«En les etapes d'Argentina la calor feia que el Dakar fos més supervivència que cursa»

Sí. L'objectiu que em va proposar Gas Gas era acabar, però personalment, jo també volia aprendre el màxim possible en aquesta primera experiència en el Dakar perquè no havia participat mai en un raid on hagués de fer servir road-book o passar dunes.

Temia la navegació i les dunes, però enguany el mal d'alçada i la calor han fet estralls en molts pilots. Com ho va portar?

El tema de l'alçada el vaig superar bastant bé. Hi havia molts pilots que havien de parar perquè els donessin oxigen en cotxes medicalitzats. El tercer dia a Bolívia pujàvem fins a 4.700 metres i realment, quan estava a dalt, vaig patir una mica, però m'ho vaig agafar amb calma, sense anar gaire ràpid, i mirant de no perdre'm per evitar haver de fer esforços suplementaris.

I la calor?

Van ser tres o quatre dies molt durs a l'Argentina. El cinquè dia, en el qual ja anàvem tots molts cansats, van haver-hi molts pilots que no van poder seguir per deshidratació i va haver-hi el cas d'aquell pobre noi (Eric Palante) que va morir deshidratat. Anaves trobant gent parada i estirada sota la moto per buscar una mica d'ombra... Em vaig parar un parell de cops a donar aigua a pilots que ja se'ls havia acabat. En aquell moment el Dakar era més supervivència que no pas cursa.

Ara citava la mort de Palante deshidratat. Com ho van viure des de dins de la cursa?

La veritat és que me'n vaig assabentar al cap de dos dies. Al Dakar estàs tan ficat en competició que no t'arriben les notícies. Arribes de l'etapa, prepares el road-book de l'endemà i vas a dormir. Tens molt poc contacte amb la gent i, per exemple, sóc molt amic dels germans Escalé i no vaig saber que en Gilbert havia patit un accident greu fins un parell de dies més tard. Llavors em van explicar que havia estat a l'inici de l'etapa del cinquè dia i recordo que, realment, era molt perillosa i que jo me la vaig agafar amb molta calma per evitar riscos innecessaris.

Així, potser, pateix més la família des d'aquí, oi?

Sí. El contacte és molt complicat perquè ni tens temps ni disposes d'internet. Alguna trucada als pares i a la xicota, però és molt complicat.

Quan Gerard Farrés va haver d'abandonar vostè va passar a tenir més pressió de l'equip per fer un bon resultat ?

No, no va canviar res en el que ens demanava Gas Gas, i jo i en Marc Guasch vam seguir igual. Aquell dia em vaig trobar en Gerard Farrés a mitja etapa. Allà parat amb la moto cremant-se i sense cap opció de continuar. Em va saber molt de greu per ell perquè havia treballat molt tot l'any i tenia opcions de fer un gran resultat.

L'altre cara del Dakar...

Sí. Recordo que vaig estar un quart d'hora allà parat parlant amb ell i, de fet, també refredant la meva moto que en parar-me també s'havia començat a encendre tot i que, per sort, vam poder apagar-la tirant-hi sorra a sobre.

Parlant de problemes, vostè també en va tenir.

Va ser el vuitè dia. Era una etapa molt trencadora i vaig decidir afluixar una mica el ritme perquè estava avançant molta gent i no volia assumir riscos. Al moment d'afluixar em va avançar un pilot i amb la pols no vaig veure un pedra i vaig acabar anant per terra. No em vaig fer res, però el tub d'escapament va quedar molt xafat i la moto no corria gens.

Com va acabar l'etapa?

Quedaven uns 300 quilòmetres i vaig haver d'agafar-m'ho amb molta paciència i anar tirant. Em va avançar tothom, motos, cotxes, camions... En un aturada vaig intentar arreglar l'escapament a cops de pedra, però no ho vaig aconseguir del tot. Al final, però, vaig aconseguir passar tots els punts de control i arribar cinc hores més tard que la resta. Quan vaig veure el campament sí que em vaig dir: "Avui és com si haguessis guanyat".

Ha acabat el Dakar en el posició 36. Sense aquell dia on creu que hauria pogut arribar a la general final?

Crec que hagués estat al voltant del trenta primers, però també vaig tenir altres etapes amb pèrdua de temps com una que vaig tenir un problema elèctric o en una altra, aquell cinquè dia que va ser tant dur per a tothom, que em vaig saltar un punt de control i em van penalitzar amb una hora.

L'any vinent a tornar-hi?

Segur. De fet ja tinc ganes de començar a preparar el Dakar del 2015 perquè, amb l'experiència d'aquest any, tinc clares alguns detalls que es poden canviar per millorar. Tinc un acord amb Gas Gas per prepar el proper Dakar i combinar-ho amb alguns raids i proves d'enduro extrem. És una sort per mi poder treballar amb un equip tant competitiu com Gas Gas.

Què li falta a Dani Oliveras per arribar al nivell dels pilots que lluiten en els primers llocs?

Experiència. Molta experiència. El Dakar és una prova on has d'estar molt atent cada dia i no confiar-te mai perquè els perills hi són. L'organització no s'equivoca i si diu que en aquell punt hi haurà un perill segur que hi és. Per estar al davant has de saber evitar qualsevol tipus de problema.

Per acabar, divendres li faran una recepció a l'Ajuntament de Vilablareix. Des del Dakar era conscient de com s'estava seguint la cursa des d'aquí.

Estic al·lucinant amb la gent que m'ha estat seguint. Porto molts anys competint i està clar que el Dakar és una altra història. Veus que tohom ho segueix i que està enterat de tot el que passa a la prova. Avui m'ha trucat l'alcalde per explicar-me que em volen fer una recepció divendres a la tarda i la veritat és que estic molt content de tot el suport que sempre em dóna el poble.