«Els que diuen que som els favorits no s'ho creuen ni ells»

Per començar: expliqui'ns el secret de no haver perdut mai cap partit a Lliga Femenina?

Això és totalment anecdòtic. Em sembla més un tema periodístic que no pas una estadística rellevant. Suposo que he tingut un punt de sort i jo, que en això sóc molt humil, crec que hi té molt a veure amb els equips que he entrenat a la lliga (Ros Casares i Uni Girona ) perquè un altre entrenador amb aquests equips segurament tampoc hauria perdut i jo no ho hauria pogut fer amb altres equips. Aquí se li ha de donar molta importància a les jugadores de què he disposat en aquests equips.

És conscient que, tard o d'hora, perdrà un partit de lliga, oi?

Algun dia arribarà una derrota i l'assumiré amb tranquil·litat. Això està clar. L'any passat amb el Fenerbahce vàrem guanyar tots els partits de l'Eurolliga, a la lliga regular i en el play-off ho vam guanyar absolutament tot, i la nit abans de la final el club va fer diferents estupideses amb les jugadores, amb el grup i a escala individual, i vam acabar perdent. Allò em va ensenyar molt del que són els hàbits, les rutines i que el que funciona bé no cal canviar-ho abans d'un partit important.

L'Spar Citylift Girona jugava bé a principi de temporada i també ho fa ara. El més intel·ligent per part per seva ha estat evitar un atac d'entrenador i canviar-ho tot quan va arribar?

Jo sabia que aquest atac d'orgull no l'havia de tenir, perquè les coses que l'equip feia bé no s'havien de tocar. I en feia moltes de bé, perquè al darrere hi havia moltes hores de treball. Hauria estat un prepotent i molt ximple si ho hagués volgut canviar tot i demostrar que amb un altre bàsquet diferent del que feia l'equip també podia guanyar, més enllà que tots els entrenadors tenim la nostra personalitat i és normal que aquesta la transmetis a l'equip amb determinats detalls.

No diré que guanyar partits amb Ros Casares o Fenerbahce sigui fàcil, però eren dues grans plantilles on fer-ho era gairebé obligat. Amb l'Spar Citylift tampoc ha perdut cap partit. Esperava uns resultats així quan va arribar?

No esperava res en concret. Vaig arribar quan quedaven nou jornades i ens hem anat plantejant els partits setmana a setmana i així hem aconseguit fer un bon treball. Ara bé, no em cansaré de repetir que per a mi ha estat més fàcil perquè vaig recollir un molt bon treball anterior i, a més, he comptat amb l'ajuda i el compromís de les jugadores i del meu cos tècnic, a més que el club també m'ha ajudat en tot el que he necessitat. Així no ha sigut especialment complicat, però tampoc m'he plantejat mai que l'objectiu fos guanyar tots els partits sinó anar millorant dia a dia i, com he dit molts cops, anar afilant la serra per arribar bé al play-off. Però també diré que, a vegades, guanyar amb equips com Ros o Fenerbahce és tant o més complicat que fer-ho amb l'Uni Girona perquè hi ha una pressió afegida molt gran i quan perds un partit es crea un gran dramatisme a l'entorn que estressa les jugadores.

Tant anar guanyant partits i ara resulta que són favorits en una final contra el Perfumerías Avenida de Xargay, Robinson, Rezan, Marta Fernández...

Aquí faré servir una frase del meu segon (Leandre Namahmovic) que diu que "cadascú gestiona la pressió com pot". La gent que ens posa com a favorits no s'ho creuen ni ells. Una altra cosa és que se'ns tingui respecte, que ho veig com un elogi, però parlar de ser favorits ja són paraules majors. Juguem contra equips que tenen avantatge de pista, que aquest any ha arribat a quarts de final de l'Eurolliga només perdent un partit a casa contra el Praga, que al final va ser el campió, i sabem la pressió ambiental i sobre l'arbitratge que hi haurà a Salamanca.

Ho diuen des de Salamanca i també ho veuen aixi entrenadors, rivals, opinadors...

Des de Salamanca és treure's la pressió i des d'altres llocs és analitzar més del compte. Aquí és on estaríem parlant d'un dels problemes, o xacres, que hi ha ara mateix en la professió d'entrenadors i que jo odio, és ser els millors entrenadors dels altres. L'opinió fàcil és molt perillosa. Crec que s'ha de respectar molt el Salamanca, ser humil i pensar abans de parlar.

I ara que coneix el club des de dins sap que aquí no es va sobrats de condicions.

Hi ha hagut viatges aquest any, i ho dic sense cap ànim de crítica perquè m'ho he passat molt bé, que per a mi han estat com una excursió. Tornant una mica a quan entrenava un equip júnior o d'EBA, amb les furgonetes conduïdes per mi i altra gent del cos tècnic... Ric de pensar que ens veiessin en una situació d'aquestes la gent que ens considera favorits. El millor que té l'Uni és que hi ha gent molt maca darrere l'equip, que hi ha cultura de bàsquet, bon ambient dins de l'equip i que s'hi respira una atmosfera d'il·lusió. Totes aquestes coses ajuden molt i t'empenyen a donar el màxim. Quan vam guanyar el Conquero, més que per la victòria, a mi el que més em va agradar va ser veure l'alegria que tenia la gent per aquella victòria. Moltes vegades quan guanyes et quedes com buit i penses "això és tot, ja està?", però quan veus que, a més de guanyar, has fet feliç molta gent i que veuen recompensat el seu treball de molts anys això t'omple molt més.

Va arribar a la banqueta de l'Uni fa dos mesos d'una manera inesperada. Es va marcar llavors aquest objectiu de lluitar pel títol?

No. No tenia cap objectiu concret, volia ajudar el club i gaudir d'una experiència més en el bàsquet que m'havia arribat sense buscar-la. I segueixo amb la mateixa mentalitat de gaudir del que estem fent. L'equip jugarà la final, s'ha classificat per a l'Eurolliga, o almenys el club tindrà la possibilitat d'escollir si vol fer realitat o no aquest plaça, i això és molt bonic a la vida, poder decidir si vols fer una cosa o no fer-la. A la final de la lliga hi anem amb el mateix objectiu, a gaudir de jugar-la, però això no vol dir que no competim perquè es pot gaudir molt competint al màxim i això és el que farem.

En aquests últims dies sembla que el gran perill del Perfumerías Avenida sigui el seu públic. I, dins la pista, tenen molt altres arguments...

Estem parlant d'un equip que ha jugat deu finals de lliga seguides. Moltes de les seves jugadores tenen el cul pelat de jugar partits com aquests. No té res a veure jugar un partit de lliga regular que un de la final. Hi ha moltes coses que s'expliquen de les finals que les jugadores sentiran ara per primer cop a la seva vida en un partit en què es juguen el títol de lliga. En canvi moltes jugadores del Salamanca sí que ho han viscut i, per tant, l'experiència és un grau.

La baixa de Shay Murphy és molt dolorosa per al Perfumerías Avenida ?

Jo crec que l'estan substituint molt bé amb la Leonor (Rodríguez). Tenien moltes jugadores en aquella posició, crec que, fins i tot, era un equip una mica descompensat amb moltes jugadores en aquella posició amb Ferrari, Leonor Rodríguez, Shay Murphy, Marta Fernández... No vull dir que la baixa de Murphy els hagi afavorit però sí que els hi ha clarificat la rotació.

Parlant de rotacions, una altra creença que està molt estesa és que el seu equip la té molt curta i per allà pot patir a la final.

Tinc confiança total amb les meves jugadores. Dos dies abans del segon partit contra el Conquero vam tenir la desgràcia d'Anna Carbó (esquinç de turmell) i l'equip es va sobreposar. És veritat que som un grup curt, però que podem rotar i donar descans a totes les jugadores al llarg del partits. Estic convençut que l'equip anirà al màxim i s'esforçarà hi hagi qui hi hagi sobre la pista.

En els últims partits ha jugat molt amb tres altes. En els dos partits de Lliga contra Perfumerías Avenida a elles els va costar molt defensar Ibekwe jugant de tres i de quatre, Kuktiene sortint a tirar de fora... Creu que aquest cop ho tindran millor preparat?

També hem jugat molts minuts amb tres petites per fora i ens ha anat bé. Vaig començar els últims partits amb les tres altes, però vam anar canviant. Volia assegurar el rebot i ser forts a la zona, crec que la situació d'Ify (Ibekwe) jugant de tres ens dóna coses interessants. Segur que elles també estan preparant variants per defensar-nos millor si nosaltres juguem així, però tinc molt clar que nosaltres podem jugar de diferents maneres. Tenim pla B, pla C i hem demostrat que jugant amb tres petites també fem un bon bàsquet.

I amb Ibekwe jugant de quatre Robinson i Rezan tenen problemes per defensar-la.

