hauria donat res pel Girona. Ell ho té molt clar i seguirà de manera coherent, amb la màxima il·lusió, pensant en el dia a dia. Ja el coneixeu. L'eufòria, que està molt bé que hi sigui, la deixarà per als aficionats i per a vosaltres, els periodistes». Mentre Raül intenta portar el somni del play-off a Girona, Vidal té el repte de revifar el Mollerussa i col·locar-lo entre els sis primers de Regional Preferent per optar a pujar a la nova Primera Catalana.