És l'autor del gol de l'ascens del Llagostera, el més important de la història del club i de la seva trajectòria com a futbolista. Nascut a Santa Coloma de Farners el 16 de juny de 1993 i crescut a Blanes, Nuha Marong Krubally va viure dissabte la seva millor experiència com a futbolista. El dia després del seu transcendental gol, "encara estic assimilant" el que ha passat. És home de poques paraules i molt humil, sap que tot s'aconsegueix a base de treball i que el camí que l'ha dut fins a Segona A no ha estat gens fàcil.

Ja s'ha recuperat de la llarga nit de festa de dissabte?

Sí, una mica. Vam anar a sopar al McDonald's de Platja d'Aro i vam estar tots junts.

Han passat ja unes hores del partit de dissabte. Quines són les seves sensacions?

Ara mateix em passen moltes coses pel cap, però encara estic assimilant tot el que va passar i el gol que vaig fer. No tinc paraules.

S'ha vist a les notícies?

Sí, he vist el gol per la televisió i també a través del mòbil. Respecte al gol, no tinc res a dir. Enric Pi la centra molt bé i tinc la sort de rematar la pilota i ficar-la a dins.

La seva intenció és que la pilota boti al terra abans d'entrar a la porteria?

Sí, sí. La remato expressament perquè la pilota baixi.

Quan va entrar al camp (minut 73), va pensar que seria l'autor del gol de l'ascens?

No, però durant tota la setmana els companys i amics em deien que marcaria un gol en l'últim partit. I això em generava més ganes per entrenar-me i creure que ho podia fer.

Dissabte va ser el dia en què va gaudir més del futbol?

Doncs sí, perquè no em creia el que estava passant.

Quan marca el gol, corre cap a una banda per celebrar-ho amb l'afició i els companys. Era conscient que aquella diana seria la més important, fins ara, de la història del Llagostera?

No. La veritat és que no.

Però quan s'ha despertat i s'ha vist a les notícies, sí ho deu haver pensat?

Sí, això sí. Ha passat el que ha passat i pot ser un gol històric, però espero que no sigui l'únic i que n'hi hagi molts més.

Té contracte per a la temporada vinent?

Sí, em queda un any.

Es veu capacitat per ser un jugador de Segona Divisió A?

Jo crec que sí. Si tots treballem junts, ho podem fer.

En partits importants contra Elx Il·licità i Racing de Santander no va anar convocat. Li va saber greu perdre's aquests duels?

No. Això és una decisió de l'entrenador i de l'Oriol i es tracta de treballar. Quan tens les oportunitats, com va passar dissabte, les has d'aprofitar.

El de dissabte va ser el tercer gol de la temporada (una diana a la lliga i una altra a la Copa Federació) i no ha tingut l'oportunitat de ser titular. Considera que aquest gol és una manera de ?reivindicar-se?

No, de cap manera. No m'he de reivindicar. Jo estic aquí per treballar i per aprendre de companys com Marc Sellarès, Salva Chamorro i la resta. Tot això m'ha permès saber que he de treballar més i aprendre més.

I què li ha dit la família?

Ells tampoc s'ho creien. Eren al camp i va ser la primera vegada que la meva mare va venir a veure'm jugar un partit de futbol.

I quan jugava a Blanes i Lloret?

Tampoc. No podia venir a veure els meus partits perquè ella havia de treballar. Però dissabte ho vam poder celebrar junts i va ser molt especial.

Ara que ja s'ha acabat la temporada, com pot explicar la seva adaptació a Segona Divisió B després de jugar l'any passat a Primera Catalana amb el Lloret?

Tot ha sigut gràcies a la confiança dels companys i de l'entrenador. Sense ells, tot això no hauria sigut possible. El treball és de tots.

Tothom ha treballat de valent, però Oriol Alsina és qui el va dur del Lloret cap al Llagostera. Què en pot dir d'ell?

És el millor. No tinc paraules per descriure'l. Per a mi, és com un pare. M'intenta ajudar amb tot i m'aconsella. Em dóna ànims i és molt bona persona.

Dissabte hi havia gent que comentava que "el davanter del Llagostera és un noi que l'any passat jugava a Primera Catalana". Ha demostrat que pot fer el que es proposi?

Tot es basa en la confiança que et donen els companys i amb el teu treball. Si tu estàs segur de tu mateix, ja està.

Els seus excompanys del Lloret també el deuen haver felicitat?

També estan molt contents per mi i em diuen que segueixi treballant i fent les coses com estic fent. El món del futbol dóna moltes voltes.

Què farà durant les vacances?

Aniré a Blanes a descansar perquè aquest ha sigut el primer any que he viscut fora de casa, però no desconnectaré del futbol.