Sí. Obre molt camp i jugar bé l'1x1, però mira un detall molt important de l'eliminatòria contra el Conquero és que nosaltres vam portar la iniciativa i elles es van haver d'anar adaptant. I no ho dic com una crítica al seu entrenador, que crec que ha fet una gran temporada i així li ho vaig dir, però vaig tenir sempre la sensació, fins i tot, en els moments dolents del segon partit que elles sempre anaven adaptant-se a nosaltres. Això m'agrada. Hem de tenir personalitat, des del primer dia he dit a les nostres jugadores que tenim el nostre bàsquet i n'hem d'estar orgullosos. No hem d'estar sempre pensant amb qui juga Salamanca per fer-li mal, hem de creure amb el que fem nosaltres.

Una altra situació que pot buscar Perfumerías Avenida és desgastar Noemí Jordana amb defensores més grans que ella, Xargay o Marta Fernández, que buscaran molt el contacte físic.

Segur que ho faran. Veig la Noe molt tranquil·la. Ho hem parlat i ella està molt tranquil·la, sap quan han de donar la pilota a Brittany (Chambers) o a Elina (Babkina) per pujar la pilota, en determinades situacions també podem utilitzar l'Ify (Ibekwe). Crec que en aquests nou partits que jo he estat aquí molts equips han intentat desgastar Jordana i cap no ho ha aconseguit, fet que és molt mèrit de Noe que no pas meu.

És una final molt ràpida, a tres partits. Pensen només en el primer?

Sí. Crec que aquesta final donava per fer un play-off al millor de cinc, però ara només pensem en el dissabte. Quan hagi passat, veurem els resultats i pensarem que hem de fer de cara al segon. Està clar que en aquestes sèries al millor de tres, el primer partit és molt important, però no és decisiu perquè ningú guanya la lliga en el primer partit. El segon sí que ja començarà a ser decisiu.

El calendari ha imposat que a Salamanca es jugui en cap de setmana i a Girona un dijous. Què espera de Fontajau aquell dia?

Sabem segur que el dijous serà el nostre darrer partit a casa, passi el que passi. M'agradaria que fos una festa. Sobretot a les graderies, un dia d'homenatge i d'il·lusió, però també haurem de controlar dins de la plantilla que no hi hagi una sobreexcitació. Tenim l'exemple del partit de Conquero on crec que a ells l'excitació a les graderies les va acabar afectant. Hem de controlar això emocionalment i deixar que el públic gaudeixi a les graderies però que nosaltres seguim centrats dins la pista sense deixar-nos portar per les emocions.

Per anar acabant, tenia experiència en dos grans equips d'Eurolliga, Ros Casares i Fenerbahce, que li ha semblat aquesta experiència més modesta a Girona?

Molt bé. Estic gaudint molt com a entrenador, he estat mot còmode per treballar al club i amb la gent que m'envolta i, sobretot, he notat que hi ha una cultura de bàsquet. I això és important. El problema és que se'm farà curt, l'altre dia estava a casa treballant i pensava "anem a jugar la final? Això ja s'acaba?"

El recordo a principi de temporada veient entrenaments de futbol a Montilivi (el seu fill Pablo juga al Girona) perquè havia vingut aquí a passar un any sabàtic. Com canvia la vida, oi?

Mira, jo vaig quedar campió de l'Eurolliga just l'any que havia decidit fer un pas endarrere, deixar el filial del Pamesa i anar a entrenar cadets. Quan el mes de desembre començava a gaudir amb els nanos els hi vaig haver de dir que ho deixava perquè m'embarcava en un projecte professional amb el Ros Casares. I era l'any que menys m'ho esperava, perquè ja havia dit que no al Ros tres anys abans. Mai saps el que pot passar, en el món dels entrenadors has d'estar preparat per al que pugui passar.

La temporada vinent no serà sabàtica, oi?

No. La meva idea és començar entrenant des del principi perquè el descans ja l'havia fet aquest any encara que al final hagi canviat tot. I m'agradaria tornar a entrenar un equip d'Eurolliga perquè és la competició en la qual més pots gaudir en bàsquet femení, jugant dos partits a la setmana.

A Girona?

És molt aviat per parlar d'això. Tots sabeu que els estius són molt llargs, ara hem d'acabar la final i després, el mes de maig, tornaré a fer la vida que tenia planificada per aquest any aquí a Girona ajudant el meu fill, anant a passejar el gos... Ja tindrem temps de parlar.