La gran passió de Bordils

07.07.2013 | 07:56

Aquest municipi del Gironès de 1.700 habitants respira handbol com no ho fa cap altre poble de Catalunya

sopar popular i cinema a la fresca Una iniciativa més que servirà per fer caixa per encarar la temporada a Plata.Aquí tothom s'arremanga i col·labora amb el que calgui. A la imatge, alguns dels membres de la junta directiva preparen el sopar.La projecció de l'exitosa pel·lícula francesa "Intocable". Els directius del Bordils en una foto de grup.


Tan sols entrar al poble, al costat del pavelló, hi ha l'únic camp de futbol del municipi. És vell, de sorra i sembla mig abandonat. Des de lluny s'aprecien alguns nens jugant en una de les dues porteries. Inmediatament, el pensament et porta a dir que no, que això de que a Bordils només es juga a handbol és una llegenda. Que a la majoria de nens, com a tot arreu, el que els agrada és el futbol.

Però la sorpresa arriba quan, al acostar-te al pavelló, descobreixes que la mainada no està xutant una pilota de futbol, sinó que entre les mans hi té una pilota d'handbol. I que sota pals hi ha un petit porter que, impotent, intenta aturar algun dels llançaments que entren per qualsevol dels costats d'una porteria excessivament gran. Efectivament, a la gent de Bordils els interessa relativament poc l'esport rei. O més aviat, el seu esport rei particular, anant a contra corrent, trencant motlles, és l'handbol. I amb molt d'orgull.

"Aquí els nanos ja neixen amb una pilota a la mà", comenten uns quants socis i aficionats, que s'han aplegat a fora el pavelló per gaudir d'aquest sopar i cinema a la fresca que ha organitzat el club per només cinc euros. És dijous a la nit i tot just fa tres dies que el club ha fet públic que aquesta temporada accepta el repte de jugar a la segona divisió de l'handbol espanyol. La iniciativa és una més per fer caixa, per encarar amb garanties la temporada de l'estrena a l'elit, contra equips professionals, ells que són plenament amateurs.

"Què té Bordils?" és la pregunta obligada. El president del club, Ferran Cassú, té clar que en un poble de poc més de 1.700 habitants "ha estat clau que, des de 1961, mai s'hagi practicat cap altre esport. Només hi havia aquest esport, i segueix sent així". A la mateixa conclusió hi arriba l'alcalde, Albert Serrats, que de forma intermitent ha ocupat l'Ajuntament al llarg de 22 anys. "La sort és que l'handbol ha estat sempre l'esport de Bordils, i quan es parlava d'anar a fer esport, es parlava d'anar a jugar a handbol".

La gent del poble també ho té clar. "És molt important des de fa molts anys, al que es dediquen tots els esforços" comenta la Nuri, una aficionada. "Gran part de l'activitat del poble gira al voltant de l'handbol. Ho vivim d'una manera molt pròpia", afegeix en Toni, que hi porta el seu nen a jugar. En Sisu, delegat del primer equip, i en Ramon, que fa més de 40 anys que està vinculat al club, afirmen amb contundència que "els referents esportius de tots" són els joves que dirigeix Pau Campos, i que "gairebé totes les famílies hi estan vinculades". Per això coincideixen en què es tracta "d'una manera de viure, conviure i créixer tots units".

Un dels factors que expliquen com d'arrelat està l'handbol al poble és que, actualment, el club ja el formen segones i terceres generacions de dirigents i jugadors. "Hi ha molts denominadors comuns que fan que el club sigui especial per al poble", explica Esteve Moré, ex jugador i actual portaveu.

"Els jugadors anaven junts a classe, totes les famílies tenen algun familiar o conegut que tingui relació amb el club, i això fa que tothom se'l senti molt seu", afegeixen tant Moré com el president, que destaquen "la seriositat, la constància, el respecte i, sobretot, la humilitat i la familiaritat" com els valors dels que sempre han fet bandera.

La generació de Moré va quedar campiona de Catalunya de cadets i tercera d'Espanya l'any 1986, atropellant a la final el Barça d'un jove porter anomenat David Barrufet (25-17). El 1994 l'equip absolut, amb Moré o Quim Pou com a integrants, van portar el club a Primera Nacional, després dues fases d'ascens consecutives fallides.

Tant Moré com Pou -un aficionat fidel del Bordils que ja hi té dos fills jugant-hi- destaquen que els èxits sobre la pista han estat fonamentals per engrescar la gent del poble. Gran part de culpa, en el bon sentit de la paraula, la van tenir "tres entrenadors que eren uns autèntics malalts de l'handbol, gent molt avançada a la seva època, i uns enamorats del Bordils".

Amb nostàlgia i orgull recorden que Jordi Carreras, Toti Congost i Josep Batet "Telo", tenien "autèntiques biblioteques sobre l'handbol, en una època on era difícil trobar llibres sobre aquest esport". És més, en aquell poblet a prop de Girona, aquests tres pioners "ja feien servir les tecnologies de l'època per estudiar el rival", això és, el vídeo, "que llavors només l'utilitzava Xesco Espar al Barça i tothom ho veia com una autèntica revolució".

Aquell equip l'any 1994 va portar el Bordils a la tercera categoria estatal. Amb els mateixos valors que fa 20 anys, i amb gairebé tots els jugadors formats a casa, aquesta temporada han aconseguit per primer cop l'ascens a Plata. El camí no serà fàcil, i la plantilla serà pràcticament la mateixa, però la força de tot un poble, per petit que sigui, tornarà a ser clau.

Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema