Xargay: La base que dissenya roba

La jugadora gironina torna avui a Fontajau per enfrontar-se a l'Spar Citylift Girona amb el Praga, el campió de l'Eurolliga · Compagina la seva carrera, que l'ha dut a debutar l'estiu passat a la NBA femenina, i en la qual té grans reptes com anar als Jocs, amb la creació per la seva marca Unaunica

03.02.2016 | 14:26
Xargay: La base que dissenya roba

En ben poc més de vuits mesos, Marta Xargay ha encadenat el final de la lliga de la temporada passada (Perfumerías Avenida) amb la disputa de l'Europeu d´Hongria, el seu debut a la WNBA (Phoenix Mercury) i el seu fitxatge pel Praga, amb el qual avui s'enfronta a l'Uni a Fontajau (20.15). Un partit que li ha permès fer, encara que sigui breu, una de les seves cada vegada més complicades, però encara més desitjades, visites a Girona. Poques hores, però ben aprofitades. El Praga va aterrar a Barcelona al migdia i, a les vuit del vespre, Natalia Hejkova va dirigir un entrenament al pavelló gironí. Entremig Xargay s'escapa a Unaunica. La botiga de roba de disseny que comparteix amb la seva germana, Txell, i la seva mare, Montse, en un petit local al carrer del Nord on les tres venen el seus propis dissenys i els d'altres dissenyadors. «Però tot fet a mà i amb poques peces de cada model», explica la mare mentre la base del Praga, i de la selecció espanyola admet que des de la República Txeca «puc ajudar menys, tot i que sempre estem en contacte, vaig aportant les meves idees i quan estic aquí, que no és gaire sovint, em tanco dos dies a la botiga i deixo a la meva mare molta feina feta. Ella és la que es passa cada dia de la setmana aquí moltes hores».

El gust pel disseny de la mare i les dues filles sempre les ha acompanyat. «De petites ja ens agradaven molt les manualitats i, arran que la meva mare deixés la feina al banc ens hi vam dedicar més, primer amb la pàgina web, i des de fa una mica més d'un any amb la botiga», explica la base. Marta Xargay creu que «sempre seguiré dissenyant» tot i que amb 25 anys, i sense problemes físics, la seva carrera en el món del bàsquet és encara molt llarga amb, a curt termini, reptes ambiciosos com jugar la Final Four de l'Eurolliga amb el Praga, classificar-se per als Jocs de Rio de Janeiro amb la selecció espanyola o tornar a la WNBA per «guanyar l´anell de campió amb Phoenix».

Amb divuit anys, molt jove, Marta Xargay va canviar Girona per Salamanca i al Perfumerías Avenida, on la jugadora formada al Vedruna i a l'Uni va créixer durant sis temporades, va fer el salt a la WNBA, pas previ a aterrar al Praga, actual campió de l'Eurolliga, on es troba molt còmoda. Tant a l'equip com a la ciutat. «Hi estic perfecte, fa sis mesos que sóc allà i sembla que ja faci sis anys. El fet que hi hagués des de fa temps la Laia (Palau) m'ha fet molt fàcil l'adaptació. És una ciutat amb molt per veure i fer, sempre, i la Lliga txeca no ens ­exigeix gaire. A més, des de Praga els viatges a l'Eurolliga són molt més ­fàcils que des de Salamanca», ­explica una Marta Xargay que, en cap moment, s'ha sentit pressionada pel fet de fitxar pel campió europeu.

«No m'hi he sentit, perquè el club no et trasllada mai aquesta pressió. Nosaltres juguem per intentar acabar el millor possible en aquest grup, veure qui ens toca en els quarts de final i, si arribem a la Final Four, allà sí que seria el moment d'intentar arribar al màxim de ­lluny». Sense pressió a la lliga txeca, on fa cinc anys que el Praga no perd cap partit i on tenen un partit cada dues setmanes (només juguen com a visitants), l'equip de Marta Xargay i Laia Palau no havia començat gaire bé la temporada a Europa, dues derrotes en les tres primeres jornades, però després del retorn de la sèrbia Sonja Petrovic i del fitxatge de la nord-americana Candice Dupree les txeques tornen a ser un dels equips a batre. Arribaran avui a Fontajau després d'encadenar quatre victòries consecutives, una contra l'Orenburg de Roberto Íñiguez. «Amb la Sonja i també ara amb la Dupree tot és més fàcil, ara tothom vol jugar tots els minuts... La veritat és que el principi va ser una mica complicat perquè jo vaig arribar un mes tard (venia de la WNBA) i la Sonja va reaparèixer encara un mes després, però ara ja estem molt bé com a equip», va argumentant Xargay.

La WNBA i els Jocs Olímpics

La manca de descans dels últims mesos no ha reduït les ganes de bàsquet de Marta Xargay que, tot i reconèixer que «abans de Nadal vaig tenir un moment una mica més baix», ara se sent forta i té clar que tornarà a tenir un estiu molt mogut. El primer objectiu és molt clar: anar a Rio a jugar els seus primers Jocs amb una selecció espanyola que serà una ferma candidata a obtenir el bitllet en el preolímpic del mes de juny a França. «Tampoc serà fàcil, en el grup tenim la Xina que encara que en Lucas (Mondelo, el seleccionador espanyol i entrenador del campió de lliga xinesa) les coneix bé seran un rival important de cara a quedar primeres i tenir un bon rival en els encreuaments», explica Xargay a qui li brillen els ulls amb la possibilitat de ser olímpica: «Tothom parla tan bé dels Jocs que realment em fa molta il·lusió anar-hi». I després del preolímpic i dels Jocs tocarà descansar? Doncs, tampoc. Marta Xargay té al cap tornar a anar a la WNBA conscient que l'equip que té els seus drets, Phoenix Mercury, serà un dels grans candidats a guanyar l'anell de campió perquè podrà tornar a comptar amb Diana Tauras i algun altre retorn d´alt nivell.

«Són grans jugadores, seria una passada jugar amb Taurasi... Jo vull anar-hi i Phoenix també ho vol, d'aquí a unes setmanes juguem contra l'Ekaterinburg i veuré la Sandy (Brondello, entrenadora de Phoenix) i en parlarem». Els Jocs provocaran que la lliga professional nord-americana s'hagi de jugar amb una aturada al mig i la intenció de Xargay és incorporar-se a l'equip de Phoenix un cop acabada la cita olímpica i poder lluitar per convertir-se en la segona catalana que guanya la WNBA després de l'èxit d'Anna Cruz amb New York el passat estiu. Mentrestant, però, el futur immediat de Marta Xargay passa pel partit d'aquest vespre a Fontajau. Defensant la samarreta del Praga conta l'Uni en un partit que, sens dubte, és menys definitiu que el de la passada diada de Sant Jordi quan hi va perdre la final de Lliga Femenina 1. Una competició que ara segueix a distància com també ho farà amb la Copa d´aquest cap de setmana a Sant Sebastià: «La seguiré des de Praga, la Copa és una d´aquelles competicions que cap jugadora es vol perdre».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema