Gerard Puigdemont (Salt, 1980) prové d'una família molt vinculada al mon de les motos, els seus germans van destacar en l'enduro, i ell mateix comença a tenir una vinculació directa amb el futbol a través del seu sogre Guillermo Hoyos. El tècnic argentí -que a Catalunya havia entrenat en el futbol base del Barça i el Palamós entre d'altres- portava sis anys dirigint equips d'elit a Grècia i a Xipre (Aris, Atromitos, Janina, Anorthosis) quan el passat Nadal va acceptar una oferta del principal club de Bolívia, el Bolívar. Hoyos es va emportar fins a La Paz el seu gendre i, cinc mesos més tard, Gerard Puigdemont ho relata "com una experiència de vida i un autèntic màster de futbol". El saltenc ha format part del cos tècnic del Bolívar, al costat d'Hoyos i del seu ajudant Edison Ibarra (un veneçolà resident a Lloret), que ha aconseguit portar l'històric equip bolivià fins al títol del Clausura i a la classificació directa per a la propera edició de la Copa Libertadores. "El futbol a Bolivia no és tant professional com aquí, però el Bolívar és el club més popular i es calcula que té uns quatre milions de seguidors. El futbol allà és una mena de via d'escapament, en els partits clau el nostre estadi s'ha quedat petit amb 42.000 especatadors i després del darrer partit vam fer una rua pels carrers de La Paz amb moltíssima gent".

Sense experiència prèvia en el món del futbol -"tot i que el meu sogre és entrenador i veus com van les coses, a més d'haver-lo anat a veure a Grècia i Xipre" - Gerard Puigdemont s'ha integrat bé en la rutina diària d'un cos tècnic professional. "Som tres que vam marxar d'aquí. En Guillermo, el segon entrenador Edison Ibarra, un veneçolà que estava vivint a Lloret, i jo que faig les gravacions del partits i dels entrenaments; és el mateix que fa en Domènec Torrent al Barça", explica Puigdemont, que passa uns dies a casa abans de tornar a Bolívia a final de mes si, finalment, Guillermo Hoyos veu com la directiva del Bolívar li accepta un projecte més ambiciós que pugui lluitar per guanyar la Copa Libertadores.

«Pobresa, però no misèria»

"Hi ha pobresa, però no misèria perquè per un bolivià (moneda oficial) que venen a ser un deu cèntims d'euros pots dinar o sopar". La Paz és una gran ciutat que sobrepassa el milió i mig d'habitants que, "tot i que té un cert encant", Puigdemont la defineix com "bastant pobre i que té una imatge trista quan la veus per primer cop". "Un impost municipal fa pagar per pintar les cases i, per això, a La Paz és molt habitual que els edificis siguin com d'obra vista només el rajol i sense remolinar ni res", detalla un Gerard Puigdemont que va trobar més diferències amb el que es va trobar cada cop que baixaven a la zona de pla per jugar contra altres equips de la seva lliga. "A Santa Cruz, per exemple, ja era tot molt diferent amb un clima tropical, com si estiguessi al Carib, i un nivell econòmic superior".

Pocs recursos econòmics, però molt passió pel futbol. "La gent el viu de manera molt apassionada, potser no tant com a Argentina peròmes que aquí. Els bolivians veuen molt futbol, a través de l'ESPN o de la FOX, i segueixen les ligues brasileres, argentines, xilenes... Pots estar dinant i a la taula del costat la gent parla del darrer partit de la Universitat Catolica de Xile. Una passió pel futbol que, en els partits del Bolívar, es traduien en entrades de 25.000 o 30.000 espectadors en la majoria de partits a l'estadi Hernando Siles o "plens absoluts amb 45.000 espectadors en els derbis contra l'Strongest, els partits decisius contra Oriente i en l'últim davant La Paz; i el de la prèvia de la Copa Libertadores".

Esportivament, la temporada ha estat un èxit per al Bolívar. Tot i que van perdre l'eliminatòria prèvia de la Copa Libertadores, contra l'Unión de Santa Fe xilè, l'equip de Guillermo Hoyos va acabar rendint a un molt bon nivell al tram final de lliga guanyant el títol en la darrera jornada. "Vam guanyar La Paz, el tercer equip de la capital, mentre que el Real Potosí, que tenia els mateixos punts que nosaltres, va empatar en el derbi contra el Nacional", relata un Puigdemont que destaca "el bon moment de forma a què vam arribar al tram final de lliga, hi havia set partits en un mes, i físicament vam estar millor que els altres". Sobre l'eliminació a la Copa Libertadores, el tècnic saltenc parla de la falta de preparació. "Jo vaig arribar a Bolívia el 27 de desembre i en Guillermo el 5 de gener. El primer partit contra Unión Santa Fe era el dia 17. Poc temps i, tot i tenir oportunitats, ens van guanyar 0-1 a casa i vam empatar a Xile. Va ser una llàstima".